Quatre eleccions, guatre guanyadors*
En Comú Podem s’imposa amb comoditat a Mataró, amb el PSC en segon lloc
mapagenerals2015Mataro
Mataró ha tancat aquest diumenge el llarg cicle electoral després d’haver vist guanyar a Esquerra a les europees, el PSC a les municipals, Junts pel Sí a les catalanes i ara En Comú Podem a les generals espanyoles. Una circumstància que parla de l’elasticitat política dels mataronins i que, de les grans ciutats catalanes de l’àrea de Barcelona, només es repeteix a Terrassa i Sabadell -ni tan sols a Granollers, amb qui tradicionalment es fan comparances en comportament electoral, ja que a la capital del Vallès Oriental va ser CiU qui va vèncer a les europees-.
Aquest diumenge, amb tres punts més de participació respecte el 2011, Mataró ha tornat a ser expressió de la multiplicitat d’ofertes i demandes de la política catalana; sense cap comportament electoral diferenciat del conjunt de la mitjana del país, però igual de sorprenent, com a mínim.
Així, si fa tres mesos Junts pel Sí va guanyar còmodament les eleccions a la capital del Maresme, en aquesta ocasió la suma d’ERC i Democràcia i Llibertat -la nova marca electoral de CDC- no ha arribat a les 16.000 paperetes, mentre que llavors van ser 23.000.
En canvi, En comú Podem -que el 27S va quedar ni més ni menys que en cinquena posició a Mataró sota la fórmula Catalunya Sí que es Pot- ha guanyat amb comoditat les eleccions. El 27S van ser 5.900 els mataronins que van votar a aquesta formació i en aquesta ocasió s’han quasi triplicat, arribant a 14.778, gairebé el 25% dels vots totals emesos.
La segona posició, com a la resta de la província de Barcelona, ha estat per als socialistes, amb 10.891 vots i dos punts més respecte la mitjana catalana (fins i tot amb un registre una mica millor que a altres ciutats tradicionalment socialistes com Terrassa o Granollers), mentre que la tercera plaça -com en altres ciutats metropolitanes- ha estat per a Ciutadans, que s’ha demostrat incapaç de repetir ni de lluny la força del 27S, quan va avançar els socialistes.
Esquerra, que ha obtingut els millors resultats de la història a la ciutat des de la represa democràtica amb 8.512 vots, ha quedat en la quarta plaça, seguida de la nova CDC -Democràcia i Llibertat, sense Unió-, que ha aconseguit el suport de 7.823 electors, uns resultats una mica per sota de la resta de ciutats de la primera i segona corona metropolitanes.
Finalment el PP ha quedat sisè amb 7.271 vots, de forma que els partits partidaris de la unitat d’Espanya, amb diferents matisos, han aconseguit 27.441 sufragis, set mil més que els estrictament independentistes.
Amb aquests resultats i després del cicle electoral, Mataró es confirma com una de les ciutats políticament més interessants del país: en un any i mig els mataronins han donat suport a quatre formacions polítiques diferents, demostrant que la política s’ha desacralitzat definitivament i que no tenen por a expressar-se de forma diferent en funció de quin sigui l’objecte de la votació.
A nivell municipal, malgrat que sobre el paper sembla que aquests resultats podrien convidar el govern municipal a buscar una més forta col·laboració amb les formacions polítiques relacionades amb En Comú Podem, precisament el fet que n’hi hagi dues -ICV-EUiA i voleMataró- i els problemes interns d’aquests darrers, ho fa francament inviable.
* Article publicat originalment a LaRiera48 i després reproduït al setmanari El Tot Mataró.
Aquest diumenge, amb tres punts més de participació respecte el 2011, Mataró ha tornat a ser expressió de la multiplicitat d’ofertes i demandes de la política catalana; sense cap comportament electoral diferenciat del conjunt de la mitjana del país, però igual de sorprenent, com a mínim.
Així, si fa tres mesos Junts pel Sí va guanyar còmodament les eleccions a la capital del Maresme, en aquesta ocasió la suma d’ERC i Democràcia i Llibertat -la nova marca electoral de CDC- no ha arribat a les 16.000 paperetes, mentre que llavors van ser 23.000.
En canvi, En comú Podem -que el 27S va quedar ni més ni menys que en cinquena posició a Mataró sota la fórmula Catalunya Sí que es Pot- ha guanyat amb comoditat les eleccions. El 27S van ser 5.900 els mataronins que van votar a aquesta formació i en aquesta ocasió s’han quasi triplicat, arribant a 14.778, gairebé el 25% dels vots totals emesos.
La segona posició, com a la resta de la província de Barcelona, ha estat per als socialistes, amb 10.891 vots i dos punts més respecte la mitjana catalana (fins i tot amb un registre una mica millor que a altres ciutats tradicionalment socialistes com Terrassa o Granollers), mentre que la tercera plaça -com en altres ciutats metropolitanes- ha estat per a Ciutadans, que s’ha demostrat incapaç de repetir ni de lluny la força del 27S, quan va avançar els socialistes.
Esquerra, que ha obtingut els millors resultats de la història a la ciutat des de la represa democràtica amb 8.512 vots, ha quedat en la quarta plaça, seguida de la nova CDC -Democràcia i Llibertat, sense Unió-, que ha aconseguit el suport de 7.823 electors, uns resultats una mica per sota de la resta de ciutats de la primera i segona corona metropolitanes.
Finalment el PP ha quedat sisè amb 7.271 vots, de forma que els partits partidaris de la unitat d’Espanya, amb diferents matisos, han aconseguit 27.441 sufragis, set mil més que els estrictament independentistes.
Amb aquests resultats i després del cicle electoral, Mataró es confirma com una de les ciutats políticament més interessants del país: en un any i mig els mataronins han donat suport a quatre formacions polítiques diferents, demostrant que la política s’ha desacralitzat definitivament i que no tenen por a expressar-se de forma diferent en funció de quin sigui l’objecte de la votació.
A nivell municipal, malgrat que sobre el paper sembla que aquests resultats podrien convidar el govern municipal a buscar una més forta col·laboració amb les formacions polítiques relacionades amb En Comú Podem, precisament el fet que n’hi hagi dues -ICV-EUiA i voleMataró- i els problemes interns d’aquests darrers, ho fa francament inviable.
* Article publicat originalment a LaRiera48 i després reproduït al setmanari El Tot Mataró.
Comentaris