Cangur

M'he llevat un pèl més tard del previst, de manera que he arribat a dalt quan elles ja estaven vestides i migesmorzades (la Roser encara tenia mitja llet amb colacao per engolir). Hem llegit un conte de la Lili i en Pol, que són dels que més els agraden, mentre fèiem temps per marxar. La Roser, aprofitant el compàs d'espera, intentava encertar la manera de posar-se una pinça al seu menut caparronet perquè no li voleiessin els cabells però està vist que encara no té prou pràctica en el tema i la Clara, que és com una petita mare per a ella, l'ha ajudat a col·locar-se-la. Acabat el conte, s'han posat a l'esquena les minúscules bosses amb tot l'indispensable i hem sortit per la porta després de fer -només faltaria- un petó a la mare, que empiocada com estava no ha pogut acompanyar-les a l'escola.

Només tancar la porta la Clara s'ha posat a córrer com una esperitada, mentre la Roser m'agafava de la mà i anava baixant, com si saltés d'una paret cada vegada, un a un i amb prou feines cadascun dels esglaons. La Clara ha provat d'espantar-nos amagant-se a l'entrada del baix, que queda amagat des de l'escala i ens ha fet un crit quan hem arribat a baix a veure si ho aconseguia. Després hem sortit per la porta de vidre de l'edifici cap a l'esquerra. Les portava cadascuna en una mà però al cap de pocs segons la Clara ha tornat a deixar-me anar i s'ha posat a córrer Ronda O'Donell a baix. Corria vint metres d'on érem i s'esperava i tornava a córrer vint metres i a esperar-se i així successivament fins que hem arribat a l'escola. Al pas zebra, que és l'únic lloc on els menuts tenen assumit que no es pot travessar sense companyia d'un adult la Clara s'ha esperat però no m'ha volgut agafar la mà i m'ha dit: "Ara ja no li agafo la mà a la mare". I un cop travessat el carrer ha tornat a córrer. Es fa gran i vol fer la seva. És clar.

Mentrestant la Roser seguia caminant, tranquil·la i amb cara d'entremaliada, i no parava de reclamar un canvi de nom i passar-se a dir "Ariadna", com la cosineta amb qui l'altre dia va estar jugant i va acabar cantant a casa meva amb al tieta Roser. Però aquestes ganes de canviar de nom es veu que també han afectat la Clara, que ara vol passar-se a dir Laia Garrido, diria, que ha resultat ser una companya de classe. Quan hem vist l'escola de la Roser, aquesta no ha dubtat a anunciar la bona nova: "Mira, la meva escola!", ha dit tota satisfeta de conèixer llocs i persones conegudes, de poder començar a reconèixer el món. Hem travessat el darrer pas zebra i hem deixat primer la Roser al Tabalet i després la Clara al Camí del Mig. "Què em feu un petó?". És clar que si que te'l fan. Quines nenes! Per menjar-se-les amb pa amb tomàquet.