Les fotos en blanc i negre de Dani Domínguez a El Públic

Després del concert on diumenge passat una setantenta de persones van gaudir del concert d'Ivette Nadal [aquí crònica i vídeo del Diaridelamusica.com], aquest divendres dia 27 a El Públic estem d'estrena. Fins a finals de febrer tindrem de convidat -nosaltres i els veïns del Col·legi d'Aparelladors, per primer cop de conjunt-, les fotos en blanc i negre del mataroní Dani Domínguez sota el títol Negre-Blanc. Fotografies que es pot veure a les parets de El Públic i del Col·legi d'Aparelladors des d'avui divendres dia 27 de gener i fins a finals del mes de febrer.

“El blanc i negre sempre m’ha agradat. Em venia de gust treballar amb imatges sense color i potenciar el negre amb el marc i el fons de la fotografia”. Així explica el fotògraf mataroní la idea que hi ha al darrera de l'exposició, que consta d’una col·lecció d’imatges amb el blanc i negre com a principal punt de lligam. Hi ha, a més, una sèrie de desenfocaments per remarcar altres parts de les fotografies. La presentació de les imatges és en format quadrat i en un marc de 50 x 50 cm. Dani Domínguez va començar a estudiar fotografia el 2001 i ja ha exposat a Barcelona, Girona, Saragossa, El Prat de Llobregat, a banda de la seva ciutat, Mataró.

Com deia, es tracta de la primera mostra que es fa simultàniament a la sala del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i també les parets de l'espai cultural El Públic, en el marc del conveni signat el mes d'abril de 2011 entre les dues institucions. La inaugurem a partir de les set de la tarda, amb una nova sessió del cicle Un cafè amb... promogut per El Públic i on el llibreter i artista Joan Poch, acompanyat de Sandra Martínez, crítica d’art, entrevistarà l'autor de la mostra.

Amb Gregorio Luri i l'Editorial Proteus parlant de la meritocràcia a uns nens de sisè

Gregorio Luri envoltat d'alumnes del centre Torre Roja, de Sant Pere de Vilamajor. Foto: J.S.

Avui ha estat un dia de viure una experiència nova, cosa que passa sovint, tot cal dir-ho, quan et dediques a produir continguts per a un mitjà de comunicació, per institucions o empreses, com és el cas de la feina que fem a Clack [web]. Però dins això era una ocasió especial, per a mi, per la coincidència de factors: l'editorial Proteus, dirigida per Miquel Osset -amb qui com a Valors [web] hem endegat una col·laboració estratègica- ens havia demanat que cobríssim la visita del pedagog Gregorio Luri, masnoví, a un centre escolar de Sant Pere de Vilamajor, els continguts de la qual es convertiran en un nou volum que sortirà a la llum d'aquí a uns mesos. Si hi afegeixo que Gregorio Luri és col·laborador mensual de la revista Valors i que ens uneix una gran simpatia, s'explica perquè deia això de la jornada especial.

Així que, ben d'hora, ens hem trobat en un punt inconex de la comarca del Maresme i hem fet via cap al Vallès Oriental. Els nens a qui anava adreçada la xerrada s'han comportat amb gran tranquil·litat i també amb gran exigència; a mi em semblaven molt petits tot i ser de sisè de Primària, però ha resultat que també eren molt exigents intel·lectualment, cosa que no deu ser tan habitual que passi. M'ha deixat sorprès la serenitat amb què assumien conceptes complexos com la meritocràcia exposats per en Gregorio que, d'altra banda, s'ha de dir que ha gaudit de valent tornant a una aula, que és la seva feina de tota la vida.

Aquest format de convertir una classe magistral d'un professor -junt amb les preguntes espontànies que efectuen els més menuts- en un llibre ja l'ha testejat l'editorial Proteus en altres ocasions, amb molt d'èxit. Un dels exemples va ser, l'any passat, l'edició de No passeu de llarg, amb Francesc Torralba, la presentació de la qual a Barcelona vam cobrir des de Clack.

En el dia del nostre patró, visca el periodisme

Manuel Roca Quadrada, Elisabet Solsona, un servidor, Albert Calls i Guillem Roset. Foto: C.Sánchez

El periodisme no morirà mai perquè l'art de narrar el què passa a partir de períodes de temps concrets serà sempre necessari per ordenar el món. I quan més complicat sigui el món, més encara -com que és el cas, és possible afirmar que el periodisme té una mala salut de ferro-. És una de les idees que he volgut expressar avui a la tertúlia de periodistes celebrada aquesta tarda precisament el dia del patró de la professió, Sant Francesc de Sales [prem aquí per escoltar-ho].

He compartit taula amb quatre altres periodistes entusiastes: Manuel Roca Cuadrada, Albert Calls, Guillem Roset i Eli Solsona. I he defensat també que l'entusiasme, el creure's-ho al mil per cent, treballar molt dur, admetre el possible fracàs; la tenacitat i la paciència... són les peces claus per poder exercir aquest ofici -i pràcticament tots els del món-, per poder viure'n ni que sigui mínimament. Un àmbit, el de la comunicació i els mitjans, que està notant com el que més la crisi econòmica però que precisament per això s'ha de reinventar amb més força que ningú, sent innovadors en els formats -i això que sóc un nostàlgic del paper!- però amb l'essència de sempre: ordenar la visió que tenim del nostre propi món i posar-lo per escrit, sigui amb imatges, amb paraules o amb tuits. Això, amb tota seguretat, és el de menys.

Llibres enriquits, amb Pau Vidal i Àlex Rovira

Hi ha projectes que, senzillament, mai t'hauries atrevit a imaginar que duries a terme. No per la seva grandaria ni per la importància dels qui hi participen, que també, sinó pels formats en què els dus a terme. L'App per a Ipad del llibre La Brújula Interior d'Àlex Rovira, promoguda per Pau Vidal i la seva empresa Enhancing Books n'és una [web].

La història d'aquesta col·laboració és interessant per reflexionar sobre com es tiren endavant projectes. Vaig anar un dia a Pineda de Mar, a l'Innova, una instal·lació semblant al Tecnocampus mataroní. Hi feien un cicle de conferències i un dels ponents era Àlex Rovira, amb qui m'interessava contactar per portar-lo a fer una conferència a Mataró. Allà em vaig topar amb els germans Vidal, l'Albert i en Pau: "Ei, què tal, què fem?". Els havia conegut treballant a CETEMMSA, en l'època en què jo treballava a Capgròs i a Mataró Ràdio. Crec que just quan jo vaig tancar aquesta època, ells també van obrir una nova etapa. En Pau se'n va anar un any als Estats Units, a Califòrnia, i es va fixar en un nou format de llibre electrònic que no era una simple translació dels volums en paper, sinó que són llibres enriquits amb vídeos, gràfics, altres referències... i sobretot la possibilitat de compartir-ne fragments a través de les xarxes socials. D'aquí els Enhanced Books, els llibres enriquits. Jo, que en general sóc una mica reacia a la fília tecnològica que ens envaeix -sempre penso: "Val, molt bé, però aquest nou gadget què aporta de nou?"-, m'he quedat meravellat quan he vist el resultat: "Sembla que el llibre parli", li vaig comentar quan en Pau em va ensenyar l'aplicació acabada.

La nostra col·laboració, com a Clack [web], ha consistit en guionar, preparar i enregistrar els continguts en vídeo de l'aplicació, que tenen tots com a protagonista el propi Àlex Rovira -i d'escenari el Port de Mataró i les aigües properes-. Per a fer-ho possible, el projecte ha comptat amb la col·laboració de la Georgina Altarriba, l'Eloi Aymerich, en Marc Giner, en Lluís Maymó i un servidor. D'altra banda, l'amic fotògraf Sergio Ruiz [web] ha col·laborat en el projecte, fent una portada animada que afegeix valor al producte.

N'estem molt satisfets perquè hem obert una nova via de producció de continguts -i de qualitat- que fa molt poc temps no hauríem imaginat. Gràcies, doncs, Pau, per deixar-nos participar en aquesta iniciativa!

Aquest diumenge 22, la granollerina Ivette Nadal a El Públic

Amb l'Ivette Nadal ens vam conèixer enregistrant un Valors.tv sobre el silenci, a Granollers, la seva ciutat natal, molt instructiu, que adjunto sobre aquestes línies. Era un episodi dins la sèrie de programes fets a partir de la revista Valors que es van passar per les emissores adherides a la xarxa Comunicàlia Aquest diumenge dia 22, a 2/4 de 9 del vespre, ens tornarem a trobar a la cantautora a El Públic, a casa nostra, on ens oferirà el seu folk-rock ple de poesia i sensibilitat. Ho farà acompanyada de guitarrista acústic i presentant el seu darrer disc, A l’esquena d’un elefant. A la revista mensual que editem des de El Públic, s'hi va poder llegir al desembre l'entrevista que us transcric aquí a sota. No falteu a la cita, que costa només 4 euros:

Què podran veure els que s’acostin a veure’t a Mataró?
És el darrer que tinc previst en format acústic de A l’esquena d’un elefant. Serà una oportunitat bonica per la gent que s’acosti a Mataró i per mi mateixa, d’obrir i tancar una etapa, més meloncòlica, introspectiva. Al mateix temps aprofitaré per recordar algunes cançons del primer disc, i del proper encara per enregistrar.

L’actual onada del pop en català dóna oportunitats a tots els artistes que s’ho mereixen o està promocionant només alguns grups i noms?
Sempre penso que el més important és el material, la inspiració, i les ganes de seguir. És obvi dir que ara hi ha un camí obert per tots els que fan folk o pop indie, i que els que sortim d’aquest estil fa que no hi siguem tant pels mitjans com pels programadors. Aquesta és una situació normal i que s’ha repetit moltes vegades, esclata una moda i només es recolza aquella moda. Però esperem que per sortir d’ allò habitual que ara es porta sens tanquin portes
o les ganes de seguir creant.

Enderrock ensenya a 'El Públic' els 50 millors discos en català del 2011

CLICA SOBRE LA PORTADA PER ANAR A LA WEB DE LA REVISTA

Aquest dijous dia 19, a les vuit del vespre, rebrem a El Públic uns amics molt especials per a la gent de Clack [web], la gent de la revista Enderrock [web], amb qui vam editar el DVD Cançons a la vora del pop, l'abril de 2010. I amb qui intentem treballar cada vegada més de conjunt, per exemple en el projecte estrella de la casa, el Diaridelamusica.com, una part del qual es produeix conjuntament amb Enderrock. La visita de dijous, a més, ens permetrà conèixer quins són els considerats 50 millors discos de música en català del 2011 de la mà del seu director, el periodista Lluís Gendrau.

Així com no tenim cap vergonya -ans al contrari, en fem gala- d'expressar públicament qui són els nostres pares o germans grans a Mataró i al Maresme, a nivell català és obvi que per Clack i per mi personalment la gent d'Enderrock són una referència. Per la seva capacitat d'emprendre i de concertar iniciatives i d'oposar-se, per tant, a aquesta absurda idea que diu que per superar la crisi el que cal és quedar-se resguardat a casa. El grup Enderrock edita a banda de la revista homònima també Sons de la Mediterrània (que des de novembre de 2007 substitueix la històrica capçalera Folc), Jaç i 440 Clàssica, de recent aparició. I, diàriament, produeixen el diari digital Enderrock.cat, un mitjà de referència per tots els que sentim la música catalana ben endins.

'La política. No podem resignar-nos a què ens manin "els mercats"', aquest gener a Valors

La política. No podem resignar-nos a què ens manin “els mercats". Així hem titulat el número de gener de 2012 de Valors, en un temps en què s’ha posat de moda dir que l’economia, el sistema financer, els grans poders, “els mercats” són qui governa el món. I que, davant d’aquesta dictadura econòmica, la política no hi pot fer res. Que els polítics no hi poden fer res i els ciutadans encara menys. No podem estar d’acord, amb aquesta visió de l’actual crisi econòmica i financera. Segurament fer política és efectivament avui més difícil que fa uns anys, perquè el procés d’integració europea –si no es fa amb totes les seves conseqüències– ens ha portat actualment en un atzucac en què ni Europa ni els estats membres tenen tot el poder. I també perquè és obvi que els grans poders econòmics globals remen en la direcció que més els interessa. Però no per això hem de caure en el fatalisme i deixar-nos convèncer pels que diuen que no hi ha res a fer. “La societat civil ha de despertar. Hem de conèixer l’economia i hem de ser nosaltres qui prengui les decisions econòmiques. No podem deixar que els que hi han decidit tots fins ara segueixin fent-ho”, ens deia Joan Antoni Melé, subdirector general de Triodos Bank, en el cicle Economia i valors que l’any passat vam dur a terme a Tecnocampus Mataró-Maresme [vídeo de tota la conferència]. En aquest número parlem de tot plegat abordant la qüestió des de diferents perspectives: el polític i periodista Manuel Milián Mestre, l’exconseller de la Generalitat Francesc Sanuy, els periodistes Jaume Clotet i David Casals i el politòleg Toni Rodon.

D’altra banda, en aquest número de gener de 2012, amb què encetem el novè any de singladura d’aquesta revista, entrevistem Maria Victòria Molins [post meu], religiosa teresiana que treballa des de fa anys al barri del Raval de Barcelona a favor dels exclosos socials. Ella ha estat la guardonada amb el I Premi Valors a tota una trajectòria, atorgat en el marc dels premis de l’editorial Proteus [post meu], institució amb qui des de fa uns mesos tirem endavant conjuntament també l’espai radiofònic Valors a peu de carrer a Ràdio Estel.

Glòria a El Corte Inglés*

La notícia de la setmana, a Mataró, és sens dubte la signatura de la venda a El Corte Inglés per part de l’Ajuntament del solar de Can Fàbregas, a l’Eixample de la ciutat, on el 2014 s’inaugurarà un nou centre d’aquesta cadena. Un procés que ha significat desmuntar una fàbrica catalogada pel Consell del Patrimoni local i, sobretot, un enrariment del clima polític com mai s'havia vist a la capital del Maresme. Curiosament, l'encarregat de signar l'acord ha estat el nou alcalde Joan Mora, de CiU, que no és just dir que ha torpedinat l’arribada del que a Mataró en diem locomotora comercial però si que en determinats moments ha festejat clarament amb les forces polítiques i sobretot la plataforma oposada al desmuntatge de la citada fàbrica, sense fer costat d’una forma contundent al govern municipal en un tema que, estiguem a favor o no a favor dels grans centres comercials, és estratègic de ciutat.

El que resulta realment curiós, però, és el viratge espectacular que els botiguers locals han experimentat des de l’arribada del primer hipermercat a la zona: el 1980 van aconseguir que l’Ajuntament de Mataró no donés llicència a un PRYCA que es va acabar fent en terreny municipal de Cabrera de Mar; ara esperen l’arribada de El Corte Inglés com el manà que els permetrà dinamitzar els comerços del centre de la ciutat. Abans no volien veure hipermercats ni en pintura, ara creuen que poden ser la seva salvació, sobretot envers els centres comercials periurbans. I és que, acudint a les experiències d’altres ciutats que ja disposen d’aquest monstre comercial com Sabadell i Tarragona, els botiguers apunten que la seva arribada ha estat beneficiós pel comerç de tota la vida. De l’odi a l’amor passional, a vegades també només hi ha un pas.

* Publicat a l'edició de diumenge de El Punt Avui.