Joan Majó: confiança en el futur

El mataroní Joan Majó, alcalde de la ciutat entre 1979 i 1982, és sempre un personatge que m'ha meravellat, des de fa molts anys, segurament des d'una ponència seva en un Fòrum Vida i Evangeli que he rellegit diverses vegades, on anunciava per exemple que en pocs anys molta gent deixaria de tenir rellotge perquè "l'hora" seria present arreu. Un personatge admirat, deia, sobretot per una cosa, perquè transmet confiança -no por, com és habitual- de cara al futur. Quan hi ha crisi i quan no n'hi ha. En comptes d'imaginar que el futur serà tecnològicament depriment, l'exminisitre d'Indústria dibuixa un futur més humà, més sostenible, més feliç, però ho fa en base a l'experiència refutada, les dades i el rigor; no a una il·lusió absurda i enlluernadora.

Avui dilluns l'he tornat a entrevista, per a la revista Valors, en un article pel monogràfic del mes de juny, que es titularà "Valors per superar la crisi". Poques persones com ell, francament, crec que ens puguin apuntar perspectives en aquest sentit i més en aquest moment, pocs dies depsrés que el president del govern parlés de "canvi de model productiu" en el passat debat del Estado de la Nación. Ho explica tot plegat molt bé a No m'ho crec, el llibre que La Magrana li va demanar que escrivís agrupant les seves reflexions i que intenta fer un diagnòstic de les diferents crisis que han coincidit en aquest moment, a nivell global i a nivell local. Me l'estic llegint a tota velocitat i confirma allò que ja em semblava: Majó se sap explicar molt bé i sap apuntar cap a on hauríem d'anar (més economia del coneixement, liderar una la revolució verda de l'automòbil, reduir de forma dràstica el consum en base a una eficència més gran...).

Ahir no era la primera vegada que l'entrevistava ["Renegar de les noves tecnologies és no entendre el progrés de la humanitat" (agost 2006)] però si que la sensació d'escoltar Majó, a la seva taula de treball del carrer Calvet, va ser de nou refrescant. A punt de fer setanta anys, la setmana que ve, i actiu, esperançat com sempre.