Primavera

Sentia avui La Primavera de Vivaldi intepretada magistralment pel Quartet Barroc de Sant Simó en versió de cambra -una "gamberrada", en paraules del sempre lúcid Joan Vives- i pensava que, veritablement, per més que t'assolin les tempestes i sentis huracans burlant els teus controls per dins el cos la primavera -qui diu la primavera diu la tranquil·litat, l'alegria- tornarà a entrar per la finestra i ens estirarà a viure intensament mentre regni el seu signe des de dalt el firmament. I llavors -mira que encara falta tot l'hivern, però vaja!- tornarem a pendre els carrers, els dies es faran llargs i no hi haurà qui ens torni a casa, i sentirem olor de pólvora i de cervesa a parts iguals i no ens n'adonarem i tornarem a sentir la crida des del balcó i a viure una Nit Boja tant o més fantàstica que la de l'any anterior. Si, no hi ha més camí -encara que avui tot porti a pensar el contrari- que sortir del pou i tornar a respirar. Per simple naturalesa de sistema. Un dia fosc, un dia amb llum. Un dia trist, un dia alegre. Que la força m'acompanyi.