Les arrels cristianes de la gran ciutat*

Miquel Estal fotografiat prop de la Sagrada Família, a Barcelona. Foto: J. S.

Dissabte al matí primaveral. Les voreres que rodegen la mítica Sagrada Família, a Barcelona, amb prou feines poden encabir els centenars de turistes que esperen impacients descobrir el temple inacabat d’Antoni Gaudí. Miquel Estal, l’entrevistat d’aquest mes, m’ha citat molt a prop d’aquest temple de fe cristiana -“l’obra de la seu” nacional-, perquè per telèfon em comenta que és un indret fàcil de trobar.

A punt de fer 38 anys, és professor de música, religió i tutor d’un curs dels jesuïtes del Clot, prop d’aquí. Tres papers que poques vegades es barregen però que en el seu cas conformen un triangle ple de sentit: es resumeixen en acompanyar els joves als quals dóna classe en un moment de la seva vida especialment decisiu. Llicenciat en Dret, professor de piano i diplomat en Ciències Religioses, en Miquel s’ha interessat darrerament pel diàleg interreligiós, una temàtica que l’atrau sobretot arran de la descoberta dels països musulmans i de l’Islam, una religió de la qual destaca la “integritat” que desprèn en comptes de “l’integrisme” que se li atribueix.

Que haguem quedat a la Sagrada Família no és, però, només una qüestió pràctica. La conversa acaba derivant cap a un aspecte que té molt a veure amb el temple: les arrels cristianes de la ciutat. “Barcelona es veu com una ciutat cosmopolita, olímpica, avançada... però ens oblidem d’aquests orígens, que són claus per entendre la ciutat d’avui”, es queixa. Per a exemplificar-ho recorda un cas que cita sovint als alumnes: “Barcelona va donar al segle XIII una ordre de mercedaris que intercanviaven la seva vida pels mercaders catalans que estaven segrestats al nord d’Àfrica. Ningú se’n recorda, però tenim una història de testimonis cristians brutal!”.

De fet, en Miquel creu que la gran efervescència cultural que es viu a la ciutat aquest inici del segle XXI no és més que una mostra d’aquesta espiritualitat, amagada, que acaba rebrotant: “Part de l’oferta cultural és un reclam d’espiritualitat, no necessàriament cristiana però si d’espiritualitat”. I en referència pròpiament a l’experiència religiosa, en Miquel reclama fer-la visible de nou, tal com s’havia fet al llarg de la història de la capital catalana: “Sembla que en una ciutat com Barcelona no hi hagi massa aquesta experiència de fe –admet-. Però si la busques, la trobes”. Doncs serà qüestió de buscar-la...

* Publicat a Foc Nou corresponent al mes de maig.