'En el cap de...' Mohamed Aalla*

Em dic Mohammed Aalla i soc germà de dos dels morts els darrers dies a Catalunya arran dels atemptats de les Rambles i de Cambrils.
A mi també em van detenir perquè soc el propietari de l’Audi A3 amb el què la cèl·lula terrorista volia atropellar la pobra gent a Cambrils. Però que quedi clar que jo no tinc res a veure amb tota aquesta bogeria; ja vaig explicar que el cotxe es trobava al meu nom per una qüestió d’assegurances però a la pràctica no l’utilitzava jo sinó un dels meus germans, un dels quals va ser abatut a Cambrils, en Said, i l’altre, en Youssef, a l’explosió d’Alcanar.
Visc al número 24 de la Plaça Gran de Ripoll. Quan em van deixar anar -jo no he fet res!- a Madrid vaig buscar un taxi que em volgués fiar, perquè no tenia ni un duro. Em va costar molt trobar-ne un que s’hi avingués i em deixés fer el viatge de set hores i mitja sense tenir diners...  
En els interrogatoris deien que si jo era fred. És que estic desfet! No entenc res. Dos dels meus germans han mort. Els meus pares, que no sabien res de res com jo, estan destrossats. Estic molt trist! Què hem fet malament? Potser aquell dia que no vaig fer cas al meu germà quan tenia un problema, i no li vaig fer cas? Potser una mala paraula aquell altre dia? Tot és horrible. Ara, quan la gent em vegi, em diran que soc un terrorista. I jo no he fet res, res de res. Com podré refer ara la meva vida? Què hauré de fer perquè els meus veïns tornin a confiar amb mi, no em girin la cara, no m’assassinin amb la mirada... aquests darrers dies he arribat a pensar que més hauria valgut que em matessin també a mi. Sí, ho dic de debò. La vida, a partir d’ara, serà duríssima.

* Article per a la revista Valors del mes de setembre de 2017.

Comentaris

Entrades populars