Tu si que em fas sentir bé

Per a mi ets això que m'agrada dir-ne una seguretat, una "cosa" que malgrat tots els malgrats seguirà estant allà per sempre, a la qual podré recórrer quan tot m'hagi fallat. I és que quan sóc amb tu em sento viu, alegre, ple de llum. I de màgia. Si, si, sembla que estigui en una fase incipient de l'enamorament i de la meva boca només en surtin rucades, però això nostre ja fa temps que dura i no té pinta d'apagar-se pas, al contrari: quan més et conec més desitjo habitar dins teu. Si, de veritat. Encara, després de tant de temps. I quan estic temps sense veure't... doncs m'entristeixo, em poso moix i abaixo al cap, que diuen a Pastorets.

De fet sovint se m'esdevé al cap la port de gastar-te, de visitar-te massa vegades i que acabis caient en el pou de la mediocritat. Basculo entre l'atracció brutal que em generes i la saviesa de saber que ets com una espècie de miratge al qual mai podré arribar. Però quan et torno a veure tots els temors s'esvaeixen i torno a respirar tranquil, cantant estrofes que els meus amics t'han dedicat en tantes cançons. Sobretot si és de nit i sobre la teva pell es reflexen els llums de les faroles, donant un aire misteriós a l'escena, com si haguéssim entrat en el rodatge d'una pel·lícula.

M'agrades tant que l'altre dia vaig venir a veure't només pel plaer de beure'm una coca-cola amb tu. Ets la meva llum, la meva vida. Tu si que em fas sentir bé.