'Che, el argentino': Retrat necessari però insuficient
Els personatges històrics -com el bon vi- maduren, amb el temps. Es tornen més entranyables, més bons, menys criticables. El record engrandeix el seu encanteri i els converteix en alguns casos -Ernesto "Che" Guevara en seria l'exemple més clar- en autèntics mites. Sants, en aquest cas, d’una religió atea. Tan sols cal anar a Cuba, al Mausoleu de Santa Clara, per comprovar-ho: s'hi poden veure els objectes amb què el guerriller argentí va travessar mig món portant la "bona nova" revolucionària, que si la pipa, el seu quadern de viatge, un tros de roba...
Ara el personatge, que no ha deixat d’estar mai de moda, tornar a estar d’actualitat pel darrer llargmetratge -en realitat són dos-, que se li ha dedicat. Aquesta primera entrega -Che, el argentino- és d'aquelles que mereixen el qualificatiu de "necessària" per a tots els apassionats de la història. No és una hagiografia, encara que parteixi d'una innegable admiració cap a l'aureòla romàntica del Che. Ni el director Steven Soderbergh ni el protagonista Benicio del Toro han construït una exaltació del personatge sinó un retrat força profund. També mostra, per exemple, com la vida humana per a ell no era un fi en si mateixa i que en canvi per la Revolució si que es podia justificar gairebé tot, també l'afusellament de persones.
Justament, però, la novetat dins la ja extensa filmografia del Che seria anar una mica més enllà en la cara oculta del líder. A la pel·lícula hi ha diversos moments on es recorda el discurs que l'argentí va fer a l'ONU el 1964. Però s'hi troba a faltar una de les frases més punyents que va pronunciar-hi: "Afusellaments? Sí. Hem afusellat, afusellem i seguirem afusellant, mentre calgui", va dir, des de l'estrada. El 1967 l'argentí també lloaria "l’odi intransigent a l’enemic que impulsa més enllà de les limitacions de l’ésser humà i el converteix en una efectiva, selectiva, violenta i freda màquina de matar". Déu n'hi do. Va sent hora de revisar la totalitat de la figura del Che. També la cara oculta que el pas dels anys ha anat esborrant.
Comentaris
us fem arriba aquest mail a totes les persones i entitats que d'alguna manera o una altra hàgiu tingut relació, ja sigui des d'un àmbit professional o com a simples usuàris/-àries, de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró, per informar-vos que s'ha habilitat un blog de firmes perquè tothom que ho desitgi pugui deixar els se missatge per acomiadar-se de la Merecè Millan.
Com ja és de domini públic, la Mercè, després més de deu anys al capdavant de "La Pompeu", molt aviat haurà de deixar-nos per assumir noves tasques de major responsabilitat dins el departament d'organització territorial provincial de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona.
Per això, nosaltres, "la Gent de biblioteca", hem pensat que fóra bo dedicar-li aquest modest homenatge, mitjançant aquest blog de firmes que hem obert.
Així que tothom qui vulgui li podrà deixar unes paraules per encoratjar-la en aquest nou camí professional que se li obre al seu davant. I, tanmateix, agraïr-li el seu treball i la seva dedicació que durant tot aquest temps ha esmerçat en aixecar una biblioteca pública de qualitat en la ciutat i comarca en què vivim.
L'adreça del blog de firmes és la següent:
http://gracies-merce.blogspot.com
(Quan hi entreu llegiu les instruccions per adreçar-li els vostres missatges de comiat)
Esteu tots i totes convidats a dir-hi la vostra.
Adéu Mercè i MOLTES GRÀCIES!!
Gent de Biblioteca
(PREGUEM DIFUSIÓ D'AQUEST EMAIL, GRÀCIES)
I... diria que la frase dels afusellaments en el discurs si que hi surt a la pel·lícula.
Per cert, bon viatge!!