Coses meves

Doncs n’hem de parlar, de tot plegat, sí. No hi ha volta de full. En Jordi Amat, presentant La confabulació dels irresponsables (Editorial Anagrama) a Mataró –suposo que l’ocurrència la va repetint arreu on va–, va explicar als assistents que havia decidit portar a sobre, de forma permanent, un metafòric martell de grans dimensions per poder ajudar a enderrocar el mur que sembla que s’instal·la entre catalans arran del Procés i de la reacció de l’Estat. Un martell que fos l’arma de tots aquells que no es resignen a la divisió de la societat catalana en dos blocs irreconciliables i que volen treballar per crear espais de consens entre la gent.
En sentir-lo, em va venir al cap el País Basc. Em van venir a la memòria, sempre amb totes les prevencions, els moments en què hi va haver un enfrontament més fort entre els dos blocs de la societat basca, però en el qual alguns moderats-possibilistes-pragmàtics dels dos bàndols (per bé que especialment de l’àmbit sobiranista) van constituir uns…