PM: una ànima lliure*

Portada del número 49 de Valors, protagonitzat per l'expresident de la Generalitat, amb una magnífica fotografia de Sergio Ruiz. Més informació a http://www.valors.org/.

Intentar fer una entrevista estricte amb Pasqual Maragall és francament difícil. Amb ell, com a màxim, es conversa, s’intercanvien punts de vista, idees, reflexions... que entrellaçades conformen una tesi més profunda, esquematitzable, més entenedora. Per endinsar-se en aquest món, això si, cal tenir nocions profundes de política catalana i conèixer els seus intríngulis: els amors i desamors, les traïcions, les lluites... En tot cas la pitjor idea amb què es pot acudir al despatx de Maragall és demanant-li que parli d'un tema concret, prefixat. Just el que pretenem nosaltres: Maragall és una ànima lliure, no entén de límits temàtics, geogràfics ni temporals.
La trobada comença parlant del Centre Abraham; del qual lamenta que se n'hagi desvirtuat el sentit interreligiós i ecumènic. Repassem la seva estada a l'alcaldia, l'episodi que té més present, i sobretot com es va coure el projecte dels Jocs. Fem una marrada cap a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, després ens n'anem cap a l'Amèrica d'Obama passant pel Rupià empordanenc on estiueja. Més d'una hora de conversa on queda patent la seva voluntat de seguir essent-hi, fins que pugui, amb il·lusió i ganes. Al final petita sorpresa: "D'aquí ningú se'n va sense un llibre", diu. I és que és nét de poeta.

* Article publica al número 49 de Valors (maig 2008).

Els dos expresidents a 'Valors'

A l'esquerra, setembre de 2004. Jordi Pujol parla al Foment Mataroní convidat per Valors. Jo sóc a la dreta del president, la Maria Coll a l'esquerra. A la dreta, moment de l'entrevista d'aquest dilluns a l'expresident Maragall, acompanyats del diputat Toni Comín.

Si el número 6 de la revista Valors, el juny de 2004, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ens concedia una entrevista per parlar sobre els valors europeus -entrevista que tindria una rèplica en la conferència de Pujol al Foment Mataroní el setembre d'aquell mateix any- aquesta setmana l'equip de direcció de la revista ha pogut entrevistar l'altre expresident de la Generalitat viu, Pasqual Maragall. El contingut d'aquesta entrevista es publicarà al número del mes de maig, dedicat a l'entusiasme. De moment ja podeu veure'n un petit tastet en forma de vídeo. Si esteu interessats en tenir l'entrevista, podeu demanar des d'ara mateix un exemplar del número aquí. També us recomano l'article que Cinto Amat publica aquest mes a la revista sobre el maig del 68, ara que fa quaranta anys d'aquells fets de difícil interpretació encara. Això és el que procura en Cinto, interpretar.

El número d'entrevistats a què ha tingut accés Valors fins a aquest moment. A la web valors.org podeu consultar per exemple el contingut de l'entrevista que ara fa dos anys ens va concedir la periodista Mònica Terribas, nomenada ahir nova directora de TV3.

Però això no és tot perquè de cara al 14 de juny, dissabte al matí, a la sala Cabañes de Mataró, la revista prepara la celebració de la I Jornada Valors i Compromís, per celebrar l'arribada al número 50, que s'escaurà aquest mes de juny de 2008. Comptarem amb el president Pujol i els primeres espases Francesc Torralba, Toni Comín i Begoña Roman.

Les arrels cristianes de la gran ciutat*

Miquel Estal fotografiat prop de la Sagrada Família, a Barcelona. Foto: J. S.

Dissabte al matí primaveral. Les voreres que rodegen la mítica Sagrada Família, a Barcelona, amb prou feines poden encabir els centenars de turistes que esperen impacients descobrir el temple inacabat d’Antoni Gaudí. Miquel Estal, l’entrevistat d’aquest mes, m’ha citat molt a prop d’aquest temple de fe cristiana -“l’obra de la seu” nacional-, perquè per telèfon em comenta que és un indret fàcil de trobar.

A punt de fer 38 anys, és professor de música, religió i tutor d’un curs dels jesuïtes del Clot, prop d’aquí. Tres papers que poques vegades es barregen però que en el seu cas conformen un triangle ple de sentit: es resumeixen en acompanyar els joves als quals dóna classe en un moment de la seva vida especialment decisiu. Llicenciat en Dret, professor de piano i diplomat en Ciències Religioses, en Miquel s’ha interessat darrerament pel diàleg interreligiós, una temàtica que l’atrau sobretot arran de la descoberta dels països musulmans i de l’Islam, una religió de la qual destaca la “integritat” que desprèn en comptes de “l’integrisme” que se li atribueix.

Que haguem quedat a la Sagrada Família no és, però, només una qüestió pràctica. La conversa acaba derivant cap a un aspecte que té molt a veure amb el temple: les arrels cristianes de la ciutat. “Barcelona es veu com una ciutat cosmopolita, olímpica, avançada... però ens oblidem d’aquests orígens, que són claus per entendre la ciutat d’avui”, es queixa. Per a exemplificar-ho recorda un cas que cita sovint als alumnes: “Barcelona va donar al segle XIII una ordre de mercedaris que intercanviaven la seva vida pels mercaders catalans que estaven segrestats al nord d’Àfrica. Ningú se’n recorda, però tenim una història de testimonis cristians brutal!”.

De fet, en Miquel creu que la gran efervescència cultural que es viu a la ciutat aquest inici del segle XXI no és més que una mostra d’aquesta espiritualitat, amagada, que acaba rebrotant: “Part de l’oferta cultural és un reclam d’espiritualitat, no necessàriament cristiana però si d’espiritualitat”. I en referència pròpiament a l’experiència religiosa, en Miquel reclama fer-la visible de nou, tal com s’havia fet al llarg de la història de la capital catalana: “Sembla que en una ciutat com Barcelona no hi hagi massa aquesta experiència de fe –admet-. Però si la busques, la trobes”. Doncs serà qüestió de buscar-la...

* Publicat a Foc Nou corresponent al mes de maig.