Malalt de tele

"- Deme consejos para estimular mi mente", pregunta el periodista. "- Le daré uno de oro: prodíguese goces intelectuales, ejercicios mentales que le resulten muy placenteros, como acceder a conocimientos nuevos, gozar de obras artísticas...". M'he aplicat a mi mateix aquest vespre el consell que donava a "la contra" de La Vanguardia el neurobiòleg António Damásio en una entrevista i, aprofitant que tenia tot el vespre per dedicar-me a mi mateix, he decidit bàsicament donar-me tres plaers. El primer ha estat anar a Can Bastons a comprar-me una barra de pa que m'ha costat ni més ni menys que 2,18 euros, el segon treure el nas a la llibreria Robafaves per fer una ullada de les darreres novetats i el tercer ha estat dedicar-me a mirar la tele bona part del vespre -com que ho faig poc així recupero les tres hores que de mitjana en pertoquen com a televident-.

He vist el Telenotícies Vespre mentre llegia el diari -un altre plaer recuperat després de tants dies d'estrés-, després el 24 hores de Televisió de Mataró i en acabar una llarga trucada he enganxat amb el Pantalla Oberta també de TVM, on avui feien la tertúlia de cada darrer dimecres de mes on participen els prohoms mataronins -l'alcalde diu que són el Senat i no li falta raó...-. Un dels temes estrella ha estat la darrera crisi al Patronat de Cultura arran d'una carta crítica dels treballadors, debat que ha anat a parar un cop mes al Cas Llansó, que l'any passat va ser dimitir el regidor Toni Civit. Per què ho explico? Doncs perquè justament en aquell moment he recordat que a La2, moderats per en Joan Tapia, hi havia un cara a cara entre Xavier Vendrell, el secretari de finances d'ERC i secretari general de Presidència, i David Madí, el totpoderós portaveu de CDC. Doncs quina casualitat que, parlant del famós afer de la suposada extorsió d'ERC respecte a treballadors de la Generalitat, va Mr. Madí i diu: ara llegiré una carta d'una persona que va dimitir de la direcció d'un institut en una administració municipal. Estava convençut que parlava de Barcelona, però no, ha dit que era una carta de "Jaume Llansó". Impressionant. Madí ha llegit molta part de la famosa carta i en acabat, encara més fort, Xavier Vendrell ha insinuat una cosa realment bèstia: "Vostè sap que aquesta persona va dimitir perquè ERC no accepta aquests comportaments". Estava acusant Civit d'haver dut a terme aquestes pràctiques o simplement ha estat un lapsus?

Comentaris

Entrades populars