El plaer de muntar una empresa
Estem en un moment econòmicament duríssim, òbviament. És la frase més tòpica que anem sentint repetida un dia i un altre. Però això no vol dir que les ànsies de construir junts tota mena de projectes tinguin perquè decaure. Són més difícils de tirar endavant, sense cap mena de dubte, però les ganes de dibuixar, projectar, desenvolupar... i són sempre. Dins de tot això tampoc decau la voluntat de construir projectes empresarials, que persegueixin generar recursos econòmics i satisfer demandes de la societat. Sobretot perquè les empreses es fan per poder-te guanyar la vida i aquesta necessitat és permanent. Que hi hagi crisi, recessió o el que sigui en tot cas el que fa és agreujar el procés per aconseguir-ho. Però necessitar-ho, sempre ho seguim necessitant, és clar.
En aquesta singladura estem posats des de fa mitja dotzena d'anys i especialment els darrers tres l'Eloi Aymerich i un servidor, en la posada en marxa i desenvolupament d'una productora de continguts audiovisuals des de Mataró i per a tot el territori nacional. Segurament, insisteixo, no és el millor moment per posar-se a muntar una empresa; els vents no són favorables i això constitueix un hàndicap. Però també és veritat que les coses les fas quan sents que les has de fer, no exactament quan els vents bufen a favor; si hi bufen millor, si no és així, és qüestió de remar encara amb més força. I en això estem.
Tot és molt difícil en els darrers mesos, però també és veritat que cada victòria que aconsegueixes s'assaboreix amb especial intensitat. Per què et costa molt aconseguir-la. Moltíssim. Cada incorporació d'una nova persona a l'equip, cada nou projecte que som capaços de generar i finançar per nosaltres mateixos, cada nova estratègia que ens empesquem per tal d'aconseguir remar... són moments de gran satisfacció en un panorama ombrívol, on mantenir-se dret és ja gairebé una victòria, una conquesta. Per això, lluny de fuetejar-nos una altra vegada, de repetir-nos com de malament està tot, em venia al cap una llarga llista de plaers associats amb aquesta aventura. I que tenia ganes de deixar per escrit. Sí, sí, de plaers, de sensacions gratificants. Ens ho podem mirar així, no, també?
El plaer de donar-te l'oportunitat de provar, d'equivocar-te, de rectificar. De presentar-te davant el món des de la teva petita parcel·la, amb els teus valors, els teus coneixements, els teus anhels. El plaer de buscar el teu nínxol de mercat i de fer-t'hi fort; de saber rectificar quan t'adones de quines coses saps fer i també en quines no et sents tan capacitat. El plaer d'intentar cercar la forma d'organització interna que més beneficiï al conjunt i alhora produeixi un esquema de relacions laborals tan humà com sigui possible. El plaer d'aprendre a fer operacions humanes, comercials, vivencials... que mai havies pensat que series capaç de dur a terme. El plaer de veure que és possible fer les coses a la teva manera; d'una altra manera, fins i tot. El plaer de què ningú et pugui donar lliçons de com fer les coses -en tot cas el plaer de deixar-te assessorar pels èxits i fracassos anteriors, però des del convenciment del que estàs fent-. Resumint: el plaer de veure que et pots guanyar la vida fent el que t'agrada i fer-ho per tu mateix, sense padrins, sense esperar que ningú et vingui a treure les castanyes del foc. El plaer de contrastar la teva capacitat amb el mercat, amb el món. El plaer de sentir-se lliure cada matí quan t'aixeques.
En aquesta singladura estem posats des de fa mitja dotzena d'anys i especialment els darrers tres l'Eloi Aymerich i un servidor, en la posada en marxa i desenvolupament d'una productora de continguts audiovisuals des de Mataró i per a tot el territori nacional. Segurament, insisteixo, no és el millor moment per posar-se a muntar una empresa; els vents no són favorables i això constitueix un hàndicap. Però també és veritat que les coses les fas quan sents que les has de fer, no exactament quan els vents bufen a favor; si hi bufen millor, si no és així, és qüestió de remar encara amb més força. I en això estem.
Tot és molt difícil en els darrers mesos, però també és veritat que cada victòria que aconsegueixes s'assaboreix amb especial intensitat. Per què et costa molt aconseguir-la. Moltíssim. Cada incorporació d'una nova persona a l'equip, cada nou projecte que som capaços de generar i finançar per nosaltres mateixos, cada nova estratègia que ens empesquem per tal d'aconseguir remar... són moments de gran satisfacció en un panorama ombrívol, on mantenir-se dret és ja gairebé una victòria, una conquesta. Per això, lluny de fuetejar-nos una altra vegada, de repetir-nos com de malament està tot, em venia al cap una llarga llista de plaers associats amb aquesta aventura. I que tenia ganes de deixar per escrit. Sí, sí, de plaers, de sensacions gratificants. Ens ho podem mirar així, no, també?
El plaer de donar-te l'oportunitat de provar, d'equivocar-te, de rectificar. De presentar-te davant el món des de la teva petita parcel·la, amb els teus valors, els teus coneixements, els teus anhels. El plaer de buscar el teu nínxol de mercat i de fer-t'hi fort; de saber rectificar quan t'adones de quines coses saps fer i també en quines no et sents tan capacitat. El plaer d'intentar cercar la forma d'organització interna que més beneficiï al conjunt i alhora produeixi un esquema de relacions laborals tan humà com sigui possible. El plaer d'aprendre a fer operacions humanes, comercials, vivencials... que mai havies pensat que series capaç de dur a terme. El plaer de veure que és possible fer les coses a la teva manera; d'una altra manera, fins i tot. El plaer de què ningú et pugui donar lliçons de com fer les coses -en tot cas el plaer de deixar-te assessorar pels èxits i fracassos anteriors, però des del convenciment del que estàs fent-. Resumint: el plaer de veure que et pots guanyar la vida fent el que t'agrada i fer-ho per tu mateix, sense padrins, sense esperar que ningú et vingui a treure les castanyes del foc. El plaer de contrastar la teva capacitat amb el mercat, amb el món. El plaer de sentir-se lliure cada matí quan t'aixeques.
Comentaris