Ara que ens dius hola...

Assisteixo a la presentació del diari Ara a l'antic Robafaves Jove, al número 27 del carrer Nou, local que veig que segueix tenint utilitat pública, cosa que s'agraeix. Hi són Oriol Soler, director general del nou diari Ara, i el seu subdirector, Ignasi Aragay, a més del comunicador mataroní Espartac Peran. M'hi trobo amb uns quants periodistes locals -potser millor hauria de ser glocals, perquè sense perdre els orígens i la vinculació local els seus treballs van més enllà de Mataró i la comarca- els quals no es poden perdre, com jo, la presentació d'un nou diari d'informació general en català, un esdeveniment pràcticament inèdit a les nostres vides. Som romàntics del paper, obsessius gairebé, de manera que no ens podem perdre la cita.

Escolto atentament -sort que tinc el mòbil sense bateria- Soler i Aragay i em suggereix molt l'esforç conceptual que és obvi que ha fet tot l'equip del nou diari per pensar què espera el lector d'un periòdic diari d'informació general. Comparteixo de totes totes la reflexió de què els diaris no han d'explicar tan què ha passat -que també, alerta- sinó situar aquella informació en un context, saber d'on surt i cap on ens porta el que hagi passat. I també la necessitat d'adequar els continguts a cada format -el diari de paper no pot ser igual que una web, d'informació molt més instantània-. I em sembla valent i coratjós l'esforç per redefinir seccions del diari clàssic i fer apostes molt i molt valentes. Això promet.

Ara, hi ha algunes coses que no veig clares. La primera, el diagnòstic expressat: els mitjans catalans en paper no han estat capaços de fer un canvi de xip com si que ha fet la televisió... no, no hi estic d'acord, ho sento. Les grans capçaleres d'aquest país han fet i fan esforços diaris en aquest sentit. Segon: l'Ara és un diari que es vol independent però que tothom sap que prové del camp més aviat sobiranista que no catalanista, en un sentit ampli. Per tant no acabo d'entendre l'apel·lació a la independència del diari, a no ser que es digui des d'un punt de vista estrictament empresarial. Amb tot el respecte pels companys emprenedors que tiraran endavant aquest producte informatiu que crec que innovarà en la forma de fer informació en paper a Catalunya, penso que hem de començar a perdre tots plegats aquesta obsessió per no voler-se identificar amb res -o amagar l'ou en aquest sentit-. I no parlo de partits ni opcions ideològiques concretes, però a tot arreu els diaris fan apostes polítiques clares... i aquí en canvi encara ens fa una mica de vergonya a tots plegats. Tercera cosa que no veig clara: en l'hora i mitja de presentació no vaig sentir cap reflexió sobre la necessitat d'innovar en el que a mi, com a periodista d'origen local, em sembla realment necessari des d'un punt de vista de país: explicar els grans temes del país a partir del territori. No donar notícies locals, no, sinó explicar les grans notícies a partir de la realitat més concreta de la gent, del carrer al barri fins al poble o ciutat. Doncs no: l'Ara és un altre, un diari més, pensat des de la talaia de Barcelona. He de dir que m'estranya la capacitat de reflexió sobre la mena de continguts que hi ha d'haver en el diari -admirables- i en canvi la dificultat per fer cap reflexió sobre el diàleg informació local/general.

En fi: el 28 de novembre em compraré l'Ara a primera hora del matí i me'l compraré 40 dies. Tenen tot aquest temps, els seus editors, per convèncer-me que aquest ha de ser el meu nou diari. Molta sort, companys!

Comentaris

Entrades populars