La polèmica disfressa del fill de l'alcaldable de CiU encén la precampanya*
Divendres de la setmana passada, el dia que en quedaven cent per a la celebració de les eleccions municipals del 24 de maig, tot semblava ben parat. Gairebé ningú –excepte ERC- va fer referència a aquesta data simbòlica a partir de la qual comença el compte enrere per decidir com s’articula la governació de la ciutat els propers quatre anys. Estranyament tranquil quan queden una mica més de tres mesos per les eleccions municipals.
Només en l'àmbit 2.0 es podien intuir uns primers moviments per anar fent bullir l'olla: Gabriel Ponce atacant els seus excompanys de Plataforma per Catalunya, els membres del govern i candidats de la futura llista encapçalada per Joaquim Fernàndez amb gran presència a Twitter, David Bote fent treball de fons i acudint a gran quantitat d'actes esportius i socials sobretot dels barris de la ciutat, Plataforma per Catalunya atacant les candidatures de Ciutadans en la competició particular que tindran per l'hegemonia del que seria el discurs "anticasta" que les dues formacions ara es disputen...
El mateix divendres es va celebrar un acte previ a la Rua de Carnestoltes, la Portabardellada, i l'endemà aquesta Rua amb tota normalitat, sense cap element digne d’aparèixer a les portades dels diaris com havia passat l'any anterior, quan la celebració d’aquesta festa va estar envoltada de polèmica perquè en Pellofa, el Rei del Carnaval, estava caracteritzat com un Mosso d’Esquadra. Fins que dilluns matí va començar a córrer per les xarxes socials una fotografia feta a Mataró on es veien cinc persones disfressades de policia local de Barcelona amb un test al cap i un símbol d'interrogant, en relació al polèmic documental Ciutat Morta.
La foto s'havia pres a la Portabardellada de divendres -un acte que es basa en la crítica i la sàtira política-, el dissabte al vespre, i resulta que una de les quatre persones que hi figuraven era Jordi Fernàndez, fill de l'alcaldable de CiU a la ciutat, Joaquim Fernàndez, però en un primer moment ningú va advertir aquest detall. Més aviat -el periodista barceloní que me la va enviar, per exemple- ho posava com a exemple de fins a on es podia arribar amb l'ús de la sàtira, perquè tot i que els autors de la disfressa volien precisament subratllar els dubtes pendents del cas -d'aquí l'interrogant que figurava en el test-, la imatge es podia entendre també com una mofa d'alt voltatge contra els policies afectats pel cas. Les subtileses són males companyies de les precampanyes electorals, especialment quan qui les proposa és una persona tan propera a una personalitat altament rellevant.
Va ser més tard, cap al migdia, que els mataronins van començar a adonar-se de l'inevitable lectura que podia tenir en clau local la fotografia. El primer a fer-hi referència, tot i que sense acabar de ser clar, va ser el cap del grup municipal popular, José Manuel López, molt actiu a les xarxes socials, penjava una frase enigmàtica a Twitter, sense concretar: "Espero que el responsable del Carnaval de Mataró esté ahora mismo firmando su carta de dimisión, impresentable, inhumano e incalificable" (a Facebook va dir això). Però no concretava quin era el motiu del seu malestar, per bé que hores després s'acabaria entenent -amb tot, els disfressats no formaven part de cap comparsa municipal ni de l'organització de la festa, de manera que el tuit del líder popular era un cert brindis al sol-.
Qui va trigar més a reaccionar però va ser molt més sagaç va ser la líder de Plataforma per Catalunya a Mataró, Mònica Lora, que va veure l'oportunitat de marcar-se el tanto i va anunciar que portaria el tema al proper ple, amb una proposta de resolució que instava a reprovar la disfressa i els seus promotors, una iniciativa política de dubtosa utilitat i que bàsicament buscava empastifar l'alcaldable de CiU, que sortia citat a la proposta de resolució com aquell qui no vol la cosa. L'endemà, això sí, José Manuel López anunciaria que ell també portarà la qüestió al ple. I un sindicat de la Guàrdia Urbana amenaçaria amb denunciar els fets als tribunals, directament. Potser també CCOO i SPC dels Mossos. També cap al tard, el candidat del PSC, David Bote retuitejava un missatge d'una persona de fora de Mataró que es referia a la qüestió.
De manera que aquest dimarts el panorama pintava mogut i la veritat és que durant el dia s'ha viscut un intens rebombori mediàtic al voltant de la qüestió; una autèntica tempesta 2.0. Jordi Basté n'ha parlat al seu programa matinal i el rotatiu El Periódico es referia també al cas i es preguntava pels límits de l'humor en una primera peça i en una peça posterior anunciava la presència del fill de l'alcaldable de CiU entre els promotors de la disfressa. Cap a mig matí, el soroll era atronador, amb els membres de Plataforma i del PP locals disparant a discreció -així com destacats tertulians com Pilar Rahola- contra Joaquim Fernàndez i CiU de Mataró.
Tant que, en un gest que ha causat sorpresa entre els periodistes i els sectors més informats de la ciutat, a 2/4 de 2 del migdia el propi alcaldable de CiU emetia un comunicat a través de la seva web de campanya on en comptes de situar la qüestió en un terreny estrictament personal del seu fill, donava per certa la gravetat dels fets i n'assumia les conseqüències polítiques. En concret, admetia que el seu fill s'havia "equivocat", lamentava i rebutjava els fets i anunciava que, les properes hores, parlaria amb la família de l’agent de la Guàrdia Urbana que va quedar ferit "per explicar-li com ha anat tot, per mostrar-li la meva solidaritat i per presentar-li les meves disculpes". Una sortida d'escena que ha merescut la resposta de David Bote, preguntant-se pel motiu del comunicat: "Per què
Efectivament, cal considerar el fet que, probablement, amb la seva resposta, Joaquim Fernàndez no ha fet més que situar-se en el marc dibuixat aquest dilluns al vespre per Mònica Lora, en comptes de mantenir-se al marge d'una qüestió de la qual ell no és el protagonista en cap cas. El cas, doncs, reobre el debat clàssic sobre on acaba la vida pública d'un polític i comença la seva vida privada, on pot passar perfectament que familiars seus manifestin actituds que ell pot jutjar incorrectes sense haver-les de reprovar públicament. Més quan, en aquest cas, queda clar que la voluntat dels disfressats no era fer befa dels policies implicats en el cas Ciutat Morta, per molt que s'hagi pogut entendre així.
La precampanya, definitivament, ha començat. I lamentablement, l'altíssima competència electoral fa preveure que els més de 90 dies que queden fins el 24 de maig no seran un intercanvi de visions de futur de la ciutat i de presentació de propostes sinó un "pim-pam-pum" i un "embolica que fa fort" dels que fan antologia, com s'ha pogut certificar amb les darreres 24 hores. La lògica de la demagògia i el populisme que campen per tot arreu.
MÉS sumarà amb ERC?. A banda de la polèmica amb la disfressa del fill de l'alcaldable de CiU, els darrers dies han donat alguns titulars que poden tenir la seva importància. La setmana passada, per exemple, es va presentar oficialment a Mataró la formació MÉS, que a la capital del Maresme compta entre les seves files amb Alfons Palacios, marit de la regidora socialista Consol Prados, amb qui han compartit orientació política. El portaveu de la formació, però, Jesús Garrido. De moment, cap dels regidors de l'anomenat sector catalanista del PSC han expressat el seu suport per a la nova formació MÉS, però un posicionament en aquest sentit podria tenir la seva importància en acabar de donar embranzida al retorn d'ERC a l'Ajuntament. Per cert que els socialistes (del PSC) han estat també notícia les darreres hores per haver han presentat l'anomenada Crida Oberta –en la línia del que ha fet el PSC a nivell nacional- on David Bote feia un exercici de contricció tot intentant reconnectar amb tots aquells que algun dia els van votar.
Parlar de la independència sense ERC i CIU. La secció local de Solidaritat Catalana per la Independencia ha organitzat aquest dijous 19 un debat sobre no ja la independència en sí sinó sobre una eventual Declaració Unilateral d'Independència amb presència de SI, Reagrupament i la CUP, excloent directament Esquerra Republicana i Convergència Democràtica, les dues formacions independentistes més importants del moment.
* Article publicat aquest dimarts al web LaRiera48, que fem amb Ramon Radó i Toni Rodon.
Comentaris