'En el cap de...' Steve Bannon

Em vaig arribar a pensar que el president era jo, ho reconec. En Donald [Trump] era qui posava la cara, era la veu que donava el missatge, era fins i tot qui teclejava els missatges de Twitter... però darrera cada paraula, gest, idea... hi era jo, que tèoricament era simplement el seu assessor
d’estratègia, hehe. Al principi entre nosaltres tot anava bé, tan en el final de la seva campanya presidencial com en els primers mesos a la Casa Blanca, fins que a l’agost de l’any passat tot es va acabar. El sidral era descomunal, sí, però manteníem els focus sobre nostre, el que volíem: tothom parlava d’en Donald sis mesos després de ser escollit! Marcàvem l’agenda i la comunicació amb ell era molt fluïda, parlàvem constantment, cada dia més d’una hora, almenys. Que si el Mur amb Mèxic, que el si el decret del veto migratori, que si abandonar l’acord contra el canvi climàtic... tot era obra meva! Vam parlar molt de com contrarestar la campanya permanent que certs mitjans feien de nosaltres: les fake news que ell diu tot el dia... són una creació meva! I és que tinc molt clar que la gran majoria de mitjans publiquen porqueria, collonades. El que fan ells sí que són fake news. I encara ens acusaven a nosaltres de ser els promotors d’aquesta comèdia de la postveritat. Vinga! Aquests mitjans progres es passen el dia parlant de l’elit per a l’elit, evitant tot allò políticament incorrecte, i quan sortíem nosaltres i parlàvem clar, dèiem el que la gent volia sentir... ens acusaven de fabricar la postveritat a nivell mundial. Desgraciats! Jo, Steve Bannon, juro odi etern a tota aquests liberals!

* Article publicat a la revista Valors del mes de gener de 2018.