Zolezzi 219, entre Brandson i Pinson (I)

Som 2/4 de 7 de la tarda, ahir dijous. Darrers minuts abans d'anar cap a l'aeroport d'Ezeiza, a agafar l'avió que ens tornarà a casa. Els nens juguen als carrers de la Boca, com han fet tota la vida en aquest popular veral. En Martín Otaño, descendent de bascos i italians, ens obre la porta -l'escena no està preparada- amable, com sempre. Ell i la seva dona, membres del gremi de la faràndula que compten amb un parell de fills, ens han acollit a Buenos Aires en arribar a l'Argetina i aquests darrers dies just abans de tornar cap a Catalunya. Són dos genuïns habitants d'aquest popular barri construït pels immigrants espanyols i argentins al segle XVIII amb les restes dels vaixells amb què arribaven des de les seves pàtries. Per això estan fets de xapa i de fusta i de colors llampants. Acompanyeu-nos doncs a la visita. El següent vídeo és de l'estança de dalt -on dormíem nosaltres- i de l'escala que portava a baix, de la qual més d'un va caure...

Un viatge a Argentina de dinous dies que hem començat a tancar aquest vespre al Teatre Monumental -dues hores després d'arribar- visionant la personal pel·lícula de l'argentina afincada a Mataró Lupe Pérez que es titula Diario Argentino. Un bany de mataronisme, assistir a la segona projecció de la Mostra de Cinema d'enguany, que ha estat sens dubte una bona manera de tornar a casa.