'Bosnia, la guerra que no ens van explicar'
Bona tarda, començo pels agraïments: molt especialment a l’Eloi Aymerich, en Miguel Guillén i en David Casals per impulsar-me a escriure aquest llibre –també l’Ariadna Vázquez per somiar amb mi el documental sobre Bòsnia que és en part l’origen d’aquest llibre, si més no de la seva segona part-, a l’Edin Kapic per haver estat el meu referent bosnià des de fa 25 anys, a l’editor –molt sincerament per confiar en mi, gràcies Bernat-, a en Manel Vila per haver-ne escrit el pròleg i en Plàcid Garcia-Planas per haver fet l’epíleg i a la meva família –Àngels, Magí, Bru- per aguantar les meves dèries (i com ja dic a la dedicatòria del llibre aguantar específicament el meu mal humor l’endemà d’escriure de matinada aquest llibre, pel poc que havia dormit). Una petita confessió, abans que res: cadascú té les seves neures i una de les meves és pensar que puc estar a la cuina de mil documentals i llibres i revistes sota la identitat de Clack, o de Valors; això no em fa cap vergonya. Però en canvi
