Visa pour l'image: rellegir l'actualitat per saber què està passant
Hi ha una cita, quan comença el curs que intento no perdre’m mai. És a Perpinyà, relativament lluny de casa, però val la pena fer l’esforç de pujar-hi perquè em sembla que és una bona manera de reflexionar sobre el que ha passat l’any anterior abans de començar a agafar el ritme del nou curs. És el festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image, “passi per a la imatge”, podríem traduir-ho al català, que se celebra a diversos recintes de la capital nord-catalana –molts d’ells d’una gran bellesa– enguany de l’1 al 16 de setembre.
Les fotografies que hi podrem veure repassen l’actualitat del 2011 des de la primavera àrab fins els indignats, però també ens mostren realitats silenciades, com els malalts mentals o la Sida a l’Àfrica. En total, en aquesta ocasió, els visitants podran gaudir durant de fins a vint-i-set exposicions, totes d’entrada gratuïta.
Destaquen les fotografies de Pedro Ugarte i Ed Jones sobre Corea del Nord, el reportatge de Julien Goldstein sobre el Kurdistan, un atemptat en directe a l’Afganistan que retrata Massoud Hossaini, la vida dels homes dels pantans dels sud d’Iraq a través de les fotos de Nik Wheeler o les fotos de Ilvy Njiokiktjien, que comprova com a Sud-Àfrica s’organitza el rebuig dels avenços posteriors a l’apartheid.
A banda de les exposicions, el Visa pour l’Image també organitza les anomenades vetllades sobre els esdeveniments més destacats que han tingut lloc al món des de setembre de 2011 fins a l’agost del 2012. De fet, aquesta invitació a reflexionar és potser el més suggerent de la visita al Visa: en un marc en què absorbim continguts a través de mil formats de forma instantània, poder repassar, reviure, de forma més calmada, algunes de les coses que han passat l’any anterior, és un autèntic goig. El Visa diríem que ens permet fer una segona –i una tercera– lectura de la realitat, aprofundir en les coses que han passat per saber què està passant al nostre món, que no és ben bé el mateix. Aquesta possibilitat d’entretenir-nos amb l’actualitat no es dóna gaire gens durant l’any. A més, estèticament, la cita ens demostra com la fotografia és encara capaç de meravellar-nos i d’emocionar-nos, d’arribar-nos a l’estómac, d’una manera que, paradoxalment, les imatges en moviment seran sempre incapaces d’aconseguir.
Comentaris