'En el cap de...' Jorge Bucay

M’anomenen “psicodramaturg”, sóc terapeuta gestàltic i em considero escriptor, de l’Argentina. Especialment, però, m’agrada definir-me com un “ajudador professional” ja que –ho afirmo amb rotunditat– mitjançant les meves conferències i els meus llibres ofereixo eines terapèutiques perquè cadascú sigui capaç de sanar-se per ell mateix. Alguns ens acusen de “curanderos”, de simples fabuladors que amb quatre paraules boniques diem que resolem els problemes de la gent. No és cert. S’ha arribat a generar una mena d’odi cap a nosaltres, cap al nostre èxit en donar llum a moltes persones. El 2003 vaig ser acusat de plagi en un llibre i finalment es va demostrar –així ho vam corregir en una següent edició d’aquell llibre– que simplement havia oblidat citar la procedència de set paràgrafs (primer deien que havia copiat seixanta pàgines!). Crec que tot plegat es deu al nostre èxit,  a la nostra capacitat de, amb històries senzilles i metàfores quotidianes, arribar al cor de les persones. El món dels filòsofs ha estat tradicionalment molt elitista i els que som simplement uns “aprenents de la vida”... els fem nosa. Per nosaltres, però, aquests a qui despectivament s’anomena “autors de llibres d’autoajuda”, com si no fóssim simplement escriptors, tenim un tresor, que és haver pogut ajudar tantes i tantes persones arreu del món, de totes les classes i condicions socials, homes i dones, grans i petits... els asseguro que poques coses omplen tant a la vida com ser conscient que amb la paraula escrita –la paraula, sempre la paraula!– hem aconseguit redreçar situacions ben difícils de tanta gent.

* Article publicat a la revista Valors del mes d'octubre de 2018.

Comentaris

Entrades populars