Manolito
Té quinze anys però, per les coses que sap i coneix, demostra tenir-ne molts més. Ell va néixer el 1989, a l'inici del període especial, que diuen aquí. Va ser el moment en què tot el sistema comunista va anar per terra i per tant l'economia cubana també. Quan se li pregunta pel futur del seu país, com a persona llesta que és, diu que voldria veure canvis i a fe que els veurà, perquè és obvi que les coses no poden seguir així. No és que la gent es mori de gana pel carrer, simplement el que passa és que les voreres de La Habana estan fetes pols, una de cada tres cases -almenys en el Malecón- està en ruines o semidestruida, els cotxes emeten una quantitat de polució brutal i els cubans han de subsistir a partir d'una llibreta de racionament, com passava aquí després -però només uns quants anys- després de la Guerra Civil.
Ahir estàvem a la plaça de la Revolució, on s'arriben a concentrar fins a 800.000 persones en algunes ocasions, per a sentir parlar en Fidel Castro, el "comandante en jefe" de la Revolució. En aquesta plaça és on hi ha aquell dibuix de El Che en una de les parets, amb el lema "Hasta la victoria siempre", i també una impressionant torre on els turistes pugem per veure la zona des de dalt. Doncs bé, una mica més amunt d'on en Fidel -aquí li diuen així, com si fos un més de la família- acostuma a pronunciar els seus discursos en Manolito jugava a imitar-lo. No ho va fer en el mateix lloc senzillament perquè si ens veia un policia ens hauria cridat l'atenció o amb una mica de mala sort ens hauria detingut. Doncs bé, el nano cridava "Socialisme o mort", de la mateixa manera que el jefe acaba els seus discursos. "Doncs que es mori", deia, així en sorna. Així viuen els joves d'aquest curiós país, tan a prop i tan lluny dels Estats Units, que estan aquí a tocar. Esperant que això s'acabi i puguin viure millor i més tranquils aviat.
Ahir estàvem a la plaça de la Revolució, on s'arriben a concentrar fins a 800.000 persones en algunes ocasions, per a sentir parlar en Fidel Castro, el "comandante en jefe" de la Revolució. En aquesta plaça és on hi ha aquell dibuix de El Che en una de les parets, amb el lema "Hasta la victoria siempre", i també una impressionant torre on els turistes pugem per veure la zona des de dalt. Doncs bé, una mica més amunt d'on en Fidel -aquí li diuen així, com si fos un més de la família- acostuma a pronunciar els seus discursos en Manolito jugava a imitar-lo. No ho va fer en el mateix lloc senzillament perquè si ens veia un policia ens hauria cridat l'atenció o amb una mica de mala sort ens hauria detingut. Doncs bé, el nano cridava "Socialisme o mort", de la mateixa manera que el jefe acaba els seus discursos. "Doncs que es mori", deia, així en sorna. Així viuen els joves d'aquest curiós país, tan a prop i tan lluny dels Estats Units, que estan aquí a tocar. Esperant que això s'acabi i puguin viure millor i més tranquils aviat.
Comentaris