La cancel·lació de la Festa al Cel desferma la crisi al món convergent local*
La notícia de què el govern municipal de Mataró havia decidit suspendre la tercera edició de la Festa al Cel just dos mesos abans de la seva celebració ha estat una bomba política a la ciutat. Ha tingut ja efectes i en tindrà en el futur immeditat. Per començar, es tracta de la primera gran decisió política que ha pres l'alcalde Bote. El primer cop en què, obviant la inèrcia típica de les administracions municipals, ha donat un cop de puny sobre la taula i ha decidit no dur a terme una acció que estava inclosa ja en el pressupost municipal de 2016. Tot i que a la roda de premsa d'anunci de la decisió, el jove alcalde socialista insistís en què els motius per cancel·lar el xou eren "estrictament econòmics", és obvi -com tot, en política- que la decisió és estrictament política: es fa o no es fa. I no es fa perquè Bote decideix que no es farà i punt. Tota la resta són elements que serveixen per argumentar el no inicial, que és un "no" polític, taxatiu, fins i tot amb una certa dosi d'impetuositat, com demostra el fet que a data de 7 de juliol el primer edil de Mataró encara demanés a l'exèrcit la presència d'un de les seves patrulles més vistoses. (De fet, Bote, en aquests moments, se n'està adonant que tan important és prendre la decisió com gestionar-la posteriorment. Així, en alguns moments sembla estar actuant més de parallamps de les crítiques d'un gruix de mataronins poc amants potser de la Festa però que creuen que Mataró "ha d'estar en el mapa" que no pas com un governant socialdemòcrata capaç de prioritzar allò necessari i obviar el que és superflu; haurà de veure com ho pot corregir. Amb el què sí ha encertat l'alcalde és amb el moment d'anunciar la decisió, just abans de la Festa Major de Les Santes, cosa que ha fet que la notícia ràpidament quedés digerida davant l'omnipresència de la religió local que ha acabat substituint l'original de Juliana i Semproniana). Una decisió que veurem si electoralment li passa factura, tot i que ell suggereix allà on va que no serà així. Això no impedeix que Bote, poc avesat encara a les crítiques, es dolgui a Facebook -xarxa social que usa com a mecanisme d'escapament, com si fos un confessionari que ningú pot sentir- dels "punyals" que ha rebut els darrers dies. No consti que estigui molest amb l'exprimer secretari del PSC local, Ramon Bassas, precisament l'únic que de forma pública i des del seu àmbit polític s'ha oposat a la decisió (l'exprimer tinent d'alcalde de Baron és un polític entossudit a fer el que creu que s'ha de fer malgrat el que digui la vox populi). Ho diu pels seus socis de govern i la gent d'aquest entorn?
La decisió de cancel·lar la Festa al Cel ha evidenciat una altra realitat ben palmària: no hi ha una línia de promoció econòmica de la ciutat compartida pels dos socis. Ja no de ciutat, sinó simplement dels dos socis. Era una bona política de promoció de la ciutat, la Festa al Cel? Servia per vendre Mataró, per estirar visitants, per generar una imatge de la ciutat cap enfora? No se sap, no hi ha un diagnòstic compartit entre els dos socis. Comença a ser evident que la juxtaposició de les propostes del PSC en el camp social i les de l'antiga CiU en clau econòmica no són suficients com per haver traçat una proposta global de ciutat amb cara i ulls; hi ha un pacte de govern vigent però no s'ha consolidat cap projecte de govern de la ciutat, malgrat que aquestes dues formacions fins ara havien ocupat la centralitat político-electoral de Mataró (i que no competeixen de cap de les maneres en el mateix electorat). I més encara, el dia a dia porta a què l'estira-i-arronsa entre els dos socis sigui cada cop més evident, lluny dels somriures de les fotografies oficials. "Regnes de taifes, secretets, absència de cap diàleg franc", en diuen persones molt ben informades de com es treballa dins La Riera 48. Desconfiança total.
Però sobretot la decisió de cancel·lar la Festa al Cel és important perquè marca un punt d'inflexió en el sí de l'espai polític de Convergència i Unió a la ciutat, en les relacions entre les persones que en formen part. Per què? Doncs perquè la Festa al Cel va ser una aposta molt personal de l'exalcalde Joan Mora, el regidor de Promoció Econòmica Miquel Rey, el gerent de l'Ajuntament Francesc Esteve i el cap de comunicació Josep Maria Torrent. Aquestes quatre persones són les que van posar la banya per tal que es pogués dur a terme i van prendre la decisió política d'anar a totes, passés el que passés. La van defensar a mort, quan ningú hi creia, cosa que és una acció explícitament política: fer el que creus que s'ha de fer. Ara, amb la cancel·lació de la tercera edició de la Festa al Cel, aquesta aposta de l'equip de Mora, la cirereta del pastís -encara que sobrevinguda- del seu projecte de "canvi" per a la ciutat com a metàfora d'un cert desacomplexament, d'una voluntat de "ser al mapa dels grans esdeveniments", queda truncada. I està clar que, tot i que són els rivals socialistes els qui ostenten l'alcaldia de Mataró, la decisió de "matar" la Festa al Cel és igualment atribuïble als regidors del grup municipal de Convergència i Unió (formalment el grup encara es diu així).
Així, el perfil baix mostrat a la roda de premsa d'anunci de cancel·lació del festival pel cap de files de CiU a l'Ajuntament, Joaquim Fernàndez, i la regidora de Promoció Econòmica, Dolors Guillén -que pràcticament no va prendre la paraula-, ha estat la gota que ha fet vessar el got (Fernàndez va afirmar a la compareixença que si fos per CiU, l'edició d'enguany s'hauria dut a terme, però semblava que més perquè constés a l'hemeroteca que per ganes de marcar perfil propi). I si fins ara el grup de persones que segueix nucleant Joan Mora havia mantingut un silenci expectant davant l'actuació política del seu successor Joaquim Fernàndez, l'episodi de la cancel·lació de la Festa al Cel ha obert la caixa dels trons i ha fet explotar a l'exalcalde de la ciutat.
Així, l'endemà de l'anunci, l'alcalde Mora va desenfundar definitivament l'arma de guerra que portava guardada des del dia que va plegar al seu cinturó i va evidenciar de forma ben clara a la xarxa social Twitter -no va voler fer declaracions als mitjans locals- la manca total de sintonia que manté amb el seu successor a La Riera 48 -que en algun altre moment de forma tímida ja havia deixat anar, a propòsit de la política impositiva del govern municipal-. Un successor amb qui havien arribat a fer un tàndem molt ben conjuntat, especialment en els quatre anys de Mora a l'oposició, però que les circumstàncies, també de tipus personal, van anar desmuntant. (A la campanya del 2015, de fet, la presència del llavors alcalde als actes electorals va ser mínima, davant l'estranyesa dels analistes polítics, que no entenien com podia ser que, ostentant l'alcaldia, Mora no jugués un rol absolutament central. Era el primer símptome).
"Em queixo que com a empresari,no he vist cap dossier de patrocini, no se m'ha convocat a res. @ajmataro ha convocat?", va escriure criticant per tant la gestió de la responsable de Promoció Econòmica, la successora de Miquel Rey. "Encara s'ès a temps a rectificar. Algú ha vist el dossier de Patrocini? .
Òbviament, les piulades de Mora han fet encendre tots els rumors possibles sobre una eventual tornada de l'exalcalde a la política local, que va abandonar prematurament després del seu mandat com a alcalde. Vol tornar, Mora, tot i que en el seu perfil de Twitter ni citi la seva experiència com a alcalde? Els seus propers diuen que no, simplement que ha explotat per la "incompetència" demostrada per aquells que l'han succeït a La Riera 48 i formaven part del mateix partit que ell. Però realment, en els darrers mesos, han passat coses en el marc de l'espai polític que fins ara havia estat representat per Convergència i Unió. Coses que no tenen perquè voler dir que Mora tornarà, però sí que vol seguir tenint un paper en l'àmbit polític local. El mes de març passat, Mora i el seu íntim amic Jordi Surinyach -amb qui se les ha tingut tantes vegades com s'ha reconciliat- van posar en marxa l'anomenat Club Demòcrata de Mataró -amb gran clarividència política, pel que s'ha vist després, respecte el nom-, un espai de debat, de reflexió, de generació d'idees on participa gent no només de CDC sinó d'un àmbit sobiranista més ampli i de generacions més joves, en la línia del tàndem que probablement liderarà el nou Partit Demòcrata català a partir d'aquest dissabte. Un espai de trobada on tothom hi és benvingut... amb una única excepció: aquells que estan en primera fila política. De manera que -quina casualitat- en queden exclosos precisament Joaquim Fernàndez i el grup de regidors actualment al govern de la ciutat per CDC. La voluntat de remoure els fonaments de l'edifici convergent a Mataró va quedar ja clara en la primera trobada d'aquest col·lectiu, amb un sopar tertúlia al restaurant Caminetto amb Francesc Esteve, número dos de Governació i exgerent de l'Ajuntament amb Mora, el qual va oficiar de mestre de cerimònies (posteriorment s'han celebrat dues trobades més, de petit format).
La cosa, però, previsiblement anirà més: aquesta nova generació que participa del Club Demòcrata local s'estaria plantejant plantar cara a l'actual president local de CDC, Xavier Penela -marit de Dolors Guillén i principal valedor de Joaquim Fernàndez- en la nova agrupació local del Partit Demòcrata. Passar de l'estadi prepolític, de debat, d'idees, de reflexió, a fer el salt per tal de prendre el control del partit, si pot ser evitant l'enfrontament amb Penela i Fernàndez. "Hi ha un grup de persones que s'ho està plantejant, sí. És gent que podríem considerar de centre reformista, il·lusionada per com està naixent el Partit Demòcrata.. i des del Club Demòcrata ajudarem a donar-los força, és clar que sí", afirma una persona que participa directament del grup promotor.
La situació, doncs, podria tenir relleu però no tant amb el lideratge de Mora sinó amb el seu apadrinament, que és una altra cosa. A finals d'agost el Club Demòcrata prendrà definitivament la decisió de jugar en clau ja estrictament política i de cara al setembre prepara un programa d'activitats que serviran per evidenciar aquesta voluntat de renovar l'espai de CDC a casa nostra.
De moment, aquells qui ostenten la propietat de la franquícia local de la vella CDC ja firmen les seves convocatòries -com el president local Xavi Penela amb la d'aquest dimecres d'assemblea local- com a màxims responsables del Partit Demòcrata a nivell local, tot i que jurídicament en cap cas s'han constitut les noves agrupacions locals. També Joaquim Fernàndez es descriu al seu Twitter "President Grup Municipal
Una altra evidència del conflicte entre el sector oficialista de CDC i el procliu a Joan Mora és el desmarcament efectuat recentment per Ramon Reixach, una de les apostes personals de l'exalcalde a la llista de 2011 i regidor d'Hisenda en l'anterior mandat, que va aparèixer fa just una setmana en una roda de premsa del grup municipal de la CUP criticant la "desídia" de la regidoria de Cultura liderada per Joaquim Fernàndez amb la qüestió Viladomat. Reixach manté, des que va ser desplaçat dels primers llocs de la llista de CiU, una relació políticament nul·la amb Joaquim Fernàndez.
Òbviament, els màxims responsables locals del Partit Socialista són perfectament conscients de tot aquest malestar intern i, en realitat, una de les claus per entendre perquè l'alcalde Bote s'ha "atrevit" a acabar amb el principal llegat del mandat de Mora és precisament aquest: Bote sabia que el seu rival polític en el sí del govern no oposaria resistència, perquè és conscient que CDC a Mataró ara mateix és una estructura molt feble, amb poca participació. Sabia també que el sector crític representat per Mora, començava a moure's. El PSC va decicir aposta fort i carregar-se el símbol del govern Mora aprofitant-se del procés de refundació que viu el món de CDC arreu de Catalunya i també a Mataró (i sabent que això li donaria aire entre els sectors esquerranosos de la ciutat, sens dubte). Encara més: cancel·lant la Festa al Cel Bote sabia que donaria aire al sector crític de CDC Mataró, amb -ara sí- un trumfo de gran calibre per començar a demanar a Joaquim Fernàndez i a Xavier Penela que donin pas a una nova generació. Una coalició d'interessos, vaja. Ja se sap -Junts pel Sí, al Parlament n'és un bon exemple- que compartir govern no té perquè voler dir governar en coalició, sinó que sovint del que es tracta és de fer-se fort en les teves àrees i aprofitar les debilitats de l'adversari quan aquestes es manifestin.
* Article publicat a LaRiera48, el bloc d'anàlisi polític local que fem amb Ramon Radó i Toni Rodon.
Comentaris