Polítics sòlids que siguin artistes i parlin de filosofia

Álvaro, Benach i Gutiérrez Rubí en un moment de la taula rodona aquest vespre a la sala d'actes de Caixa Laietana de Mataró.


· Vídeo enregistrat per Marc de San Pedro aquí.
· Crònica de l'acte de Francesc Ponsa aquí.
· Crònica de Neus Pinart aquí.
· Crònica de Pere Pascual aquí.

És possible una aliança, una plasmació, una traducció dels valors positius que un té com a individu a l’hora de dur a terme acció política? Aquesta era la pregunta que plantejàvem en el títol de la taula rodona que, com a Valors, hem celebrat aquest vespre a la sala d’actes Caixa Laietana, moderada pel company Francesc Ponsa [bloc]. Qui ha respost més directament la qüestió ha estat el periodista Francesc-Marc Álvaro, un dels tres convidats junt amb el president del Parlament, Ernest Benach, així com Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor polític. Álvaro ha situat el president Obama com a protagonista i reflexionat sobre la situació en què es troba el líder nordamericà en aquests moments, en què els límits de l’acció de govern han fet reduir ostensiblement el calibre de la reforma sanitària que va anunciar de forma grandiloqüent durant la campanya electoral: “M’agrada més Obama ara que abans, perquè ara és l'esperança dins els límits de la política. Els sants, en política, no m"interessen”, ha reblat. Álvaro ha relacionat Obama amb l’expresident txec Vaclav Havel, el qual ha recordat que va ser durament criticat quan va decidir sumar-se a l’OTAN atenent als interessos de defensa del país. En aquest ordre de coses, el periodista ha recordat que la política democràtica és decebedora: “És una carta als Reis on no et porten tot el que esperaves i on a més potser t’ho porten tard, perquè la política és la gestió del temps". Sense citar-lo directament, Álvaro ha criticat propostes unipersonals com la del president del Barça Joan Laporta, la presentació del qual a les properes eleccions al Parlament plana aquests dies sobre la política catalana.

L’apunt més optimista i suggerent l’ha aportat Antoni Gutiérrez-Rubí, el qual ha fet un cant a l’esperança assegurant que aquelles formacions que plantegin discursos en aquest to, d’horitzons de sentit, són les que seguiran tenint el suport dels electors: "Hi ha un gran espai pel discurs de l'esperança a casa nostra". Una política que, per Gutiérrez-Rubí han de construir polítics amb conviccions profundes, amb vida interior, espiritual rellevant, que s’hagin treballat internament... un discurs molt relacionat amb el que fa Francesc Torralba en el seu darrer volum Intel·ligència espiritual [veure apunt al meu bloc aquí]. “El dèficit espiritual actual no afavoreix la política. La recuperació dels grans valors és necessària per a millorar la política", ha dit. Això creu que pot ser el ferment d’una nova generació d’artistes de la política, “persones llegides, gent que com avui aquí el president Benach no tinguin por d’ensenyar la seva vessant filosòfica”. “Artistes si, però que siguin sòlids”, ha millorat la proposta Francesc-Marc Álvaro al cap d’uns minuts. Poesia i conviccions, doncs, per a una nova generació de polítics que superin la gestió feta a base d’enquestes.

Ernest Benach, al seu torn, ha exhibit avui a Mataró una gran valentia. No és habitual que la segona màxima autoritat d’un país es presti a despullar-se filosòficament i políticament de la forma en què ho ha fet avui el president del Parlament, el qual ha traçat un dibuix de les diverses crisis que ens assolen relligades per una crisi de valors ètics. Benach no ha tingut por de tirar pedres a la pròpia teulada però també ha repartit culpes -“patim una crisi greu i els polítics en som els primers responsables, però també afecta els ciutadans”- i ha recordat que un dels grans mals que s’atribueix a la política, la corrupció, és inherent a la condició humana: “De xoriços n’hi ha a tot arreu, no només a la política”. Finalment, el president del Parlament ha fet una encesa defensa de la participació ciutadana i del foment de l’esperit crític en el marc del que s’anomena republicanisme. Així mateix ha lloat la democràcia com el millor dels sistemes possibles –no el menys dolent, com diu el tòpic- i ha urgit de nou els partits polítics a posar-se les piles, aprovar una llei electoral pròpia per a Catalunya i aprovar reformes en el seu funcionament: “Pots fer-ho pràcticament tot per Internet però no pots participar en els partits polítics”, ha assenyalat posant el dit a la nafra pel que fa a la falta de modernització d’uns actors claus de l’escenari polític com són els partits.

Un debat de nivell, el que hem viscut aquest vespre en l’acte convocat per Valors i que ha de servir per anar formant una consciència crítica en cadascun de nosaltres respecte com podem restaurar la grandesa de la política.

Comentaris

Entrades populars