Esforç

No sé ben bé perquè però avui se m'acut reivindicar en aquest bloc i sense que vingui "a cuento" de res la idea de fer la feina ben feta, la bona feina: l'esforç, en definitiva. Podria parlar de l'esplèndida conversa que vam tenir amb mare l'altre dia sobre el canvi de xip que hi ha entre la seva generació i la meva, podria parlar de la gimcana que vam organitzar durant tot el dissabte i executar la mateixa nit per celebrar els 25 anys de la Marina, la Núria i jo, podria parlar també de perquè m'ho vaig fer venir bé per estalviar-me gran part del dia de Sant Jordi tot i fer avui una notícia com si m'hagués passat les 24 hores del dia al carrer... però passa que he sentit el nou conseller de Cultura, en Ferran Mascarell, a La nit al dia i he pensat doncs si senyor, tu, ja era hora de tenir una persona decent al capdavant d'una conselleria de la Generalitat, un personatge amb seny que sabrà resoldre els problemes que se li posin per endavant i que farà l'esforç -l'esforç, a això anàvem- de buscar solucions imaginatives quan sembli que ja no hi ha cap més sortida que la confrontació. Un home que ha dit que serà feliç amb aquesta feina perquè la farà de gust. Doncs si senyor.

Ja vaig "rajar" un dia de la Corinne Maier i el seu llibre Bon dia mandra i avui ho podria fer de La puta feina d'en Matthew Tree, un llibre que intueixo que es mou pels mateixos camins de tòpics absolutament repetits i gastats. Però és igual, jo ja sé a què anava i no vull malgastar el temps malparlant dels altres, que al capdavall no porta a res més que a projectar els propis fantasmes. Doncs anava només a celebrar això, aquells que cada matí s'aixequen ben d'hora -i mira que jo no sóc d'aquests, malgrat ho intenti- i en comptes de preguntar-se què pot fer el país per ell és pregunten què poden fer pel país. Si, si, ja ho sé, Kennedy i tot això. Doncs si senyor. A vegades quan estic a les tantes de la matinada acabant una feina d'aquelles que no cobro -o sigui, la majoria- penso: què collons fas davant l'ordinador amb l'hora què és? I em responc a mi mateix i em dic: doncs mira, ser conseqüent, fer el que he dit que faria. Doncs ets imbècil! Doncs si, encara em deu faltar aprendre a pensar una mica més amb mi mateix. Ja vindrà. Però llavors t'arriba un mail i et diuen que gàcies a una cosa en què tu has tingut a veure -ni que sigui mínimament- a partir d'aquí uns dies hi haurà algú que podrà viure una mica millor, encara que només sigui una mica. "I és així -que diu en Llach- com m'agrada a mi". Doncs si, tu, jo no sé viure de cap altra manera. És el que m'han ensenyat a casa i ben content que n'estic.