dijous, de febrer 28, 2013

A la contraportada de 'El Punt Avui'

La Teresa Márquez, a qui conec des de fa més de deu anys quan ella era una de les periodistes de l'edició maresmenca del diari El Punt, em va trucar fa uns dies per fer una notícia de l'arribada de Valors al número 100. Vam estar parlant molta estona a El Públic del tema i jo vaig respondre molt gustosament les preguntes. Pensava que tot el material recollit seria per a elaborar una notícia i m'estranyava la quantitat de coses que va demanar-me la Teresa i que jo, humilment, vaig intentar respondre. Vaig pensar que tot es devia a la meticulositat de la Teresa, una qualitat que ha deixat sobradament demostrada en la seva tasca periodística. Quan, fa uns dies, em va enviar un mail dient-me que seria el protagonista de la contraportada de El Punt Avui d'aquest dijous, em vaig quedar de pedra. Aquí teniu la transcripció.

“Ningú no pot viure al marge dels valors i l'ètica”
Per què va néixer una revista que parla de valors?
Fèiem una revista per a les parròquies de Mataró i ens vam adonar que volíem anar més enllà i parlar dels temes que afectaven de ple la societat i que podien tenir un públic més ampli.
Tractar dels valors en ple segle XXI pot semblar passat de moda.
Els ciutadans del segle XXI també ens fem preguntes i ens qüestionem un munt de coses. Nosaltres proposem que cada mes es reflexioni sobre un valor concret, com si es tractés d'una unitat didàctica de l'escola!
Una revista amb deures?
Més aviat amb propostes per repensar la realitat que ens envolta i que sovint passa tan de pressa que no ens aturem a aprofundir-hi.
Quin paper té l'actualitat en la publicació?
Hi ha d'estar vinculada per força i en moltes ocasions és la mateixa actualitat la que ens determina el valor de què tractarem. Ara que tothom parla de la corrupció, no seria estrany que en un dels propers números parléssim de la democràcia o de la política i de com cal entendre-les, per exemple.
Parlar-ne bé o malament?
Simplement, parlar-ne. Nosaltres no fem judicis inamovibles. Plantegem, debatem, expliquem... És el lector que amb tots els elements ha de forjar-se el seu propi criteri, i estem convençuts que ningú pot viure al marge dels valors i de l'ètica.
Com s'estructura la publicació?
Hi ha un tema central, el monogràfic, que es complementa amb articles d'opinió i d'actualitat i propostes que poden abraçar diferents àmbits. Som una revista realitzada per voluntaris i sense ànim de lucre, però amb un ferm compromís amb la professionalitat i la qualitat del producte que signem.
Van començar en paper, però han fet el salt a la multiplataforma, per què?
Perquè els temps ens hi han portat i perquè volem arribar al màxim de públic possible. Vam començar com a capçalera local i ara som nacionals, i vam sortir en paper i vam creure oportú obrir-nos a altres formats com ara la televisió i la ràdio o les xarxes socials. I sembla que l'hem encertat de ple perquè Valors ocupa el novè lloc en el Twitter de publicacions catalanes.
Després de nou anys, creieu que la societat ha fet un pas enrere pel que fa als valors?
La crisi hi té a veure, segur, però ens hem adonat que hi ha cada cop més gent, una mena de corrent, que es fa preguntes i busca respostes. Els valors han deixat de ser cosa de missaires i de pensadors intel·lectuals i s'han posat més a l'abast del ciutadà.
I això comportarà que quan els temps siguin millors la gent tornarà a deixar de banda l'ètica?
Definitivament, no. La crisi ho amplifica, però la consciència que prodiguen grups com ara Som Energia i les cooperatives de consum estan arrelant amb força amb projectes seriosos i de futur. Hi ha compromís.
Però això de reflexionar no em negarà que demana un esforç que no tothom està disposat a fer.
És cert que no és un moviment generalitzat, però tard o d'hora ens cal parar atenció i aprofundir sobre alguna situació determinada. Tampoc hi ajuda que no hi hagi un gran mercat de productes editorials de qualitat i, sobretot, hi ha una mancança de productes que prodiguin la consciència del col·lectiu.
Els valors no venen, vaja.
Aquí, encara no. Hi ha països amb una tradició humanista fermament assentada, com ara França. Però per això treballem i som coneguts perquè també el nostre és un món molt petit. Creiem que allò que ens singularitza és que volem que ens pugui entendre tothom.
Vivim una crisi moral?
Hi ha molta confusió, però també hi ha moltes ganes de sortir-se'n.

4 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.