El gust de la fe*

Gerard Figueras. Natural de Vilanova i la Geltrú, 28 anys. Exerceix la presidència de la Joventut Nacionalista de Catalunya, la JNC, des de fa tres anys i és regidor a la seva població natal des de 2007. A més, des de fa tres mesos és diputat al Parlament per CiU, on presideix la comissió de Joventut.

Encara que no és habitual, a nivell de fe també acaba de començar, com aquell qui diu. O almenys de començar de forma oficial -ho farà la propera diada de Sant Jordi, quan es batejarà i rebrà la primera comunió-. Curiosament també, Gerard Figueras exhibeix un convenciment personal molt ferm en la fe. Una seguretat que parteix, però, de la contradicció com a element recurrent a la seva vida política i personal i que resol a partir de l'afirmació en la creença. "A vegades fent política saps que no estàs fent directament el Bé, als ulls de tothom. I això costa de pair. Vaig adonar-me que per poder superar aquesta contradicció interna necessitava un sòlid sistema de valors i creences", apunta fent una exhibició molt íntima de com viu la seva tasca política.

No és, per tant, un altre exemple d'allò recurrent a la Transició, als anys setanta: "...les seves inquietuds religioses el van portar a entrar en política". Més aviat al revés: les seves conviccions polítiques l'han portat a plantejar-se la qüestio de la fe. No és que provingui de fora d'aquest món, però simplement sempre se n'havia quedat al marge. Recorda que de petit, a casa, a diferència de la qüestió nacional -on s'era molt convicent-, en el camp de la fe no hi havia una directiu clara: "Els pares ens deien que quan fóssim grans si ens volíem batejar ho féssim, però no ens marcaven gens". Però de totes maneres el gust de la fe, parafrasejant un llibre el bisbe Carrera, temptava ja a l'actual parlamentari de CiU: "Quan vaig tenir cotxe propi, per exemple, agafava, me n'anava a Montserrat a escoltar Vespres i a trobar-me a mi mateix", rememora.

Agradable, persona sensible i amb cara de no haver trencat mai cap plat, de petit volia ser diplomàtic i per això va estudiar Ciències Polítiques a la Pompeu Fabra. Admirador del president Pujol i de la seva mirada positiva al món, es mostra convençut del que fa, malgrat les contradiccions, i de destinar el gruix del seu temps al servei públic: "és bo que els cristians ens impliquem a la vida pública". La política, desmentint el tòpic, té grans promeses que ja són present. I que auguren que la lluita per una societat lliure, culta i justa continua malgrat el que diguin els apocalíptics de torn.

* Article publicat a Foc Nou d'abril.