Quintana al quadrat

Gerard Quintana, que és un apassionat del cinema, va tornar a ensenyar ahir una nova banya després de força temps sense presentar material i ho va fer instal·lat en un improvitzat escenari als cinemes Maldà, al carrer del Pi, que està especialitzat en cinema indi. Quintana, cul de mal seient, mostrava els fruits del seu darrer període vital treballats amb la seva enèssima banda, en aquest cas el guitarrista Francesc Bertran i el teclista Xavi Llosas. Es tracta del seu tercer treball en solitari, Treu banya, un disc que com el concert d'ahir està plantejat d'una forma molt senzilla: comença amb el dia que neix i la vida que esclata i es tanca amb l'arribada de la nit i la mort que s'hi pressent. Mentrestant, un cargol camina a poc a poc, una metàfora del propi Quintana -eivissenc, gironí, barceloní?-, que intenta treure pit i reivindica totalment la seva poètica pròpia i la forma d'entendre la música que té. Una poètica on destaquen els elements naturals -el sol, la lluna, la llum, la foscor...- i un sentit musical on els instruments s'intercanvien les funcions i la guitarra tan pot fer melodies com percussió. Quintana no és que es vagi doncs reinventant sinó que va aprofundint i creant un univers propi on els que el coneixem disfrutem de valent reconeixent frases, sons, conceptes i pensaments seus. Que tingui sort, doncs, en aquest tercer disc, aquest Treu banya que arriba ben aviat a les botigues.