CIRK i L'Estrella

L'E.A., des de Dinamarca, em recorda que tinc el blog una mica abandonat i m'esperona a afegir-hi coses. Ell, ho va fent des de la seva nova destinació, amb unes cròniques que et fan venir ganes de capbussar-te en una altra realitat. És curiós perquè amb aquest invent desapareixen els previsibles mails amb les persones que viuen lluny temporalment. "Si ja llegeixo el que fa al blog, per què li he d'enviar un mail?", acabem pensant (tot i que jo he provat d'emailar-lo, amb resultats pèssims). Avui, en tot cas, no pretenc explicar cap idea lluminosa que m'ha passat cap ni res d'això. Simplement em venia de gust fer un post fent una crònica de l'intents dia d'ahir, una mica a lo R.B.

El dia comença acompanyant l'A.F. a fer un vídeo a BCN, on a les dotze del migdia havíem de presentar el Centre d'Informació i Recerca sobre el Poble Kurd en roda de premsa. Es tracta d'un observatori totalment independent de cap partit polític que vol ser un punt de referència rigorós sobre els kurds, un tema que segueixo apassionadament des de l'any 91, quan va tenir lloc la insurrecció posterior a la Guerra del Golf. El viatge del 2003 a Turquia i al Kurdistan turc encara va incrementar més aquest interès, plasmat en un reportatge que vam publicar a Presència el setembre de 2004. (De fet el que més m'apassiona periodísticament parlant és la informació internacional; és la que dedico més temps a La Vanguardia cada dia).
Després de fer-ne la nota de premsa i dinar en un 'xino' en un tres i no res torno cap a Mataró amb tren, com feia en l'època que treballava a Foc Nou. Allà trobo un conegut mataroní que m'explica que treballa justament en el mateix edifici on hi ha Justícia i Pau. Quina casualitat.

A la tarda toca treballar al Capgròs com cada dia i a 2/4 de 9 assisteixo a la reunió de la cooperativa de consum l'Estrella, un grup al qual ens hem apuntat que persegueix consumir productes biològics però a un preu més baix del que es troba en establiments especialitzats. L'assemblea dura unes dues hores i surten multitud de temes. Em fan gràcia, aquest tipus de reunions, perquè s'hi aprèn molt. Veus, per exemple, qui té i qui no té cultura de fer reunions, qui té ganes de resoldre els problemes i qui busca només protagonisme... M'agrada però, veure l'esforç que tothom esmerça en fer funcionar un projecte així, on substitueixes la feina dels intermediaris per una part del teu treball. Pot semblar una cosa menor, però el primer dia que vaig assistir a una d'aquestes assemblees em vaig entuasiasmar amb la gent que hi vaig trobar -alguns molt i molt allunyats dels meus pensaments- només perquè vaig veure que és gent que intenta donar sentit a la seva vida en el dia a dia. I això, per a mi i per a qualsevol, és una autèntica lliçó moral absolutament esperançadora.

Comentaris

Entrades populars