San Carlos de Bariloche

És l'Andorra argentina. Hi ha xocolateries, restaurants, botiguers a dojo... però a banda de les muntanyes nevades que també es poden observar al país dels Pirineus, en aquest cas la ciutat està banyada per un impressionant llac que només de veure'l, cada matí, sembla que et trobis enmig d'un quadre d'aquells que trobes a casa l'àvia quan hi vas a dinar. Les cases són estil també entre andorrà i suís, ja us ho podeu imaginar, sostres de fusta i parets de pedra negra; i és que de fet els fundadors d'aquesta vila resulta que són -en part- suïssos i alemanys. Total, que tot i trobar-nos a l'Argentina -o precisament per això- aquí pots prendre't des d'una fondue de formatge suís (com ahir al vespre) a una bona xocolata calenta. Un detall més d'aquest gran mosaic -d'aquest continent, gairebé- que és l'Argentina. Un país que viu esperançat el recanvi de Nestor Kirchner per la seva esposa Cristina Fernàndez de Kirchner... però d'això ja en parlarem en un altre post...

P.D.: quan estava avui muntant a cavall prop d'aquí -quan pugui penjo el vídeo- m'arriba un missatge de la Maria Coll anunciant-me que el premi Pedro Murillo convocat per la Fundación Tèxtil Algodonera ha recaigut en el documental Teixint la ciutat, produït per Capgròs i obra d'un equip format per la Maria, l'Aina Fernàndez i un servidor. Òbviament, una gran satisfacció.