La Dinamarca del Nord*
Hi ha valors inherents als països, a les societats? Hi ha actituds ètiques que es puguin identificar amb una societat? Sempre recelo davant d’un hipotètic sí a aquesta pregunta. Em sembla ridícul pensar que algú és com és perquè forma part d’una comunitat nacional, d’una nació o d’una ètnia. Menys encara ara, amb una cultura fortament globalitzada, on –amb excepcions com França– un se sent per exemple en el conjunt dels països anglosaxons i germànics en una mateixa cosmovisió, amb referents comuns, imaginaris compartits i una llengua –l’anglès– que ho relliga tot plegat. Però, a vegades, com ara mateix després de tornar de Dinamarca, tendeixo a pensar que sí. Que la història d’una comunitat nacional, la seva mida, la seva economia, el tipus d’oci que practica... són alhora causa i conseqüència de la difusió d’uns valors que es van impregnant en la mentalitat de la seva gent. Evidentment que no es tracta de valors que es puguin vincular a tota la població, però sí d’una forma prou mas…
