Vaga de diaris (intent)
Avui que som dissabte (així comença una bonica cançó de Els Pets, grup del qual m'acabo de llegir la biografia) és el dia en què faig (intento fer) vaga de diaris. Això vol dir, bàsicament, que no vaig a cap quiosc a comprar el meu exemplar de La Vanguardia ni, quan passo per davant de la llibreria el Tramvia, m'acosto a mirar els titulars dels diaris (va molt bé perquè els tenen allà tots exposadets). És com una espècie de dejú de diari que faig des que visc emancipat (a casa estan subscrits a l'Avui i per tant és impossible fer això que comento). La decisió la vaig prendre perquè la resta dels dies -a no ser que vegi que vaig de cul i que no el podré llegir- el compro quasi com una acció mecànica i em costa el seu temps llegir-lo. Tant que -com aquesta setmana em va passar dimarts i divendres- a vegades llegeixo simultàniament el diari del dia anterior i el del dia present, perquè la nit anterior no he pogut o el que sigui.
El quid de la qüestió és que tinc clar que si pago un euro al matí per llegir-lo he de fer l'esforç de repassar-lo de dalt a baix, cosa que em porta entre trenta i quaranta-cinc minuts cada dia. És un esforç que faig de gust perquè quan acabo de llegir el diari -sobretot si respecto la idea de començar pel principi i acabar pel final i per tant amb "la contra" de La Vanguardia- em sento satisfet, feliç i un pelet més savi. De fet, disfruto tant llegint el diari que, com ja vaig dir en un post, hi ha dies que aniria al llibreter i li diria: "Miri, és que avui el diari és tan interessant que crec que li hauria de donar cinc euros, en comptes de l'un que posa a la portada. Tingui".
Bé, total que com que durant sis dies a la setmana (de diumenge a divendres, com si fos jueu) faig l'esforç de llegir el diari, tinc decidit que el dissabte (sàbat) no compro el diari i intento no llegir-los per Internet. Ho vaig llegir un cop en un Foc Nou, fa molt de temps, en una mena de guia de l'usuari dels mitjans de comunicació: "De tant en tant no llegeixi el diari ni miri la televisió ni escolti la ràdio, se sentirà més tranquil i l'endemà veurà les coses molt més clares", deia una de les recomanacions. Doncs això. Llàstima que en aquella guia no parlava d'Internet, cosa que fa que segueixi enganxat als diaris també dissabte en versió digital (però MOLT menys, en sèrio...).
El quid de la qüestió és que tinc clar que si pago un euro al matí per llegir-lo he de fer l'esforç de repassar-lo de dalt a baix, cosa que em porta entre trenta i quaranta-cinc minuts cada dia. És un esforç que faig de gust perquè quan acabo de llegir el diari -sobretot si respecto la idea de començar pel principi i acabar pel final i per tant amb "la contra" de La Vanguardia- em sento satisfet, feliç i un pelet més savi. De fet, disfruto tant llegint el diari que, com ja vaig dir en un post, hi ha dies que aniria al llibreter i li diria: "Miri, és que avui el diari és tan interessant que crec que li hauria de donar cinc euros, en comptes de l'un que posa a la portada. Tingui".
Bé, total que com que durant sis dies a la setmana (de diumenge a divendres, com si fos jueu) faig l'esforç de llegir el diari, tinc decidit que el dissabte (sàbat) no compro el diari i intento no llegir-los per Internet. Ho vaig llegir un cop en un Foc Nou, fa molt de temps, en una mena de guia de l'usuari dels mitjans de comunicació: "De tant en tant no llegeixi el diari ni miri la televisió ni escolti la ràdio, se sentirà més tranquil i l'endemà veurà les coses molt més clares", deia una de les recomanacions. Doncs això. Llàstima que en aquella guia no parlava d'Internet, cosa que fa que segueixi enganxat als diaris també dissabte en versió digital (però MOLT menys, en sèrio...).
Comentaris