#pensamentsdesantes1: que no ens emborratxin Les Santes

Hola Ramon,

Com esperava aquest moment! El retorn dels #pensamentsdesantes, ara ja en versió 2013! Vaig al gra, perquè tinc tantes coses al pap que escriure't serà gairebé terapèutic, em sembla.

M'ha sorprès que comencessis exactament per aquí, en clau retrospectiva del que ha passat els darrers dotze mesos, però entronca amb una reflexió que et volia fer i que aprofito per col·locar en les properes línies. Primer, tiro una mica endarrera en el temps.

Hi havia un moment, ara fa 10 o 15 anys, que la Festa Major de Les Santes havia esdevingut efectivament un gran moment de celebració a Mataró, un moment catàrtic, epifànic, fins i tot, per alguns, però especialment d'una zona de la ciutat del Mataró Centre. Els governs d'esquerres d'aquell moment tenien un mantra -respecte Les Santes- consistent en lamentar la falta d'identificació de la resta de la ciutat amb la Festa Major que hauria de ser la de tots -l'alcalde Baron ho plasmava en aquell desig de "que tot Mataró sigui Mataró". L'esperit amb què va néixer la Gegantada l'any 2000 tenia a veure amb aquesta idea d'oxigernar la festa que comptava amb el suport dels governs locals, sense cap mena de dubte.

És curiós perquè no ha passat tant temps, ni molt menys, però crec que aquesta problemàtica ha fet un salt de gegant en els darrers dos o tres lustres; segons com gosaria dir que la cosa s'ha girat com un mitjó. Avui en dia, la proliferació d'actes, de convocatòries, de productes, d'iniciatives relacionades amb la Festa Major és espectacular. Me'n vaig adonar divendres a la tarda, venint del carrer Sant Benet, després de topar-me amb la comitiva de L'Estrena: davant l'Ajuntament, quan no hi estava passant res, de fet, hi havia una gentada de pares i nens amb ganes de Santes. Es notava a l'ambient, s'intuïa. Vaig quedar-me ben parat, tenint en compte que encara queden sis dies per l'inici de la Festa Major en si.

També vaig estar pensant en clau territorial: fins fa quatre dies, gairebé era un anatema pensar que Les Santes podien escenificar-se gaire més enllà del Casc Antic i, com a molt, de les Rondes. Doncs resultarà que enguany, el Parc Central concentrarà més activitats que mai i en perdrà només una que es farà just al Nou Parc Central, davant de casa, de manera que la Nit Boja arribarà gairebé a la Via Europa. A mica en mica, la festa va escampant-se per la ciutat, sense pressa... però sense pausa, com se sol dir.

Dit això, però, parlant-ho amb gent del meu entorn, ahir a la Musclada de Santes de El Públic i vivint més o menys indirectament l'activitat de les Dissantes -felicitats per la iniciativa, gent de la Fundació Maresme-, em venia una altra cosa al cap: alerta. Alerta en què no ja un petit suguici de fidels santeros -en els quals t'incloc i m'incloc- juguem a convertir la festa en un desideràtum sinó que la broma es faci realitat... i Mataró no sigui res més que la seva Festa Major, de cara enfora. Alerta amb què esdevingui l'únic element de posicionament fort, en positiu, de la ciutat cap enfora. Alerta amb deixar tanta màniga ampla a les iniciatives al voltant del merchandising de la festa i que s'acabi convertint tot això en un poti poti. Alerta en seguir afegint actes i més actes, des de la Comissió de la Festa Major. Alerta que no caiguem en una autèntica bogeria de Les Santes.

Precisament aquest any ha estat trist perquè hem perdut referents, però tu ets el primer que dius que Mataró ara és coneguda per ser la seu de Verkami i per acollir la millor cerveseria d'Espanya, el The Drunk Munk; que estem canviant de referents, vaja, sense que molts ni se n'assabentin. Doncs en necessitem més. En necessitem d'altres que ens ajudin a brillar amb llum pròpia, més d'un cop a l'any, en la constel·lació de ciutats del nostre país. Sí, ja ho sé, sempre acabem tornant al Cruïlla i al Shakespeare i a la seva marxa de Mataró... però em sembla que una Festa Major, per molt que jo la consideri la millor del món, no és suficient per pintar alguna cosa rellevant al teu país.

Au, ja he buidat al pap, gràcies per llegir-me.
Joan

Els fan història a i descarreguen per primera vegada el 9d8 amb una sola enxaneta.

Comentaris

Entrades populars