Parlar en un restaurant
Suposo que és el meu afany transcendent de buscar sentit a cada cosa, però dues de les trobades que vaig mantenir ahir em van quedar enllaçades en el meu cap -ara que estem en el temps dels links- per la reflexió sobre la sonoritat dels restaurants.
M'explico. Al matí, en Pau Manté del Clap ens va convocar a J.A. de El Tot i a mi per explicar-nos el projecte de la Casa de la Música Popular que s'estrenarà amb tota probabilitat el febrer o març que ve. I al final de tot, no sé perquè, el tiu es va començar a queixar que molts dels locals de restauració i d'altres tipus tenen en compte l'estètica, la il·luminació... però en canvi no pensen a l'hora de dissenyar-se amb els aspectes sonors. Es referia al nou centre cívic de Rocafonda, per exemple, que es veu que és un desastre en aquest sentit.
Doncs bé, al vespre, quan ens vam trobar amb J.C. per anar a sopar, abans que res com és obvi vam pensar: "bé, doncs on anem?". Jo li vaig dir que l'únic restaurant del centre de Mataró que tenia comprovat que si pot parlar amb tranquil·litat és El Cau Grillat, a la Baixada de les Escaletes (a més, si vas a les taules del fons de dalt i és de dia veus tota la muralla i pel finestral t'entra un sol collonut). Doncs bé, ahir resulta que aquest restaurant estava xapat, total que vam acabar al que hi ha davant El Graó i que ara no recordo com es diu: El fanalet? si, em sembla que si. Doncs aquest restaurant, comprovat, no és recomanable per sopar i tenir-hi una conversa. Quan vam arribar hi havia poca gent i estàvem bé, però al cap d'una estona era impossible parlar sense cridar. Doncs això no pot ser. A partir d'ara, en la mesura de les possibilitats, aniré a restaurants on es pugui parlar de gust. Entre tots els bloggaires mataronins podríem fer una llista dels llocs recomanats en aquest sentit.
P.D.: em recordo d'haver llegit no sé on (Dialogal?) que a Holanda hi ha vagons del tren que estan reservats al silenci. Fort, no? Doncs als restaurants de casa nostra podrien posar uns espais que fossin de "conversa tranquil·la", per exemple.
M'explico. Al matí, en Pau Manté del Clap ens va convocar a J.A. de El Tot i a mi per explicar-nos el projecte de la Casa de la Música Popular que s'estrenarà amb tota probabilitat el febrer o març que ve. I al final de tot, no sé perquè, el tiu es va començar a queixar que molts dels locals de restauració i d'altres tipus tenen en compte l'estètica, la il·luminació... però en canvi no pensen a l'hora de dissenyar-se amb els aspectes sonors. Es referia al nou centre cívic de Rocafonda, per exemple, que es veu que és un desastre en aquest sentit.
Doncs bé, al vespre, quan ens vam trobar amb J.C. per anar a sopar, abans que res com és obvi vam pensar: "bé, doncs on anem?". Jo li vaig dir que l'únic restaurant del centre de Mataró que tenia comprovat que si pot parlar amb tranquil·litat és El Cau Grillat, a la Baixada de les Escaletes (a més, si vas a les taules del fons de dalt i és de dia veus tota la muralla i pel finestral t'entra un sol collonut). Doncs bé, ahir resulta que aquest restaurant estava xapat, total que vam acabar al que hi ha davant El Graó i que ara no recordo com es diu: El fanalet? si, em sembla que si. Doncs aquest restaurant, comprovat, no és recomanable per sopar i tenir-hi una conversa. Quan vam arribar hi havia poca gent i estàvem bé, però al cap d'una estona era impossible parlar sense cridar. Doncs això no pot ser. A partir d'ara, en la mesura de les possibilitats, aniré a restaurants on es pugui parlar de gust. Entre tots els bloggaires mataronins podríem fer una llista dels llocs recomanats en aquest sentit.
P.D.: em recordo d'haver llegit no sé on (Dialogal?) que a Holanda hi ha vagons del tren que estan reservats al silenci. Fort, no? Doncs als restaurants de casa nostra podrien posar uns espais que fossin de "conversa tranquil·la", per exemple.
Comentaris
La persona que tens devant no t'entén,... Ara ho dic de conya, però proposo que els restaurant cobreixin de material absovent acustic les pareds (tipus suro). Jo per la meva part t'haig de dir que el Caminetto (la sala gran, es clar) em sembla força adequat.