Cinc apunts de la Romeria Rociera

No ho havia fet mai i creia que pràcticament era un deure periodístic: assistir almenys una vegada a la Romeria Rociera que es fa cada any per aquestes dates al Parc Forestal. No pretenc fer cap tesi sobre el tema -no és el meu estil-; només uns apunts. 1. Nosaltres -un grupet de periodistes i "comunicadors" que hi vam anar- no érem del "rollo" però ens vam sentir com a casa en tot moment, perfectament a gust. 2. La gent que estava allà s'ho passava pipa, per un cantó, i altres ho vivien intensament, que no és poca cosa. 3. Els trenta mil assistents suposats assistents a l'acte són un mite; amb prou feines hi havia mil persones. Caldrà tenir-ho en compte per futures ocasions. 4. Feia un sol espectacular i entre la beguda que ens vam arribar a beure -la "manzanilla", ben bona que era- i el menjar que ens vam cruspir vaig acabar estabornit. 5. Veient l'espectacle que hi havia dins les casetes, l'ambient que s'hi notava, pensava que Catalunya -i per tant la nostra ciutat- el formen gents tan diverses que no sé si realment mai podrem tenir la consciència de ser un sol poble. I que, abans que res -torno al principi-, suposo que ens cal conèixer tot el que som. Per poder, a partir d'això, veure com anem creant alguna cosa comuna... el camí, però, va per llarg.

Radó ha tornat
No me'n puc estar. Ramon Radó ha tornat a escriure un post al seu bloc on dóna les gràcies a les diferents persones que han fet triomfar el Barça a la Lliga de Campions. Des d'aquesta humil tribuna, "Trillo", em permeto demanar-te que tornis a l'activitat blocaire.

Comentaris

Víctor ha dit…
Quina raó tens! No només ets sents com a casa, sinó que ets a casa. Tant Catalunya com el Maresme (i, per tant, Mataró) tenim la sort de tenir una societat plural amb gent de gustos diversos i provient de llocs diferents, això ens enriqueix com a poble.

Publicacions populars