Les meves rareses
Vinga, anem a fer el post de les rareses aprofitant l'arribada de la calma després de la minièpoca d'exàmens -però intensa- i de tancaments heavies.
1. Quan torno sol cop a casa em poso a parlar sol, reflexionant sobre el que em passi pel cap. Parlo en veu alta, vaja, suposo que per fer-me companyia. Però si em trobo algú callo, clar, o segueixo parlant dins el meu cap. Ah, a més acostumo a fer-ho en altres llengües que no siguin el català -en francès o en anglès, per exercitar-los-.
2. Vaig començar a fer periodisme dins la popularíssima i joveníssima secció de periodisme religiós. Això si que és una raresa...
3. Em rento les mans una mitjana de cinquanta vegades al dia, sobretot quan sóc a casa. M'agrada sentir l'olor de les mans netes!
4. Quan vaig a un restaurant i posant un paper d'aquells d'usar i tirar per fer d'estovalles, indefectiblement acabo arrugant, escapçant, guijant, trencant i fent de tot amb el paper. És inevitable!
5. Sí em compro el diari dos dies i suposem que me'ls llegeixo els dos seguits al final del segon dia SEMPRE començo per el primer. No soporto fer-ho al revés. Em sona a estafa llegir el primer en segon lloc i veure com no s'ha acomplert el que deia... així, seguint l'ordre cronològic almenys es manté la il·lusió... quina parida, no?
1. Quan torno sol cop a casa em poso a parlar sol, reflexionant sobre el que em passi pel cap. Parlo en veu alta, vaja, suposo que per fer-me companyia. Però si em trobo algú callo, clar, o segueixo parlant dins el meu cap. Ah, a més acostumo a fer-ho en altres llengües que no siguin el català -en francès o en anglès, per exercitar-los-.
2. Vaig començar a fer periodisme dins la popularíssima i joveníssima secció de periodisme religiós. Això si que és una raresa...
3. Em rento les mans una mitjana de cinquanta vegades al dia, sobretot quan sóc a casa. M'agrada sentir l'olor de les mans netes!
4. Quan vaig a un restaurant i posant un paper d'aquells d'usar i tirar per fer d'estovalles, indefectiblement acabo arrugant, escapçant, guijant, trencant i fent de tot amb el paper. És inevitable!
5. Sí em compro el diari dos dies i suposem que me'ls llegeixo els dos seguits al final del segon dia SEMPRE començo per el primer. No soporto fer-ho al revés. Em sona a estafa llegir el primer en segon lloc i veure com no s'ha acomplert el que deia... així, seguint l'ordre cronològic almenys es manté la il·lusió... quina parida, no?
Comentaris
joan
P.D.: merci radó!