A la tertúlia de periodistes de Mataró Ràdio: som al mig del mandat

Aquest dilluns vaig participar en l'espai La Tertúlia dels serveis informatius de Mataró Ràdio, en la seva versió protagonitzada per periodistes. En aquesta ocasió, moderats per Elisabet Solsona, cap d'informatius de l'emissora municipal, van participar a la conversa el cap d'informatius de m1tv, Oriol Debat, la redactora de Mataró Ràdio Clara Sánchez i un servidor.

La tertúlia s'emmarcava dins l'aniversari de la presa de possessió del govern Mora ara fa dos anys i això ens va servir per repassar tot el que ha donat de si el canvi de govern de l'Ajuntament de Mataró, governat durant 32 anys per formacions d'esquerres liderades pel PSC.

Vaig intentar expressar que, segons el meu parer, allò que li falta al govern de Mataró és un dring més polític, un lideratge més clar en termes polítics per saber cap on vol portar la ciutat Convergència i Unió. Ho deia no exactament perquè Joan Mora no hagi provat de liderar la ciutat -ho ha fet en el cas de les preferents de forma més que correcte- però sí en el sentit que no ha imprès encara un segell autènticament propi, diferent dels governs d'esquerres, al rumb de la ciutat. Això, a parer meu, treu sentit a la idea d'alternança política i s'hauria de corregir en els dos anys que queden de mandat.

L'agermanament de Mataró amb una localitat de la costa de Florida, als Estats Units, la possible recuperació d'una part del tèxtil que s'havia fet a casa nostra tota la vida o el conflicte de l'escola Joan Coromines van ser altres temes tractats durant l'hora de conversa.

La llibertat interior, segons Teresa Forcades

S'acosten les vacances i dilluns que ve els alumnes de sisè de Primària de l'escola Les Aigües de Cardedeu ja faran horari intensiu. De manera que avui, divendres a la tarda, sembla una mica difícil que els nois facin gaire atenció a una xerrada programada a les 15 hores sobre la llibertat interior que vindrà a fer una teòloga i metge, amb una durada prevista d'una hora i mitja i una calor sufocant.

La tranquil·litat amb què els tutors de la classe afronten la convocatòria tenen un nom: Teresa Forcades, la coneguda religiosa benedictina que ha fet el salt a la política fa poc amb Procés Constituent i que és objecte de les mirades de moltes persones desencantades amb els governants actuals. Ella serà l'encarregada de fer reflexionar els alumnes sobre el tema proposat. La seva popularitat i la naturalitat amb què s'expressa auguren una sessió d'allò més exitosa. I així és.

Forcades comença demanant als nens que apuntin en un paper que és per ells la llibertat interior i, al cap d'uns minuts, ells l'hi entreguen i comença un estimulant debat -especialment per als adults que hi ha a la sala- sobre aquest concepte, aparentment bastant complex per a uns nanos que tenen prop d'11 anys. Les reflexions, contra qualsevol auguri negatiu, sorprenen per la seva profunditat. “La llibertat interior és la força que ens ajuda a separar el que desitgem del que ens convé”, apunta l'Alícia. “Estic d'acord amb el que ha dit l'Alícia, però jo crec, no obstant, que la llibertat és necessària”, afegeix l'Ismail. “Oh, això que has dit és preciós, Ismail!”, afirma satisfeta Teresa Forcades.

REFLEXIONS AGRUPADES EN UN LLIBRE
Després d'afirmar que un “només pot ser lliure si els altres són lliures del tot”, la sessió es dóna per acabada, no sense que Forcades hagi de firmar de tot i rebre felicitacions de professors, pares i alumnes. Però la cosa no s'acaba aquí perquè la sessió es convertirà a finals de setembre d'aquest any en un volum que passarà a engrandir la col·lecció Paideia de l'Editorial Proteus, una petita firma de Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental, que s'està obrint camí publicant explícitament títols d'ètica adreçats tant a nens com a adults. El llibre també tindrà una versió audiovisual que es penjarà a internet.

Miquel Osset, director de l'editorial, explica com va sorgir la idea de portar a terme aquesta col·lecció, que mira d'acostar intel·lectuals als més joves: “Coneixíem l'experiència del filòsof francès Jean-Luc Nancy, que va publicar diversos títols a partir de xerrades que ell feia en instituts dels voltants de París i ens semblava molt interessant”.

De manera que Proteus va comprar els drets de la seva xerrada sobre la justícia i la va publicar en català amb el títol 'Just impossible'. “Però una vegada fet això, ens va semblar que podíem adaptar el format agafant persones i escoles d'aquí i de moment ha anat molt bé; és la col·lecció més venuda”, assegura Osset. Altres personalitats que han participat en aquesta experiència són Francesc Torralba, Gregorio Luri o Arcadi Oliveres.

El tema a desenvolupar el proposa la mateixa editorial i després és el conferenciant qui adapta la sessió a la seva manera de ser. “Ens ha semblat que Teresa Forcades és una persona amb un missatge prou interessant. La veritat és que el tema que ha escollit, la llibertat interior, ha generat un intens debat que ha durat una hora i mitja, sense que els nens semblessin cansats”.

* Publicat avui a l'edició web de El Periódico de Catalunya.

Posar límits per garantir la convivència*

L'Ajuntament de Mataró acaba d'aprovar reclamar a l'Estat que legisli sobre la conveniència de permetre la presència del burka i el niqab al carrer, un eufemisme per dir que ho prohibeixi o impedeixi d'alguna manera. Ho ha fet amb els vots de CiU, PP, PxC i també el PSC, que dos anys enrera, al govern, s'hi va negar -just quan Ajuntaments com Lleida o L'Hospitalet, també socialistes, van decidir legislar-ho pel seu compte-. Ara s'hi ha sumat sota l’argument que el que es fa formalment és una petició a l'Estat Espanyol, però és obvi que també hi ha un canvi de plantejament de fons. Els socialistes, a qui Plataforma va “prendre” gairebé tres mil vots a les municipals, s’han adonat finalment que els seus votants de tota la vida els reclamaven un gest d’autoritat. En contra de la proposta, com era imaginable, hi ha votat ICV i la CUP, que fan de la qüestió de les llibertats un objectiu en sí mateix. Que també és legítim.

 Davant la inacció d'aquests mateixos partits polítics locals -començant pel que governa, que és qui ho ha de liderar- sobre com donar resposta als malestars que crea el fenomen migratori i que s'expressa en la paralització del Pacte per la Nova Ciutadania, que s'hauria d'haver firmat de nou fa mesos, el pronunciament del ple municipal té algunes virtuts. La principal: bloqueja el discurs de Plataforma en el sentit que la "casta política", que en diuen ells, no s'atreveix a prendre mesures fortes contra la falta d'adaptació dels immigrants als costums autòctons -encara que el burka i el niqab siguin pràcticament inexistents a la ciutat-.

 Hi ha qui diu que legislar sobre un problema la realitat del qual és molt petita és crear problemes on no n'hi ha. O que prendre aquesta decisió és coartar la llibertat dels ciutadans per anar com vulguin pel carrer i estigmatitzar la comunitat magrebina. Òbviament cal tenir-ho en compte. Però els qui això afirmen segueixen sense entendre que els gairebé 5.000 vots a Plataforma a les municipals d'ara fa dos anys eren una senyal, una petició d’una fermesa més gran a l'hora de tractar el fenomen migratori i concretament dels deures que també tenen els immigrants. El maig de fa dos anys hi va haver un vot que reclamava límits. Tamisar, interpretar i traduir aquesta petició, aquest retret és feina dels representants dels partits polítics; l’èxit de Plataforma en tot cas és haver-ho fet quan ningú s’hi atrevia per por de ser acusat de xenòfob. I és que la política no és només gestionar problemes concrets als quals cal donar solucions concretes sinó també copsar inquietuds, malestars i anhels i donar-los resposta, sense caure en la demagògia. Això és la política en majúscules.

 Un il.lustre socialista local ja va dir, ara fa onze anys, quan hi va haver la crisi de la mesquita que la comunitat musulmana volia aixecar al barri de Rocafonda, que en el tema de la immigració havíem de deixar de banda les postures bonistes, ideològicament fàcils, i actuar amb pragmatisme i sentit comú. I el sentit comú diu que, de cara a aconseguir precisament la integració i la millor convivència possible a casa nostra, cal assenyalar uns límits comuns, un marc de joc igual per a tots. Això, en contra del que es pugui pensar i de les legítimes protestes de la comunitat marroquina local, és el més sensat que hi pot haver. Cal posar límits per garantir la convivència. Ah; aquest il·lustre socialista es deia Manel Mas i era l'alcalde de Mataró.

* Article publicat al Tribuna Maresme del mes de juny.

Òmnium Mataró atorga a la revista Valors la Distinció 2013

La delegació mataronina d'Òmnium Cultural, que des de 1997 atorga la Distinció Òmnium a una persona o entitat de la ciutat que hagi contribuït a la defensa de la llengua, la cultura o el país, ha decidit que el guardó sigui aquest any per a la revista Valors, segons van anunciar la setmana passada els seus responsables locals. En el comunicat emès, des d'Òmnium Mataró expliquen que s'ha decidit distingir la revista Valors per haver bastit un espai multiplataforma que reflexiona entorn dels valors humans: "Durant deu anys, la revista Valors i l’Associació que l’edita s’ha caracteritzat per ser una de les entitats més dinàmiques de la ciutat, en diversos fronts: organitzant una Jornada anual dedicada a un valor en concret, presentacions de llibre, xerrades... Un programa de ràdio i diferents produccions audiovisuals també complementen l’oferta d’aquesta entitat".

Òmnium subratlla el caràcter voluntari dels col·laboradors de la revista i la insistència en la necessitat de reflexionar sobre els valors, "idea que emergeix amb força en una situació com l’actual. Aquesta reflexió ha de servir per ajudar a construir la Catalunya d’avui i de demà. Per tot això, i pel seu dinamisme, originalitat, persistència i per la seva capacitat d’implicar gent molt diversa, la Junta d’Òmnium Mataró considera que són plenament mereixedors de la Distinció 2013". La Distinció es lliurarà el dijous 27 de juny a les 8 del vespre, a la seu d’Òmnium Mataró-Maresme en un acte públic.

Precisament, el curs de Valors va començar l'1 d'octubre passat amb un acte organitzat a la seu d'Òmnium de Mataró amb el concurs de les dues entitats en què el periodista Francesc-Marc Álvaro va presentar el seu darrer volum Entre la mentida i l'oblit. La memòria, temàtica sobre la qual Álvaro reflexionava en el llibre, va ser el valor protagonista del número de setembre de la revista. 

Per què ens consta tant comprometre'ns? O és el compromís, el que ha canviat?

El Compromís. Per què ens consta tant vincular-nos, de forma permanent, en qualsevol cosa, avui en dia? Sense caure en l'absurd de pensar que només val el compromís clàssic, el presencial, el que és perpetu en el temps i per tant obviant les noves formes de comprometre's que existeixen avui en dia -que si es vol, certament són més líquides i inconstants- hem dedicat el Valors a l'alça d'aquest cap de setmana, des de Mataró Ràdio per a La Xarxa, a parlar del Compromís amb el periodista i assagista Daniel Arasa, l'activista social Xavier Manté i l'escriptor Rubén Llop, que acaba de publicar Cartas a Rubén amb l'editorial Proteus.

El Diaridelamusica.com, més viu que mai

Eloi Aymerich, director del Diaridelamusica.com, supervisa el muntatge de la primera càpsula del ddM que es veurà a m1tv dimarts dia 4. Foto: Laia Nonell







Aquest dimarts dia 4 serà un bon dia pel Diaridelamusica.com, el projecte estrella de la productora Clack, nascut ni més ni menys que l'any 2006. A 2/4 de 10 del vespre aquest mitjà de comunicació que parla de la música des del territori, obviant tant les anècdotes locals com els grans concerts de les sales de Barcelona, recuperarà l'antena televisiva a m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme. Des de setembre de 2012 el projecte ha seguit existint en clau 2.0, difonent-se a la nostra pàgina web, als nostres perfils a les xarxes socials Facebook i Twitter -amb gairebé 3.000 seguidors. així com a Enderrock.cat, el diari digital música líder, amb qui mantenim un acord de col·laboració des de setembre de 2011. Ara, però, el reton a les pantalles televisives ens ajudarà a insuflar-hi nova vida. A més, també a partir d'ara alguns dels continguts que treballem al ddM apareixeran a la revista Tot Mataró, ampliant la naturalesa multiplataforma del projecte: som un mitja de comunicació amb diferents vessants, totes vàlides per donar-li sentit.

Tot això, a falta de finançament públic, serà possible gràcies al suport d'Assegurances Feliu, el nou patrocinador de l'espai, amb qui fa molt temps que col·laborem. En Jaume Feliu, amb qui el director del ddM Eloi Aymerich signava fa uns dies l'acord de col·laboració, és una persona que creu en nosaltres i en el projecte i això, en els temps que corren, és molt d'agrair.

Sempre diem que el Diaridelamusica.com és el buc insígnia de Clack i així ho creiem; parlar de la música i la seva vinculació amb el territori -la cultura i el territori-, són els valors que identifiquen la nostra productora. A Clack som productors de continguts i fem també serveis audiovisuals però en la mesura que podem, sinó actuem directament com a editors, intentem vincular-nos en iniciatives que tinguin aquests dos valors, la cultura -entesa en un sentit molt ampli- i el territori -no estrictament el fet local-, dins del seu ADN. El Diaridelamusica.com ens ho recorda un dia i un altre. Per això en un dia com aquest estem especialment contents, perquè malgrat les adversitats, hem de poder seguir tirant endavant els nostres somnis.

[LaRiera48] Fer que torni la indústria tèxtil, projecte inaudit?

La crisi ennuvola la vista. Jo diria que sobre això podríem trobar -almenys en això, sí- un cert consens. Com que ens atabala i ens angoixa, ens impedeix pensar, reflexionar, repensar i mirar més enllà, estratègicament. Lògic, perquè prou costa el dia a dia com per pensar amb llums llargues, però és que precisament es tracta d'això, de trencar aquest cercle: cal pensar en gran, més que mai.

Tenia aquest pensament reflexionant sobre una notícia clau que ha aparegut els darrers deu dies a la premsa i sobre la qual tan sols he vist algun tuit i un article d'opinió que s'hi referia. Quina és la notícia? Un estudi que afirma que la meitat de la indústria tèxtil deslocalitzada des de casa nostra podria tornar cap aquí perquè els avantatges de produir a fora ja no són tan grans com abans, de manera que tant per tant, les empreses podrien relocalitzar la producció a casa nostra. Senzillament: com que el sou mitjà a la Xina i als països asiàtics va en augment, enviar a produir les prendes de roba allà està deixant de tenir sentit. Parlem de 100.000 antics llocs de treball que es podrien recuperar.

Davant d'això, em pregunto: des de les institucions locals hi ha alguna estratègia pensada per facilitar la tornada d'aquesta producció a casa nostra? Em temo que la resposta, més enllà d’uns primers contactes entre l’Ajuntament i la FAGEM, és que no. Podríem incentivar d'alguna manera que els empresaris que fins ara havien deslocalitzat relocalitzin generant llocs de treball a casa nostra? Podríem dur a terme un procés intensiu d'inversió pública -de forma puntual- en els negocis del tèxtil de casa nostra, abocant-hi diners i sobretot els coneixements de les fornades d'enginyeria del Tecnocampus per tal que aquests negocis floreixin de nou i s'atreveixen a remuntar les seves plantilles locals?

Intueixo que iniciar un procés com aquest, després d'anys insistint una i altra vegada en la mort del tèxtil, és anar contracorrent, però... per què no ho provem? Imagineu-vos que fóssim capaços de tallar la sagnia actual –segons el darrer informe de conjuntura socioeconòmica de l’Ajuntament, actualment hi ha 4.000 treballadors del tèxtil a Mataró, xifra a la baixa- i convertir aquest món, de nou, en un nínxol d'ocupació.

Cal recordar que el sentit original del projecte Tecnocampus era ajudar a fer la transició al nou món, al món digital, de les bases productives clàssiques de la ciutat. En la línia del que ha anat fent CETEMMSA en les dues darreres dècades. Per què no intentem fer ara un nou salt endavant en l'objectiu que va fer néixer el TCM, que no era precisament construir un parc tecnològic ni un complex universitari, per abanderar una nova Revolució Tèxtil a casa nostra? 

Algú pot pensar que desvariejo i que el futur s'ha de buscar en altres sectors econòmics. No dic que no. Però alerta perquè a vegades les solucions més òbvies estan sota les nostres passes, fins i tot les que sembla que havíem deixat enrera.
 

(Article dedicat a Josep Maria Ferrer, entusiasta d'aquest món i promotor entre altres coses del Museu del Gènere de Punt que ens acaba de deixar)

La tertúlia sobre la Fraternitat a ‘Valors a l’alça’ per arrodonir la VI Jornada Valors

Toni Comín, Julien Schmitt i Eduard Sala en acabar la tertúlia.

Llibertat, Igualtat… i la Fraternitat? Per què ningú es recorda del tercer element de la Revolució Francesa? La crisi actual farà emergir de nou aquest valor? N’hem parlat aquesta setmana al Valors a l’alça de Mataró Ràdio a La Xarxa amb Toni Comín, professor d’ESADE i filòsof; Julien Schmitt, consultor ètic i impulsor de l’Economia del Bé Comú; i Eduard Sala, director de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac promogut per les Filles de la Caritat al barri de la Barceloneta de la ciutat comtal. I ho hem fet just una setmana després de dedicar a aquesta qüestió la VI Jornada Valors i Compromís.

 La filosofia multiplataforma del nostre projecte, que permet anar donant voltes als temes després de parlar-ne en una Jornada, en un programa de ràdio i posteriorment en un número de la revista -aquest serà el cas de la Fraternitat- és una manera d'anar pelant una ceba i traient-ne les capes fins arribar a l'essencial. I jo, modestament, crec que he entès que no es tracta de fer emergir exactament la Fraternitat com a tercer pilar sinó de què aquest esperit fratern contamini el valor de la Llibertat i el de la Igualtat. En seguirem parlant, en tot cas.

El Mèxic d'Eneritz Tejada a El Públic

Des del 8 de maig El Públic acull l'exposició fotogràfica Vides d'Eneritz Tejada (Mataró, 1986). Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, treballa actualment com a dissenyadora i programadora web. La mostra que fem aquest mes de maig a les parets de El Públic recull els retrats més significatius de la seva estada a Mèxic, el 2009, en l'últim any de la carrera, concretament a Guadalajara. En aquesta entrevista publicada a la web de El Públic, Tejada explica amb més detall la seva exposició.

En aquests moments Mèxic té mala premsa. No és un lloc on la gent vagi de vacances, o almenys no tan com abans. És el mercat dels destins turístics; el que un dia és el lloc estrella, al cap de poc temps pot passar a ser una destinació secundària o terciària. Penso en la visita que hi vaig fer jo l'any 2000, en companyia de tres altres mataronins, on vam quedar absolutament fascinats per la complexitat del país, per la seva textura, que s'inscriu en les caòtiques -i malgrat tot fantàstiques vistes des de fora- ciutats llatinoamericanes.

No sé si heu anat mai a Mèxic, però veure les fotografies de l'Eneritz Tejada a la web de El Públic us asseguro que és una bona manera de començar aquest viatge.