PM: una ànima lliure*


Portada del número 49 de Valors, protagonitzat per l'expresident de la Generalitat, amb una magnífica fotografia de Sergio Ruiz. Més informació a http://www.valors.org/.

Intentar fer una entrevista estricte amb Pasqual Maragall és francament difícil. Amb ell, com a màxim, es conversa, s’intercanvien punts de vista, idees, reflexions... que entrellaçades conformen una tesi més profunda, esquematitzable, més entenedora. Per endinsar-se en aquest món, això si, cal tenir nocions profundes de política catalana i conèixer els seus intríngulis: els amors i desamors, les traïcions, les lluites... En tot cas la pitjor idea amb què es pot acudir al despatx de Maragall és demanant-li que parli d'un tema concret, prefixat. Just el que pretenem nosaltres: Maragall és una ànima lliure, no entén de límits temàtics, geogràfics ni temporals.
La trobada comença parlant del Centre Abraham; del qual lamenta que se n'hagi desvirtuat el sentit interreligiós i ecumènic. Repassem la seva estada a l'alcaldia, l'episodi que té més present, i sobretot com es va coure el projecte dels Jocs. Fem una marrada cap a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, després ens n'anem cap a l'Amèrica d'Obama passant pel Rupià empordanenc on estiueja. Més d'una hora de conversa on queda patent la seva voluntat de seguir essent-hi, fins que pugui, amb il·lusió i ganes. Al final petita sorpresa: "D'aquí ningú se'n va sense un llibre", diu. I és que és nét de poeta.

* Article publica al número 49 de Valors (maig 2008).

Comentaris

Estic amb tu que fer una entrevista al Maragall és d'allò més complicat. Res que s'assembli a entrevista un imprevisible polític.
alberttorracabello ha dit…
*

En Maragall sempre m'ha semblat una persona admirable. No pel que ha fet, sinó per com ho ha fet... i per què ho ha lluitat.

Sovint, no entenem a qui tenim més al costat... i ens passem la vida preguntant-nos o estranyant-nos d'actes que després, a la llarga, veiem que només algú amb aquest bagatge ens pot explicar.

*

Entrades populars