Ciutats trencades

Visc en una ciutat, Mataró, que antigament s'havia dit Civitas Fracta, ciutat trencada, perquè tenia dos nuclis de població (un a l'actual centre, al voltant de Santa Maria, i un altre al veïnat de Valldeix, si no vaig errat). Sigui per això o per una altra cosa el cert és que sempre he tingut tirada per les "ciutats trencades", per les ciutats dividides, per poblacions que formen una sola unitat geogràfica però que estan separades (habitualment en dues parts) per motius nacionals, religiosos o polítics. En els darrers anys n'he visitat unes quantes, d'aquestes "ciutats trencades": Belfast, Jerusalem, Mostar... I sempre m'he quedat amb una sensació estranya, intentant-me imaginar què passaria si a un costat de La Riera hi hagués el Mataró Oest i a l'altre costat el Mataró Est i tinguéssim no un sinó dos Matarós, com a mínim.
La qüestió ve a tomb perquè els màxims responsables de la part grega (reconeguda internacionalment) i turca (reconeguda només per Turquia) de la illa de Xipre han acordat obrir a la circulació un carrer de Nicòsia, la capital de la illa, dividida per l'anomenada Línia Verda, de manera que els ciutadans d'una part i una altra podran circular lliurement per tot el carrer. Això sembla que podria obrir la porta a una futura reunificació de la ciutat, almenys de forma oficial. Dic això perquè l'estada a Mostar ara fa dos anys ens va fer comprovar que a vegades, tot i que no hi hagi barreres físiques-oficials per anar d'un costat a un altre de la ciutat, els límits mentals que es formen en els caps dels ciutadans d'una i altra part acaben sent pitjors que no pas els límits físics. Exactament el mateix es pot dir de Belfast, la capital d'Irlanda del Nord, on la sensació de bunkerització de cadascun dels barris (catòlics nacionalistes uns i protestants probritànics els altres) és encara major. El cas de Jerusalem és una mica més complex, però en essència acaba sent el mateix: a un costat jueus, a l'altre palestins musulmans (barrejats amb altres nacionalitats i religions).
Esperem doncs, que la capital xipriota, Nicòsia, deixi de forma part d'aquesta horrible llista de "ciutats trencades" on es posa en dubte precisament el sentit final del concepte ciutat: el lloc de trobada, d'encontre, entre diversos, que es barregen en un tot que passa a ser una nova cosa.
Comentaris
Davant la por al no res, d'un camí buit que espanta, aferrar-se a certes estructures confereix una gran seguretat.
Crec que no és possible generalitzar perquè els conceptes de Justícia i llibertat no són els mateixos a nivell internacional, sinó que hi ha un pluralisme de valors que fa cada cas únic. Es pot comparar, però els patrons són sempre diferents.
Salut!
Toni Rodon