La Dinamarca del Nord*

Hi ha valors inherents als països, a les societats? Hi ha actituds ètiques que es puguin identificar amb una societat? Sempre recelo davant d’un hipotètic sí a aquesta pregunta. Em sembla ridícul pensar que algú és com és perquè forma part d’una comunitat nacional, d’una nació o d’una ètnia. Menys encara ara, amb una cultura fortament globalitzada, on –amb excepcions com França– un se sent per exemple en el conjunt dels països anglosaxons i germànics en una mateixa cosmovisió, amb referents comuns, imaginaris compartits i una llengua –l’anglès– que ho relliga tot plegat. Però, a vegades, com ara mateix després de tornar de Dinamarca, tendeixo a pensar que sí. Que la història d’una comunitat nacional, la seva mida, la seva economia, el tipus d’oci que practica... són alhora causa i conseqüència de la difusió d’uns valors que es van impregnant en la mentalitat de la seva gent. Evidentment que no es tracta de valors que es puguin vincular a tota la població, però sí d’una forma prou massiva com per contradir els meus dubtes inicials.

En aquest país nòrdic –fortament idolatrat des de casa nostra (el sobiranisme insisteix que la Catalunya independent serà “la Dinamarca del Sud”)– em sembla que s’hi pot identificar una manera de ser concreta. No dic que a Dinamarca només hi hagi aquesta manera de ser ni que aquesta manera de ser existeixi només a Dinamarca, però em sembla provat que es poden observar actituds que fan pensar en “els danesos” com un col·lectiu més o menys homogeni o, si més no, amb uns elements compartits ben sòlids. La paraula de moda en relació a Dinamarca –i que resumeix aquest “danish way of life”– és “hygge” i prové d’una paraula noruega que significa “benestar”. Es podria resumir com una mena de filosofia de “la felicitat de les petites coses”. Té a veure amb la calidesa, amb la capacitat d’acollida, amb la voluntat de compartir, amb la centralitat de les famílies, amb la importància de la llar, i diuen que és el que ha permès que en algunes estadístiques Dinamarca hagi superat Suïssa i Islàndia com el país més feliç del món. 

Havent passat uns dies en aquest país de 5,5 milions, que també va tenir el seu imperi, que segueix sent una monarquia, que té unes polítiques socials avançadíssimes, que no té euro per desig propi –tot i ser membre de la UE– i que gaudeix d’una envejable salut democràtica –només cal veure la sèrie Borgen, ben descriptiva de la realitat política danesa–, s’arriba a la conclusió que potser podríem fer una excepció i assegurar que Dinamarca té uns valors propis ben afermats.

Si tenen la sort d’anar-hi, no deixin passar l’oportunitat de visitar el parc Legoland i sobretot LegoHouse, una nova instal·lació d’aquesta fàbrica de somnis que té enamorats milions de nens -i de grans!- a Billund, al centre de la península de Jutlàndia. Lego és una marca sorgida de l’abreviació de “leg godt”, jugar bé en danès. Jugar bé, segons s’explica a LegoHouse, en el sentit de jugar a construir cases, ciutats, parcs.. com a forma d’aprendre a construir una societat millor. Això també deu tenir a veure amb la filosofia “hygge”.

* Article publicat a la revista Valors del mes d'octubre de 2018.

Comentaris

Entrades populars