'En el cap de...' Jack Dorsey*

Quan vam fundar Twitter, no teníem al darrera una gran reflexió. Simplement se’ns va ocórrer que podria tenir gràcia un espai on anar publicant on érem, què fèiem, com ens sentíem... però amb una limitació de caràcters. Una cosa molt breu, per animar a la gent a explicar-se. Sense intenció de guanyar diners –fins temps després del llançament no vam començar a incloure-hi anuncis–. A aquestes alçades de la pel·lícula jo mateix estic esglaiat en veure la força que té l’invent. És increïble. 130 milions de piulades al dia, em diuen. 500 milions de persones amb un compte obert.

Ja se sap, però, que quan una cosa té èxit, apareix gent disposada a destrossar-la. Així, ara nosaltres som “aliats de la banca”, del Club Bildelberg, dels grans interessos del capital... però ningú té en compte com hem pogut assabentar-nos de coses que mai abans haurien traspassat als grans mitjans si no fos pel nostre servei de microblogging. Diuen “és que només s’ha retransmès la revolució en directe, no el que ha passat després”. Sí, home, és clar, però és que no entenen que sense la nostra aplicació i d’altres aquestes revolucions simplement nohaurien existit, perquè no hi hauria hagut la capacitat d'amplificar les protestes populars que és el que les va fer reeixir?

No em creuran i tinc totes les de perdre, però ha quedat demostradíssim del poder en positiu que es pot generar a partir del nostre programari. No ho preguntin al veí benestant del primer món sinó als que ho passen malament a Occident i als habitants dels països en vies de desenvolupament que encara no han pogut pujar al carro del benestar. Preguntin-ho i després en parlem, si us plau.

* Publicat a la revista Valors de gener de 2016, al voltant d'un dels creadors de Twitter Jack Dorsey.

Comentaris

Entrades populars