#pensamentsdesantes 1. Edició 2018. Les Santes i la política

Benvolgut Ramon,

No sé si era l'any passat o l'anterior que vas dirigir-me uns quants #pensamentsdesantes sense que jo fos capaç ni de respondre-te'ls. No sé exactament què va passar però recordo la frustració de no poder-ho fer i fer-ho com cal.

A risc de què acabi passant com aquell any però amb el desig de seguir dialogant sobre Les Santes, t'escric aquesta nova carta, just abans de què comenci la nostra estimada Festa Major. Bé "abans" ... Si ja s'ha dut a terme L'Estrena... Significa que ja hi som una mica no? Però vaja, no volia començar per aquí sinó en relació a un tema que hem tocat ja unes quantes vegades però que aquesta vegada agafa més força: Les Santes com a Festa Major de tots els mataronins. I ho faig, ja ho dic d'entrada, al final d'un curs molt dolorós i complicat per tots els ciutadans de Catalunya -em sembla que ara mateix l'únic que compartim tots plegats és això: dolor-.

Dic que agafa més força perquè aquest any res em fa pensar que Les Santes siguin menys participades per tots els mataronins, de tots els orígens; més aviat el contrari: seguirà la corba ascendent que en pocs anys ha convertit la festa del Mataró d'entre Rondes amb la festa on un altíssim percentatge dels mataronins s'hi senten convocats, parlin la llengua què parlin i votin el que votin. Cosa que és un capital extraordinari en la Catalunya postProcés -o potser hauria de dir post Fets d'Octubre-, una Catalunya més polaritzada, on les diferències s'han fet més grans entre uns i altres. Em resisteixo absolutament a parlar d'una Catalunya fracturada, perquè si ho estiguéssim de veritat no podríem viure una Festa Major com la nostra tan barrejats i animats com estic segur que ho farem. Com més va, deia, la Festa és més de tots i més percebuda com a tal. Fins i tot quan la temperatura política es manté tan alta.

Ara bé, és obvi que tot el clima polític sobrevolarà la festa, probablement durant la Crida i també durant el No N'Hi ha Prou, dos actes que en els darrers anys han estat els exponents més clars de la temperatura política local i catalana. En aquest sentit, trobo realment una exigència més enllà del raonable que des del govern municipal es reclami "aparcar per uns dies les reivindicacions polítiques, d'una i altra banda". És més, quasi que diria que afirmacions com aquestes només serviran per escalfar els ànims, francament. I això que també he de dir-te que a mi no m'agrada que el meu alcalde -que ho és sempre independentment de la formació política a què pertanyi- se'l xiuli i tingui dificultats per acabar el pregó. Però no es pot demanar que la gent deixi de banda la reivindicació política, perquè la política formi part de la festa.

També t'he de dir que donant voltes a aquestes qüestions, m'he trobat amb la notícia de la nova peça de la col·lecció 'Sóc Santer@', amb una samarreta que diu 'Les Santes seran sempre nostres!'. Clar, immediatament surt la pregunta, no? Nostres... De qui? Dels Santeros, dels mataronins? Juga la frase a insinuar alguna cosa més, a banda de parafrasejar un lema que va fer fortuna durant els Fets d'Octubre? 

Amb aquest darrer apunt una mica provocatiu, m'acomiado. Sóc al bus; vaig a sopar fora de Mataró... Just abans de què comenci el xou!

Una abraçada, 

Joan