Avui que obrim El Públic*

Gràcies per ser aquí. Avui és un gran dia, per nosaltres.
Ens ha costat molt arribar-hi. Però ha valgut la pena. Sobretot perquè el fer-ho ens ha reportat treballar amb un munt de gent. Persones que ens han ajudat sense demanar res a canvi. Especialment les nostres famílies. No només els nostres pares, mares, germans i germanes. També aquella família de companys i companyes que ens han ajudat a arribar fins a on som ara. Són moltes i molts. Moltes gràcies a tots.
Què és el Públic? Una iniciativa que, des de l'àmbit particular o privat, vol sumar en clau cultural i territorial. En clau pública. En un espai tranquil, de relació, proper.
Obrim aquest espai de cultura amb la voluntat de fer-nos el nostre lloc, en complicitat amb l'entorn, el conjunt de la ciutat i la comarca. Amb la voluntat de cooperar amb totes aquelles entitats i col·lectius que ho vulguin. L'Associació Jazz Maresme, la Casa de la Música Popular de Mataró o El Dimarts del llimoner en són dos exemples. Volem acollir tots aquells que ho vulguin, El Públic té les portes obertes.
Estem vivint temps de crisi total: econòmica, nacional, ètica.
Nosaltres, ara i aquí, volem aportar el nostre gra de sorra per crear un nou futur. Per a tots. Volem sumar, aportar, promoure, estimular, intercanviar, crear. Des de la iniciativa privada, però en clau pública. Ens importa l'àmbit col·lectiu. Ens importa el nostre país.

Els Manel diuen: "A vegades ens en sortim".
Però si ens en sortim, no ens equivoquem, és en base a treballar, a esforçar-se i, sobretot, a ser fraternals i tenaços. Tot allò que hem heretat de generacions passades i que avui també reivindiquem aquí.

Avui inaugurem aquest espai refiant-nos de l'experiència passada -de l'Arcàdia, per exemple- i, sobretot, confiant en el futur. Regalem-nos tots plegats un futur, és la millor manera d'encarar el present.

Construint i treballant junts, uns amb els altres, ens en sortirem. Compartint els nostres somnis, somnis humils i esperançats com el que presentem avui aquí. No en tingueu cap dubte.
Gràcies a tots per la vostra assistència.

* Paraules pronunciades per l'Eloi Aymerich, com a membre de Clack, a la inauguració de l'espai cultural El Públic, impulsat entre la nostra productora i en Xandri Calsapeu a Can Xammar de Mataró.

[LaRiera48] Bloqueig municipal... encara

"No diguis res em trobo malament
hi ha un núvol gris que pesa sobre meu.
T'escolto i ara no t'entenc
però ja saps que tot ho arregla el temps".

(Bloquejats, Quintana/Thió, Sopa de Cabra, 1989)



El debat entre els caps de grup municipals a m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme, emès aquest vespre de dimecres no ha aportat cap novetat crucial al clima polític de la ciutat. Si que hi ha hagut una novetat formal molt important: l'alcalde de la ciutat, en un gest de canvi respecte el seu predecessor, ha assistit al debat i no ha delegat en el seu primer tinent d'alcalde, com era habitual en els precedents mandats. Un gest, tot s'ha de dir, que s'ha de practicar de forma moderada: l'alcalde sempre ha de guardar un punt de distància amb el debat polític quotidià; el càrrec de primus inter pares ho exigeix. Però és un gest, sens dubte, de la nova dinàmica, més dialogal, de la qual Joan Mora vol impregnar la seva arribada a La Riera 48. Un tarannà que l'alcalde ha volgut demostrar també durant l'hora i vint minuts de debat durant el qual l'exalcalde Baron ha marcat amb duresa el seu oponent, el popular José Manuel López s'ha tornat a oferir per facilitar el canvi a la ciutat, els representants d'ICV i la CUP -Esteban Martínez i Xavier Safont-Tria- han jugat per la seva banda i la cap del grup municipal de Plataforma per Catalunya, Mònica Lora, ha fet gala de la seva inexperiència, la seva incosistència política i també la falta de coneixement profund sobre la història i la manera de fer de la ciutat.

Més enllà d'això, en el debat s'ha tornat a posar de manifest que un enrocament global, des de l'endemà de la nit electoral, presideix el sistema polític local. L'alcalde Joan Mora, amb tants detractors dins les seves files per pactar amb el Partit Popular com amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, segueix oferint a aquestes dues formacions un pacte a tres. Un pacte que Joan Antoni Baron rebutja per principis i perquè resultaria estrany aliar-se amb qui és el seu principal oponent a les urnes, sobretot a les eleccions generals. Dit això per part de l'excalde, Joan Mora prefereix mantenir-se en la política de l'equdistància. Un i altre es van tornant la pilota, en un diàleg si més no curiós. Com que cap dels dos vol que sigui dit que no té voluntat de pacte, en cada ocasió que poden Baron i Mora escenifiquen el seu desencontre al voltant de com fer-lo: l'alcalde insisteix en aquest tripartit impossible, Baron li reclama un pacte de gran coalició i Mora s'hi nega, també amb raó, temerós perquè la seva parròquia li pogués retreure que vol aliar-se amb els qui fins ara ocupaven la Casa Gran.

El temps corre en contra de Joan Mora per dos motius. El primer: cada dia que passa les dificultats de governar amb vuit edils es faran més evidents, per lògica; s'esvairà l'efecte sorpresa i els problemes començaran a aparèixer, donant munició a l'oposició. I dos: perquè si l'alcalde té ja ara serioses resistències dins les seves files per pactar amb el PP, més en tindrà a partir del 20 de novembre, quan el previsible triomf dels populars a Espanya farà que aquests mostrin el seu perfil més desacomplexadament espanyolista i el que provoca més urticària a CiU. Això inclinaria la balança a pactar amb el PSC -amb qui sí que té majoria absoluta, setze regidors- a partir de les eleccions generals, però també és veritat que cada dia que passa la distància política entre Mora i Baron, lluny d'escurçar-se, es fa més gran.

Només han passat quatre mesos i mig des de la nit electoral, però Mataró corre el risc de viure un mandat de bloqueig municipal fruit no dels resultats electorals sinó de la manca de valentia política per afrontar-los. El debat dels pressupostos serà el moment definitiu per resoldre l'atzucac on ens trobem.

Fer periodisme arreu del país però des del territori

Avui hem estat gravant amb els companys Georgina Altarriba i Toni Veas un seguit d'entrevistes a Terrassa, amb dos grups de la cocapital vallesana, així com unes entradetes del Diaridelamusica.com, el programa que des del passat 16 de setembre s'emet per totes les televisions de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTVL). Pensava, quan hem arribat allà, que la darrera vegada que havia anat a Terrassa era per entrevistar l'alcalde Pere Navarro pel programa Com són els alcaldes, promogut des de Mataró Ràdio per a la xarxa d'emissores catalana COMRàdio [aquí]. Avui també era a Terrassa enregistrant uns continguts per a un espai que fabrica setmanalment la nostra productora Clack [web] amb el suport d'una quinzena de persones molt i molt entusiastes.

Em venia al cap aquell neguit d'uns quants anys enrere, de quan ja havia estat gairebé una dècada d'anys exercint el periodisme local a Mataró -cosa de la qual em vanaglorio i que de fet segueixo practicant, tot i que a menor escala- i hi havia aquell moment de pensar: "Bé, ara que ja hem fet periodisme local... quan passarem al nacional?", que sintetitzat de forma barroera era: "Treballaré mai a TV3 o a Catalunya Ràdio?". A tots els periodistes que hem començat des dels pobles i ciutats del país sempre arribava -i arriba- aquest moment de falsa -i aquí vaig- disjuntiva: o salto a l'àmbit nacional o "em menjo els mocs al meu poble o ciutat". Doncs no. Del periodisme local tota una colla de gent -voldria destacar aquí mestres com en Quico Castanyer i companys com l'amic Oriol Burgada, l'Eli Solsona o el meu soci Eloi Aymerich- hem passat a exercir el periodisme de proximitat, que és aquell que valora la informació vinculada al territori, siguin quin sigui el territori: vol tocar el terra, tocar la gent, i a partir d'aquí construir el discurs nacional, però no a l'inrevés, construir el discurs nacional des de Barcelona i sense tenir en compte el que passa més enllà de l'àmbit estrictament metropolità. El periodisme de proximitat és l'evolució natural del periodisme local, per a nosaltres.

Fa uns quants anys que n'havíem parlat molt, amb tots aquests periodistes, de tot això, d'aquest neguit, i avui, mentre érem a Terrassa generant continguts d'actualitat musical vinculats al territori, pensava que ho havíem aconseguit: tot aquest grup de gent hem aconseguit fer el salt a l'àmbit nacional sense oblidar de cap de les maneres la nostra fixació pel territori. Així, amb l'Oriol i l'Eli, l'estiu passat vam explicar la realitat municipal del país a través dels seus alcaldes, de cada municipi, i ara amb l'Eloi, la Georgina i companyia expliquem la realitat musical del país a través dels seus artistes i les sevs sales de concert també de cada zona geogràfica. En definitiva, exercim el periodisme nacional però sense oblidar el periodisme de proximitat. Crec que ens n'hem sortit i ens n'hem de felicitar tots plegats.

[LaRiera48] Cent primers dies del govern Mora: el govern necessita reforços

L'executiu comandat pel nacionalista Joan Mora, el primer que no és d'esquerres a la ciutat des de 1979, ha consumit ja els seus cent primers dies de govern, una data simbòlica que serveix per fer un primer balanç, si bé encara molt agafat per les pinces. Han estat cent dies complicats per a tothom: pel nou govern, que ha hagut de posar-se a fer de govern enmig de l'estiu i les dificultats òbvies d'un canvi tan important com aquest, i per l'oposició, perquè no està gens acostumada a fer-ne i per tant també li costa fer-ho. Han estat, tothom ho reconeix, tres mesos d'un cert interinatge, de molta feina de despatx, de posar-se al dia per part dels nous regidors però trepitjant relativament poc el carrer; primer cal conèixer el terra dels despatx, si té esquerdes i com s'aconsegueix que un operari municipal les vingui a resoldre.

Aquesta situació d'interinatge serà molt difícil d'esvair fins que el govern no ampliï la seva majoria per fer el que ha de fer, governar. I és que una conclusió òbvia d'aquests cent primers dies de mandat és que el govern municipal necessita més energia, més força, més consistència. I el soci natural, pel moment, és un Partit Popular que a Mataró, no ens cansarem de repetir-ho, és sensat. Parla de la immigració i els problemes que genera sense vergonya, però ho fa com ha de ser, sense saltar-se determinades línies vermelles. A més, el cert és que s'acosta l'hora de preparar els pressupostos de 2012 i si Mora no arriba a un acord amb el PP, els de José Manuel López es veuran obligats a "pujar el monte" i entrar en competició amb el mercat de votants de la Plataforma per Catalunya. Això, a Mataró, no ens ho podem permetre. Cordó sanitari, ja ho vaig dir en el seu moment, no, però tirar el Partit Popular als braços de l'extremisme, tampoc. Evitem que el PP de Mataró s'albiolitzi, per favor....

Tot això tenint en compte que Joan Antoni Baron, implacable en la seva missió de cap de l'oposició, segueix descartant absolutament un pacte amb CiU i PP per donar estabilitat a la ciutat. Pactar amb el PP, per a Baron, és un problema moral. I no està disposat a travessar aquesta barrera. El pacte serà impossible mentre l'exalcalde lideri les files socialistes però és clar, no està escrit enlloc que qui segueixi comandant el Partit dels Socialistes de Catalunya a Mataró sigui ell. Els blackberry mataronins -Carlos Fernández, Xesco Gomar, Javier Naya, Ana Barrera...- també demanen pas i no està clar si Baron podrà seguir sent el pare carbasser que comandi la nau o si els seus fills voldran "matar el pare". Perquè alerta: si aquest sector blacberryà, clarament identificat amb la línia del PSOE i amb bones connexions amb José Manuel López, accedeix al poder en el sí del PSC, "otro gallo cantaría" pel que fa a la governació de la ciutat. Per això, però, encara queden uns mesos... els mateixos, però, que Joan Mora podria esperar a formalitzar el pacte amb el Partit Popular.

Escenari, doncs, obert després dels cent primers dies de mandat. No hi ha res escrit sobre les properes escenes de la política local mataronina, però és obvi que Mataró necessita més gruix a l'hora de configurar el govern dels 124.000 mataronins. Com apunta Manuel Cusachs en un article a capgros.com, alcalde Mora: pacti amb qui vulgui, però pacti. Si és amb el PP perfecte, si és amb el PSC, també. Si no ho fa, si segueix amb aquest govern en minoria, li serà molt difícil mantenir les regnes del govern de la ciutat de manera que pugui contribuir decisivament a donar confiança a les bases econòmiques locals, que han de ser l'absoluta prioritat en temps de crisi.

P.D.: Una altra humil recomanació, alcalde. No deixi la qüestió de la direcció de l'Institut Municipal d'Acció Cultural sense resoldre ni un dia més. Aquesta és una qüestió molt sensible en l'univers matarocèntric. Un bon mandat en la resta d'àmbits es pot ensorrar per una mala actuació a Cultura. Cregui'm.

Pau Vallvé, el geni que no necessita ni tocar el seu propi ‘hit’

Un moment de l'actuació del dissabte dia 17 a l'Institut del Teatre de Vic. Foto: Àngels Ribas

Pau Vallvé va demostrar dissabte al vespre a Vic perquè és un dels artistes més interessants de l'actual panorama musical català. O almenys el més innovador i desacomplexat, el músic més de laboratori, que experimenta amb melodies, ritmes i sons diversos sortits de la barreja d'instruments amb què treballa -una proposta ideal per l'inVICtro [web], que es vesteix precisament com el laboratori musical del Mercat de la Música Viva de Vic-. La seva capacitat de crear música en directe a partir de la superposició de loops, en la línia de Jorge Drexler, és un as a la màniga que va deixar els espectadors sorpresos durant uns quants minuts d'un concert que va ser breu, no més de 45 minuts, però molt complet.

La veritat és que Vallvé es va posar de seguida a la butxaca el nombrós públic assistent, unes 150 persones, a l'Institut del Teatre on es feien alguns dels concerts del certamen, que enguany arribava a la desena edició amb molt bona salut. Amb l'acompanyament del personatge mordaç, irònic i pessimista i en companyia de la seva inseparable Maria Coma, Nico Río -que havia actuat just abans de Vallvé- a la guitarra i Jordi Casadesús al baix, Vallvé va oferir un concert equilibrat, amb moments de gran intensitat percutiva i altres de més reposats, com la cançó on recordava la mort de la seva àvia. A la sala, l'energia que desprenia la banda va deixar amb la boca oberta la majoria dels assistents, validant definitivament una proposta que ha trigat massa a començar a fer forat -dinou anys dalt l'escenari i onze discos-. Vallvé va dir, en relació a això, que es trobava més a gust a Vic que no pas a Barcelona, sovint.

Un personatge, un geni, un descobriment per la música en català, ara ja sense màscares, sense Estanislaus Verdets ni Ummas entre mig. Pau Vallvé a seques. Un músic amb tanta consistència musical que és capaç d'acabar el concert sense tocar la cançó que obre el seu disc i la única que, a priori, els assistents haguessin pogut reconèixer. Pau Vallvé és així. J.SALICRÚ

Destí comú: El Públic. Cafè, espai, idees

Ho va sintetitzar molt bé en Miguel Guillén un dia passejant per un carrer d'Oxford, en una visita que vam fer al nostre amic comú Francesc Amat a Anglaterra, ara fa un any i mig, quan ell estudiava allà. "Venim de llocs diferents però em sembla que anem cap a algun lloc, junts", va comentar en Miguel de cop i volta, un dia, sense venir "a cuentu" de res. Un dia d'aquests pensava que potser aquest és l'esperit amb què hem muntat l'espai cultural El Públic, perquè com a col·lectiu tinguem un espai propi on sumar molta altra gent i poder actuar definitivament en clau generacional -i intergeneracional, també, és clar- en benefici de la ciutat, del comú, d'allò públic -que per això el nom, entre altres coses-. Un espai dedicat a la cultura, un cafè cultural, que obrirà les portes a Can Xammar, davant la seu de El Tot Mataró i al costat de la seu maresmenca del Col·legi d'Aparelladors i d'Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), el divendres dia 30 de setembre. Aquesta és una iniciativa conjunta, bàsicament, de tres dels membres del grup inicial a què feia referència: en Xandri Calsapeu, l'Eloi Aymerich i un servidor -aquests dos darrers sota la identitat de Clack, productora de continguts audiovisuals-. Però que compta amb el suport de tota la resta d'amics i gent propera, sense la qual hauria estat impossible tirar endavant un projecte tan gran i complex com aquest.

I de què va aquesta història? Odio quan qui arriba nou en un ecosistema, sigui un mitjà de comunicació, una empresa o una associació, anuncia la seva arribada com la necessitat "d'omplir un buit". De la mateixa manera que crec que no anem enlloc, penso, si muntem un espai i, verticalment, programem un seguit d'activitats sense escoltar ningú, sense ser porosos a l'entorn. Estem al segle XXI i la ciutadania s'ha tornat exigent, gràcies a Déu. La gent no pot ser ja simple consumidora d'una oferta, té ganes d'involucrar-s'hi, de participar-hi. De manera que El Públic el fem amb la voluntat de fer-nos un lloc dins l'oferta cultural del centre de la ciutat i de buscar el màxim de complicitats amb el nostre entorn. Sense voler competir amb ningú que ja fa la seva feina, al contrari, sinó treballant per complementar-la. L'obertura de l'espai en sí ha estat possible, per exemple, gràcies al propi Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, amb qui farem algunes accions conjuntes a partir de les exposicions que ells programen periòdicament amb l'associació Sant Lluc per l'Art. També volem col·laborar amb tots els negocis de la zona per obrir Can Xammar al conjunt de la ciutadania, un espai que sigui pel que sigui ha quedat fins ara fora del circuit ciutadà. I cooperarem també amb tots aquells agents culturals, cívics, associatius, de Mataró i del Maresme que necessitin un espai on dur a terme alguna de les seves activitats. Volem oferir un lloc on la gent es pugui trobar, pensar i treballar projectes plegats. Ajudar a crear noves iniciatives i més cultura al servei del territori. Per això l'espai cultural té com a subtítol "Cafè. Espai. Idees", perquè vol esdevenir un espai de trobada i de generació de noves iniciatives per a la ciutat i la comarca.

A nivell de continguts, El Públic buscarà anar més enllà de ser una sala de concerts, tot i que també programarà activitat musical de forma periòdica. Al nou espai cultural del centre de la ciutat s'hi faran exposicions i sessions de conta contes de forma mensual i de forma puntual presentacions de llibres, lectures dramatitzades o recitals poètics. En aquesta línia, per exemple, el proper 19 d'octubre, el director de VilaWeb, Vicent Partal, explicarà els eixos del projecte Més VilaWeb, en una trobada que vam pactar a la Universitat Catalana d'Estiu, ara fa unes setmanes. Volem programar també aquesta mena d'activitats ciutadanes que interessen a la gent. I si ens les proposa la gent, encara millor. Màxim diàleg, màxima porositat. Màxima complicitat.

El projecte tindrà també una dimensió virtual molt important: tota la informació que es generi a l'espai es volcarà també a la pàgina web www.elpublic.cat, a les xarxes socials i s'expressarà en una publicació de format petit en paper que es dirà igual que l'espai. Com a Clack, que tindrà les seves oficines al fons d'El Públic, ens interessa també que l'espai de producció dels projectes que impulsem a la productora estigui obert a la ciutadania, de manera que es puguin crear sinèrgies amb altres agents culturals i fins i tot que el propi espai serveixi de plató per a enregistrar continguts de la productora. Molts capítols per obrir, doncs...

Tornem al principi. Miguel, ara ja sabem on anem. A El Públic. Ens hi trobarem, molts dies i moltes hores, a partir del 30 de setembre. El nostre mínim comú múltiple -i així serà en el cas de El Públic- no és ni una ideologia ni un pensament, és voler tenir pensament, voler treballar idees i compartir-les amb els altres. I actuar, així, en clau pública. Des de la iniciativa privada però en clau pública. "Hem de ser profundament liberals, en el sentit més profund del terme", deia també en Joan Safont a Oxford, en relació a la idea de posar-ho tot sobre la taula, de no donar res per tractat ni debatut. Tot en constant reflexió, sempre. Aquest serà l'esperit d'El Públic. Ens veiem el divendres dia 30 a partir de les 7 de la tarda.

[Clack] Lluís Gendrau: "El Diaridelamusica.com servirà per enfortir el lligam entre el creador musical i el consumidor"

Marc Melillas (XAL) i Lluís Gendrau (Enderrock), durant la presentació del Diaridelamusica.com a l'espai Vit del Mercat de la Música Viva de Vic. Foto: À.Ribas

El director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, va lloar dissabte passat el salt a Catalunya que el Diaridelamusica.com ha fet amb l'arribada d'aquest nou curs amb l'emissió del programa a la Xarxa de Televisions Locals. "Calen artistes, indústria musical i mitjans de comunicació per fer que el sistema musical del país funcioni. El Diaridelamusica.com és un bon mecanisme de transmissió de la música en aquest sistema, del creador al consumidor. És una notícia important", va apuntar Gendrau, que va ser l'encarregat de presentar el projecte en un acte celebrat a l'espai VIT, annex al recinte firal del Sucre, del Mercat de la Música Viva de Vic, el passat dissabte dia 17. En el mateix sentit, Gendrau va parlar de la necessitat de subratllar les expressions musicals que tenen lloc al territori del país, especialment provinents dels músics autòctons: "Sovint es té en compte més el que passa a fora o només el que ve de fora quan arriba a casa. Els mitjans informació nacional són importants, però les televisions locals i els mitjans de proximitat també". El programa, que enregistra setmanalment la productora mataronina Clack sota el segell Clack Música!, és una coproducció entre m1tv -la televisió local de Mataró i el Maresme- i la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) amb la col·laboració del propi Grup Enderrock.

Per la seva part Marc Melillas, director de la Xarxa Audiovisual Local, l'ens promotor de la Xarxa de Televisions Locals, va assegurar que el projecte del Diaridelamusica.com és "un bon exemple de la mena de continguts que intentem promoure des de la XAL". Melillas es va mostrar convençut que la proposta calarà entre l'audiència i va recordar experiències anteriors, sorgides també de Mataró, com el programa Pilot, impulsat l'any 1999 pels promotors de la sala Clap i que tenia una vocació semblant a la del Diaridelamusica.com. "La música ha de ser una columna vertebral a la XAL", va rubricar.

El director-gerent de m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme que fins ara emetia el programa juntament amb Vallès Oriental Televisió i que ara l'ha venut al conjunt de la Xarxa de Televisions Locals, va recalcar la importància d'ajudar a la creació d'indústria local de la comunicació: "El que presentem nosaltres avui aquí no és un projecte sinó una realitat que la productora mataronina Clack tira endavant des de fa molts anys. La nostra vocació és contribuir a promoure la indústria audiovisual local".

Finalment Eloi Aymerich, director del projecte Diaridelamusica.com, va mostrar-se esperançat en la possibilitat que la música actuï com un dels cohesinadors socials del nostre país. Aymerich va anunciar també la posada en marxa d'una nova web del Diaridelamusica.com que inclou tres altres edicions territorials a banda de la de Maresme-Vallès Oriental. DDM

Francesc Cabana, l'excel·lència i la nova revista 'Valors'

Imatge de l'entrevista que Maria Coll li ha fet a Francesc Cabana pel número d'octubre de Valors. Foto: Sergio Ruiz.

El número d’octubre de la revista Valors es dedicarà a l’excel·lència i té com a entrevistat principal Francesc Cabana, advocat i historiador, actual president de l’Ateneu Barcelonès. Aquest oferirà el dijous dia 13 a 2/4 de 8 del vespre a la Sala d’Actes de Caixa Laietana de Mataró una conferència sota el títol L'excel·lència de l'empresariat català i en la qual resseguirà com aquest valor és un fil històric que explica l’èxit que tradicionalment han tingut les empreses i els empresaris catalans. La conferència servirà també per presentar el número d’octubre de la publicació, que s’estrena en societat sota una aparença totalment nova, obra del dissenyador gràfic mataroní Manuel Cuyàs. Us hi volem convidar a tots, perquè serà una manera de donar un nou impuls al projecte Valors que ens té el cor robats. Ja veureu que no és que haguem aplicat un lifting a la revista sinó que... gairebé no s’assembla en res, excepte en el seu nom! Una feina magnífica que en Manuel Cuyàs ha treballat amb l'amor dels que estimen el món de les revistes, els llibres i la cultura en general.

El Diaridelamusica.com, a tot Catalunya a través de la Xarxa de Televisions Locals

Ens ha costat molt i molt, però gràcies a les complicitat de moltes i moltes persones, entitats i empreses finalment ho hem aconseguit: el projecte Diaridelamusica.com, nascut a Mataró el 2006 entre l'Eloi Aymerich i un servidor a redós de l'emissora pública Mataró Ràdio i que s'ha anat consolidant durant aquests darrers cinc anys en diversos formats, fa aquest setembre el salt a tot Catalunya a través de l'emissió de la seva versió televisiva a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL). Fins ara l'espai s'emetia a m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme, i VOTV, la televisió homònima del Vallès Oriental, però a partir d'aquest divendres dia 16 a la mitjanit el Diaridelamusica.com s’incorpora a la graella de tardor de la Xarxa de Televisions Locals. El programa és una coproducció de l’XTVL i m1tv, amb la participació periodística del Grup Enderrock, amb el qual intentem treballar cada vegada més plegats des de Clack.

El Diaridelamusica.com fa el salt a tot Catalunya però en cap cas rebaixa la seva aposta territorial, justament al contrari: a Clack si podem complicar-nos la vida, ens la compliquem, sempre i quan lligui amb els nostre valors com a productora, és clar. El ddM seguirà buscant la concertació amb els agents musicals -programadors públics i privats, grups i públic- del territori per tal de dinamitzar la música feta al país i, sensible a la realitat local i comarcal, el Diaridelamusica.com cada setmana oferirà cròniques enregistrades en les principals sales de concerts del país, així com agendes personalitzades per cada territori, dins la voluntat de no fer un programa musical més sinó posant en valor les iniciatives sorgides del conjunt del territori. En farem cinc, d'agendes diferents, una amb caràcter general i quatre d’específiques que abastaran les següents zones: Comarques Gironines, Catalunya Central, Maresme - Vallès Oriental i Barcelona Metropolitana. Aquesta divisió territorial s’ha fet prenent com a referència les seus cinc seus de la Xarxa de Cases de la Música Popular, que es troben a L’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Salt i Terrassa. A més, en el cas de l’agenda del Maresme i Vallès Oriental, s’hi inclourà també la cobertura d’un concert que hagi tingut lloc l’anterior cap de setmana en aquesta escena.

El salt del programa a la XTVL i del conjunt del projecte a Catalunya es presenta al Mercat de Música Viva de Vic dissabte 17 de setembre, a 2/4 de 5 de la tarda a l'espai Vit, annex al recinte firal del certamen, just l’endemà de la seva estrena a la graella de l’XTVL. A la roda de premsa hi seran presents Eloi Aymerich, director del projecte Diaridelamusica.com; Marc Melillas, director general de la Xarxa Audiovisual Local; Joan Catà, director-gerent de m1tv, la televisió pública comarcal del Maresme; i Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, que col·labora en el projecte.

La programació en cadena de l’XTVL cobreix la majoria de demarcacions de TDT-local de Catalunya, incloses totes les de l’àrea metropolitana de Barcelona. Actualment ofereixen aquesta programació les següents televisions de proximitat: TV L’Hospitalet, TV Badalona, Canal 25 (Barcelonès), Canal Terrassa Vallès, VOTV (Vallès Oriental), Vallès Visió (Vallès Oriental), Canal Set (Vallès Oriental), m1tv (Maresme), Canal Blau TV-Maricel TV (Garraf), Penedès TV, Gavà TV, Conca TV (Anoia), El 9 TV (Osona), TAC 12 (Tarragonès), Canal Reus, Lleida TV, TV Girona, Canal Nord Figueres, Olot TV, TV Berguedà, Menorca TV, CLIP TV (Eïvissa).

Salt també a nivell de pàgina web
Diaridelamusica.com és un projecte multimèdia que inclou també versions radiofòniques a Mataró Ràdio, Ràdio Calella i Ràdio Premià de Mar així com insercions a les publicacions setmanals Capgròs de Mataró i El Tot Granollers a la capital del Vallès Oriental, així com una web amb el mateix títol del projecte on es reagrupen tots els materials generats. També aquesta plataforma web experimentarà un gran canvi a partir del divendres dia 16, quan passarà a tenir quatre àmbits d'informació en base als territoris descrits anteriorment: Maresme-Vallès Oriental, Catalunya Central, Comaques Gironines i Barcelona metropolitana. El programa es difon també a través del xiptv de la XTVL, un canal youtube propi i comunitats de seguidors a les xarxes socials Twitter i Facebook.

[LaRiera48]: Francesc Esteve, el nou home fort de l'Ajuntament

D’esquerra a dreta, Josep Pocurull, Francesc Esteve, l’alcalde i Joaquim Bach, reunits el dia de la seva posada en funcionament. Foto: Ajuntament de Mataró.

En mica en mica, el puzzle que és, en realitat, muntar i estructurar un govern, es va completant, als despatxos de la Riera 48. Passat el període estiuenc, s'han incorporat a la disciplina del govern de Joan Mora tres nous càrrecs de confiança després que l'alcalde en fes els nomenaments via decret durant el mes d'agost. Qui són aquests tres nous personatges que tindran, sobretot un, una forta empremta en el nou govern? El càrrec de coordinador general, el "gerent municipal", tal com l'hem vingut anomenant fins el moment, serà Francesc Esteve, que ha estat l'home fort de Miquel Buch a Premià de Mar des de desembre de 2009. Les altres dues novetats són Joaquim Bach, coordinador de l’Àrea d’Administració i Atenció Ciutadana, i Josep Pocurull, coordinador de l’Àrea de Promoció Econòmica i Innovació. Aquests tres nous càrrecs eventuals comparteixen el fet de venir de fora de Mataró -tot i que la intenció de Joan Mora, segons ell mateix havia apuntat, era posar en valor professionals que ja estiguessin treballant a la Casa Gran-: tots tres s'han mogut molt pels Vallesos i, per exemple, Esteve i Bach van coincidir molts anys a Les Franqueses del Vallès mentre que Pocurull estava vinculat fins ara a l'Ajuntament de Granollers.

Tots plegats, però, s'especula amb què aportaran saba nova a l'Ajuntament i una manera de fer també diferent, però especialment rellevant s'espera que sigui la presència de Francesc Esteve, que enceta una nova pàgina de la seva biografia en la ciutat més gran on ha treballat fins ara. I ho fa en un Ajuntament que no ha conegut mai la figura del gerent, perquè fins ara sempre s'havia pensat que hi havia d'haver un cap de gabinet que fes de coordinador general de l'alcalde i del conjunt del govern, però més en termes comunicatius que de gestió. Ara la cosa variarà una bona mica. Aquesta figura del cap de gabinet la protagonitza el periodista Joaquim Barnola, però sota la fórmula de "coordinador general" hi haurà un reforçat Francesc Esteve molt amatent a com es gasten els diners de cada cartera en època de vaques magres. "Clar, és com si fos l'empresa de l'alcalde", diuen amb mala llet des de l'oposició. Esteve, arriba de Premià amb molt bones referències. Fill del nou president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i abans de Premià de Mar havia estat secretari i coordinador general de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès. De tarannà conciliador -"té mà esquerra", diuen- i perfil executiu. "És gairebé una desgràcia que se'ns l'enduguin de Premià", apunta una font de l'equip de Miquel Buch, el batlle de la segona ciutat de la comarca.

L'arribada d'Esteve i la creació del nou càrrec poden marcar un abans i un després en la manera de funcionar de les entranyes de l'edifici de La Riera 48, que al cap i a la fi és que el reivindicava Joan Mora durant la campanya electoral. Històricament, les forces d'esquerra han estat molt curoses no exactament en tenir càrrecs de confiança, que n'hi ha hagut i molts, sinó en què quedés clar la preminència dels polítics sobre els tècnics d'una forma tan absoluta... que l'aportació de talent d'aquests professionals ha estat en general molt minsa. Però un Ajuntament, tot i no ser una empresa, en part hi funciona. D'aquí que ajuntaments fins ara en mans socialistes com el de Barcelona haguessin ja introduït aquest figura -Andreu Puig, procedent d'ESADE- en el mandat passat.

Per Francesc Esteve, per si fos poc, haurà estat arribar i moldre perquè aquests dies, tot i que no hi hagi un nou Pla d'Actuació Municipal presentat pel govern -es continuarà funcionant amb l'anterior-, si que cal preparar els pressupostos de 2012, així que les sessions entre l'alcalde Mora i ell deuen ser maratonianes: cal treure el màxim suc a les migrades finances municipals, que amb tota seguretat no veuran cap increment d'impostos que pugui millorar-les.

Amb l'arribada d'Esteve i superats els 100 primers dies de gràcia, el govern de Joan Mora ha de fixar ja velocitat de creuer. Toquen fer uns primers pressupostos i lligar-ne el suport polític. És hora de què comenci la política amb majúscules. Lamentablement, Mora no podrà comptar de moment amb el suport de Marcel Martínez, al qual ha hagut de retirar-li les competències d'Educació i Cultura per motius de salut -Marcel, millora't!-. Un hàndicap que Mora haurà d'escometre de la millor manera possible. S'hi afegeix a més que a l'IMAC no hi ha subtitut per l'anterior directora Esther Merino -a l'IME si que Pilar Navarro, de CiU, substitueix la històrica Montserrat Taberner-. Sigui com sigui és el moment de demostrar que la màquina és capaç de funcionar i de fer-ho millor que els anteriors responsables del govern municipal. Mora, mentrestant, està fent una veritable marató per donar-se a conèixer en ambients veïnals on la notorietat de l'anterior alcalde, Joan Antoni Baron, era abassegadora. La seva agenda d'actes n'és una bona mostra.

12 de setembre*

Un grup d’empresaris i professionals sopem amb el president Pujol al restaurant Caminetto de Mataró. Amb la capacitat intacta d’impressionar i emocionar, l’expresident destina la ronda de presentació dels assistents a preguntar per les empreses on treballen o de les quals són amos. Se’l nota preocupat per la crisi financera mundial, però fidel a la seva idea de “reforçar els propis actius”, remarca sobretot la importància de l’economia productiva, les petites i mitjanes empreses del país.

Al meu costat hi seu Joan Pera, un jove empresari de Canet de Mar, 32 anys. Tot i tenir un sou assegurat en una entitat bancària, va decidir tornar a la fàbrica tèxtil familiar i intentar aixecar-la de nou abans de què hagués d’abaixar la persiana. Va haver d’acomiadar la majoria dels treballadors, perquè el seu perfil encara estava massa enfocat al món de la confecció clàssic. I ara la fàbrica tira endavant, té una plantilla de set persones i fabrica coses tan sorprenents com les tovalloletes que serveixen per netejar ulleres o mantes de microfibra que s’eixuguen molt fàcilment. L’empresa encara exporta poc, però ven molt per Internet.

Avui, que és Diada Nacional, a commemorar i reivindicar. Demà, que és dia 12, posem en pràctica la lliçó d’aquest company de tertúlia i preparem-nos per remar fort. Si tots els que podem fem com ell, el país anirà bé.

* Article publica a El Punt Avui.

Marina i la valentia, al 'Valors' del setembre

Imatge d'arxiu de José Antonio Marina, el protagonista del número de setembre de Valors.

Comença un nou i apassionant curs per a la revista Valors. Una temporada en què la voluntat de la publicació és millorar en qualitat i continuar creixent. I és que, malgrat les incertes i les dificultats del moment, tenim ganes de seguir treballant per generar reflexió al voltant dels valors, com hem fet des de l’any 2004. De fet, és normal sentir neguit davant un nou curs. Els experts asseguren que l’home actual és un dels éssers històricament més porucs. Tenim pànic als canvis, a la pobresa, a l’atur, als fenòmens climatològics, a la violència, al compromís... Per això aquest mes proposem endinsar-nos en el valor de la valentia. I ho fem de la mà d’un dels filòsofs més reconeguts en aquest moment a nivell estatal, José Antonio Marina, autor de Anatomía del miedo: Un tratado sobre la valentía, que ens acosta a l’autèntica essència de la valentia [extracte de l'entrevista aquí]. Un valor que no hem d’imaginar, aquest és el leiv motiv constant del número, com a absència de por sinó precisament voluntat de superar-la. També ens aporten les seves reflexions en aquest número Maria Teresa Abellán, pedagoga i autora del bloc Educació emocional, una filosofia de vida; Joan Ordi, doctor en Filosofia per la Universitat Ramon Llull; Joan Riart, doctor en Psicologia; i Maria Neus Calleja Fernández, directora del Telèfon de l'Esperança de Barcelona.


Més enllà del monogràfic, a l’apartat de l’entrevista conversem amb Carlos Obeso, autor de la darrera conferència del cicle Economia i valors, el juny passat. Conferències que podeu recuperar als nostres canals Vimeo i Youtube.

Un nou projecte de Clack: Capgrossos, 15 anys

Ho vam anunciar el dia de presentació de Santes15, el passat juliol: "En poques setmanes ens tornarem a trobar aquí, al Monumental, per ensenyar-vos una nova iniciativa de Clack, un documental sobre els quinze anys de la colla castellera Capgrossos de Mataró". Doncs en això estem, des de fa uns mesos, a partir d'una idea de l'Efrén Garcia, comentarista casteller de LaMalla.net, amb bloc al diari Ara i company de retransmissions de la jornada castellera de Les Santes -excepte aquest any, que vaig fallar; l'any que ve hi tornarem, Efrén-. Ell va ser qui va fer-nos caure en l'aniversari dels Capgrossos, que s'acompleix aquest novembre. A partir d'aquesta idea i amb l'ajuda de l'Ariadna Vázquez i en Jordi Rovira al guió, de l'Òscar Fernández, en Marc Giner, en Sergi Arjó i en Lluís Maymó a la part tècnica i tots plegats coordinats per la Georgina Altarriba i la Clara Esparrach i amb l'ajuda també de l'Eloi Aymerich, aquest divendres iniciarem el rodatge del documental -d'uns 50 minuts de durada-, que no s'acabarà fins el mes d'octubre i que inclou gravacions a la capital britànica, Londres, i a diversos punts del nostre país.

Ja avanço una cosa que anirem repetint dia rera dia: tot i que repassarem la història dels Capgrossos de pe a pa, el documental ho farà repassant la capacitat demostrada pels Capgrossos durant tota la seva trajectòria de superar-se individuament i col·lectiva. Primerament superant la resta de colles pel que fa a les pròpies torres humanes, aconseguint metes extraordinàries abans que ningú. I fent-ho, a més a més, amb una gran solidesa. I posteriorment, amb la mort de la Mariona Galindo ara fa cinc anys, dur a terme el repte més difícil: aconseguir superar aquest moment tràgic i, amb el record de la jove castellera i el suport de la seva família, recuperar i millorar els castells fets fins al moment. Aconseguint, per tant, el repte més difícil: superar-se a un mateix.

Hi creiem molt, en aquesta història, i esperem que vosaltres també tingueu tantes ganes d'assaborir-la com nosaltres. Un altre projecte que ja arrenca!