Bòsnia, encara*

El 8 de novembre passat va tenir lloc a La Fàbrica de Cabrils una activitat sobre Bòsnia en el marc de la IX Setmana Intercultural. Es titulava “Bòsnia, el present després de la guerra” i anava a càrrec de l’Associació Akude, formada per fotògrafs i periodistes catalans. Me’n vaig assabentar després d’haver-se fet, però de seguida vaig pensar: fantàstic, això sí que té mèrit, els que a l’any 2010 segueixen parlant de Bòsnia és que realment s’ho creien llavors i s’ho segueixen creient ara. Precisament del poble del costat de Cabrils, Vilassar de Dalt, en va sorgir fa quinze anys una iniciativa que segueix vigent i que s’ha preocupat d’ajudar a reconstruir el sector primari en una població als afores de Sarajevo, Hadzici. Es deia ‘Un xai per Bòsnia’.

Pertanyo a una generació que va enganxar de refiló la Guerra del Golf i per la qual la de Bòsnia va ser primera guerra que vam entendre i patir. I en la qual ens vam implicar: el primer estiu després de la guerra un grup de mataronins vam acollir a casa nostra un grup de nois i noies de Mostar, croats i musulmans. Ara, quinze anys després del final del conflicte –aquest novembre-, em pregunto si allò que em va dir, a casa, l’última nit, el croat Zlatko, és encara cert: “Odio els musulmans”. Espero sincerament que no... però no hi posaria la mà al foc. És per això que té tant de valor que tantes i tantes entitats segueixen alimentant un pont solidari entre nosaltres i ells. Ja fa quinze anys, si... però encara pensem en tu, Bòsnia i Hercegovina.

· Article publicat al diari El Punt.

Comentaris

Entrades populars