dijous, de març 15, 2012

Què pensa Dani Ramírez sobre la confiança?

És un d’aquells rostres amb qui la gent empatitza, tot i que la majoria dels que el veuen cada dia no el coneixen personalment de res. Nascut a Terrassa el 1969 tot i que actualment viu a Sant Vicenç de Montalt, es va llicenciar en Educació Física malgrat haver començat a estudiar Física. De petit ja li apassionaven les tempestes, les nevades... i quan li preguntaven què volia ser, deia que pagès: volia estar envoltat de natura. També li va ballar pel cap la idea de fer-se bomber i, quan va començar la carrera, va començar fort amb els esports. Finalment va trobar el mix perfecte en la meteorologia. Va començar a La Vanguardia i paral·lelament a Catalunya Ràdio. A TV3 va començar-hi amb una beca, l’any 1991, i després d’una convocatòria d’oposicions públiques, va estar fent substitucions fins l’any 2003, quan va començar a treballar-hi regularment. “Quan no estic a la feina no treballo, però gairebé sempre penso en el temps: mirant núvols o fent fotografies. Combino molt la meteorologia amb la muntanya: excursionisme, bicicleta o córrer; i amb el mar. També em capbusso amb les ulleres per mirar els peixos sota l’aigua o vaig a gaudir del bosc. Tot el que estigui relacionat amb la natura la veritat és que m’agrada molt”.

La seva feina no seria possible sense una certa confiança amb el teleespectador, perquè la previsió del temps no deixa de ser una previsió, una visió anticipada. “La meteorologia és una ciència no exacta; és probabilística. No l’encertem sempre perquè intentem preveure el futur i... qui sap què passarà demà?”, apunta, raonadament. La seva feina, reclama Ramírez, és orientar la ciutadania: “Veiem més o menys cap on van les coses, fem pronòstics... sabent que no l’encertarem mai del tot. El que són temperatures i vent ho endevinem bé, però les precipitacions... sovint ens deixen en evidència”. En aquesta relació amor-odi que l’audiència estableix amb els homes del temps, el meteoròleg de TV3 fa un punt i a part: “Hi ha moments en què la gent ha de confiar en la previsió perquè hi pot haver fenòmens perillosos. Aquí tan sols hi ha tres dies perillosos l’any, però aquells dies necessitem que la gent ens cregui; s’hi juguen la vida”.

Més enllà de la seva feina, en Dani Ramírez creu que la confiança és un valor a cultivar: “No el podem deixar enrera, hem d’estar predisposats a donar la mà moltes vegades encara que no et donin res a canvi. Cal tenir confiança amb les persones però també amb valors més eteris com l’amor o la salut... que determinen la nostra felicitat”.

* Retrat de Dani Ramírez publicat a la revista Valors [web] del mes de març.