Quatre viatges a Barcelona

Déu n'hi do avui quin dia. Ha estat un dia distret, poc habitual, interessant. I ha tingut lloc pràcticament tot a BCN, cosa poc habitual amb mi. Al matí anava a entrevistar en Jaume González Agàpito, que és el delegat de l'arquebisbat de Barcelona en temes d'ecumenisme i interreligiositat però a qui he entrevistat perquè en la seva condició de membre de la família diplomàtica vaticana va ser a Roma tan en els funerals de Joan Pau II com en la missa de "coronació" del nou Papa Benet XVI. M'ha explicat les mil i una anècdotes -el dia que es va trobar Ratzinger en una ascensor, per exemple, fa un temps; un dinar amb l'Aznar; quan protegia Lula a la nunciatura del Vaticà al Brasil- i hem fet una bona sessió de fotografies als diferents claustres i la bibloteca del seminari de Barcelona, on té el despatx.

Al migdia he tornat amb bus cap a casa conversant llargament amb en Parés de Mataró -anant en bus m'havia trobat a en J.G, amb qui hem repassat les darreres mogudes de la política mataronina-. He estat treballant un parell d'hores fins que he tornat a agafar el bus per anar al centre cultural de Can Farga, al barri de Sant Andreu, on em tocava pronunciar una conferència sobre la situació actual del poble kurd com a representant del Centre d'Informació i Recerca del Poble Kurd. Hi havia 25 persones i estava acollonidíssim perquè no tenia el tema molt molt estudiat però em sembla que me n'he sortit prou bé (tot i que al torn de preguntes m'ho he passat fatal, sobretot quan algú em preguntava algo que no sabia què respondre).

Quan tornava i per tant viatjava per quarta vegada entre Mataró i Barcelona ja em sentia quasi esquizofrènic!

He recuperat Internet!

Sí, finalment -després de deu dies, quan va caure el llamp aquell aquí priop- he recuperat Internet a casa! Finalment l'empresa subcontractada per Auna ha vingut a arreglar-m'ho -era la targeta de xarxa- a les tres de la tarda. El que més m'ha agradat és que els dos xavals que han vingut a arreglar-m'ho s'han enrotllat bé i m'han posat la placa base sense fer-me-la pagar; vaja, que fan la pirula als d'Auna... he pensat "Clar que sí, home! Fotuts del món uniu-vos!".
Bé, de manera que ara ja torno a estar conectat al món... podria dir que quin desastre això de no poder viure sense internet i tal -segurament sí- però... en aquests moments és una eina indispensable de treball, ja!

Una mica més gran

Ara sí que ens hem fet grans

Amb la designació d'un nou Papa de Roma, aquests dies tinc la sensació que he arribat a l'edat adulta. Pot semblar una tonteria, però com que el context ens determina, per a mi és exactament així. M'explico: quan vaig néixer l'alcalde de la meva estimada ciutat era Joan Majó, però jo de fet no havia conegut cap altra alcalde que no fos en Manuel Mas. A la parròquia de Sant Josep, el rector era en Joaquim Monasterio, que s'hi va estar fins el 1999. A la Generalitat de Catalunyam el meu únic president ha estat en Jordi Pujol fins l'arribada d'en Maragall. A Espanya el president del govern va ser des que jo tenia un any fins que en vaig tenir quinze en Felipe González. El president del Barça era també el 1981 en Josep Lluís Nuñez i fins que no va arribar en Gaspart no n'hi haver cap altra. El Papa de Roma, per tant, era el darrer càrrec institucional que no havia variat des que jo vaig néixer fins ara. Ara, quan he vist Benet XVI vestit de Papa, us asseguro que el primer moment vaig pensar: "Impostor! Vostè no és el Papa".

Els gegants de tota la ciutat

Ahir, diada de Sant Jordi, ni més ni menys que 38 gegants de la ciutat van participar a la tradicional cercavila que fan les figures de barris, associacions i escoles. Un cop més vaig al·lucinar de la moguda que s'ha generat al voltant d'aquest fenomen. Per una vegada davant de l'Ajuntament hi havia gent de tot arreu de la ciutat que parlaven en llengües diferents i vestia de formes diverses. Vaia xurrada, pensarà algú. Doncs no, no és cap xurrada. La creació d'una nova identitat comuna de Mataró és un dels grans reptes que tenim al davant. Hem de passar d'una puta vegada dels MTV (Mataroní de Tota la Vida) a que TMSM (que Tot Mataró sigui Mataró). I aquesta nova identitat es va teixint a partir de la creació d'un nou imaginari col·lectiu. El fenomen geganter, en aquest sentit, hi té molt a dir.
(A més, jo que sóc un MTV, quan torno a veure en Robafaves després de tants mesos... quasi se m'escapen les llàgrimes!)

Amics

Dilluns a la una de la nit en X., al Passeig Marítim, bevent cervesa quasi a pet d'ones (quin fred!).
Dimarts al vespre més cervesa a casa en S., després visita al Cor de Gospel de la Casa de la Música Popular (impressionant!), sopar al Dover (quines pizzes!).
Dimecres al migdia amb la M., sense por. Al vespre amb els de Capgròs (comiat d'en J., que està tot il·lusionat amb començar una nova vida).
Dijous al vespre en J.A., una "Arcàdia Session" també amanida per una clara.
Avui en J.R. per dinar, demà a la tarda N.R., demà nit N.C., dilluns R.B., ...
Mai més em queixaré de no tenir amics. Ho prometo.