Emulant Pujol: Catalunya poble a poble. Dia 3.

Hem sopat molt i tard, de manera que dormim de forma despietada: ens llevem quan el cos diu prou, una cosa que no s'esdevé gairebé mai durant el curs, pero això són vacances i del que es tracta es de descansar i punt. Per tant sortim del càmping del Remei ja pràcticament a migdia, després d'acabar-nos la secallona que va sobrar d'ahir vespre.

On anem? Què farem? No ens preocupa res, tampoc això. Baixem per la Nacional 260 que serpenteja cada dos per tres el límit entre Catalunya i Aragó, i sense adonar-nos-en arribem a un petit poble, El Pont de Muntanyana, que te una part a l'Aragó i una altra al nostre país. Sorprenent, com el pont de fusta medieval que porta al centre de la població.

Feta la visita del dia, fem una trentena de quilòmetres mentre escoltem la ràdio fins arribar a Tremp. Ja hi haviem passat diumenge però sense aturar-nos-hi, de manera que avui aparquem el cotxe i hi busquem lloc per dinar. Primer veiem subsaharians matant l'estona en una de les places. Al seu costat un sudamericà es comunica amb el seu país via telèfon. I els del bar on dinem a la tipica Rambla (foto) de la població són romanesos, malgrat l'accent genuí de la cambrera mes jove. La immigracié és doncs tambe una realitat en aquestes contrades. L'interior del país no s'escapa ni molt menys als canvis que aquest experimenta en el seu conjunt.