'En el cap de...' Donald Trump*

No paren. No paren! Els insults que em dediquen a les xarxes socials cada dia permetrien omplir -posats un darrera l'altre- totes les pàgines de qualsevol d'aquests diaris que publiquen constantment mentides sobre mi. No paren. Però crec que tothom és perfectament conscient que tot això a mi em rellisca. Tan se me'n dóna.

Una de les coses que més em diuen és que sóc un populista. No acabo d'entendre quin és el significat real d'aquesta expressió, però en realitat a mi, més aviat, m'agrada que em diguin populista. M'encanta, de fet. Perquè per a mi significa que estic a prop del poble. Que sóc un més d'ells. Un representant del poble. Que encarno la voluntat popular. I què hi ha de més màgic entre un president dels Estats Units i els seus electors que veure que estan íntimament lligats?

Encara que molts pensin que tinc un cervell de mico, he estat reflexionant molt sobre aquesta qüestió i arribo a la conclusió que la meva victòria significa el retorn del poder al poble nord-americà. Del poder al poble, sí, sí, sí.. I que per tant no hi ha elecció més democràtica que la meva, en molts anys, als Estats Units. Ningú en dècades havia estat capaç d'afinar l'oïda i ser capaç d'escoltar els crits d'enuig, de malestar, de dolor... de tota una sèrie de gent del nostre país -tan se val si són blancs o negres- als quals l'elit de Washington i les ciutats de les costes havien deixat d'escoltar. Jo els sentia, els vaig anar a escoltar, he provat d'entendre'ls i de canalitzar les seves frustracions i també els seus desitjos. I ho he aconseguit. Ells n'estan contents i m'han portat fins a la presidència. No crec que això sigui populisme. Això se'n diu democràcia: el poder del poble. Avui jo represento el poder de poble als Estats Units. 

Populista? Que se'n vagin a la merda tots els polítics i mitjans elitistes. Tornem a fer gran Amèrica!

* Publicat a la revista Valors del mes de juny.