Noranta anys amb alegria*

Als Pastorets de Mataró fer anys sembla que els prova. Almenys és la impressió extreta després de les dues primeres representacions d’aquesta temporada, que han congregat cadascuna quatre-centes persones, omplint pràcticament el teatre tan el dia de Nadal com el de Sant Esteve. I no és poca cosa, ja que el dia 25 els responsables de Sala Cabañes –que van voler fer la representació aquest dia recordant la primera funció de l’espectacle, el 25 de desembre de fa noranta anys a La Saleta- es temien un baix nivell d’entrades i que el 26 acostuma a ser el dia més fluix de tota la temporada pastoril.

La funció del dia 26, que va començar puntual, va començar extremadament bé, tan dalt l’escenari com en les rengles dels músics: interpretacions creïbles amb diccions ben resoltes –una de les dèries del director Carles Maicas-, música al compàs i interpretada amb subtilesa per l’orquestra d’Àlex Montasell i efectes i so a l’hora i sense problemes. Tot en solfa. I algunes incidències que passen desapercebudes, com la restauració del decorat del temple. A mesura que va anar passant l’estona, però, el ritme va decaure un xic, l’orquestra va fer alguna atzagaiada i el so també va cruixir en algun moment. Al final, de totes maneres, l’espectador surt amb un bon regust de boca sobretot pel final de tons hollywodians amb què es clou musicalment l’obra i per la repetició quan la gent ja s’aixeca de les butaques de la versió swing de El 25 de desembre: fum, fum, fum. Encara en l’àmbit musical, el retorn d’una brillant trompeta hereva de l’època en la direcció musical de Josep Canals es fa sentir i molt.

Durant tota l’obra bon paper de Satanàs –Josep Maria de Ramon- i l’Arcàngel Miquel –Imma Llorens- i bon treball de la parella de còmics formada per Marc Molina i un recuperat Jordi Gironès, que no obstant han d’acabar de treballar els nous gags que porten a escena perquè el públic els pugui riure com pertoca. Molt correcte Jan Blanch en el paper de Naïm, que ahir va sumar una peça musical en el seu haver, una composició d’Enric Torra inspirada en L’emigrant que sona quan el fill pròdig torna a casa.

* Crònica que llegirem avui als informatius del migdia i el vespre de Mataró Ràdio.