Jordi Carrión a El Públic per presentar la seva darrera novel·la, 'Librerías'

Totes les activitats culturals que programem a l'espai cultural El Públic, aquest projecte impulsat per la productora Clack, que coimpulso, junt amb en Xandri Calsapeu ara farà dos anys, ens fan il·lusió, d'una manera o una altra. N'hi ha algunes que, pels motius personals que siguin, representen un plus de satisfacció pels que tirem endavant aquesta iniciativa.

El dijous dia 2 d'octubre, aquest dijous no l'altre, serà per a mi un d'aquests especials, dels que fan que El Públic sigui un projecte amb molt de sentit. En Jordi Carrión, un dels escriptors mataronins amb més volada internacional -encara que sigui poc conegut que és mataroní, probablement-, ens honorà amb la seva presència per tal de presentar-hi el seu nou volum, Librerías (Anagrama). Carrión, que a més és una de les veus més dinàmiques de la literatura actual espanyola, amb forta presència en l'àmbit llatinoamericà, va aconseguir amb aquesta obra ser finalista del premi Anagrama en la categoria d'assaig el 2012.

Faig servir aquest verb d'honorar amb tota la intenció perquè en Jordi, encara que no ho sàpiga potser massa, és un dels inspiradors de portar a terme un projecte com aquest, almenys per la meva part. És una d'aquelles persones que m'han fet entendre el paper de la cultura molt més enllà de l'oci, reivindicant la centralitat de tot aquest món en el procés d'humanització que ens hauria d'ocupar al llarg de tota la nostra vida. I que, per a fer això, calen espais de trobada, un dels quals poden ser les llibreries però també els cafès culturals, que a ell tant li agraden.

Fa unes setmanes en Jordi, amb qui ens coneixem des de l'any 2000 i amb qui hem anat travant una sincera relació per bé que molt intermitent en el temps, va ser a Dòria Llibres, a Mataró, per presentar la traducció al català del volum Matèria Primera, de Jörg Fauser, obra d'Ignasi Pàmies, de La Breu Edicions. Com que ell encara no havia vist El Públic des de la inauguració, el vaig convidar a fer un cafè previ a casa nostra, per ensenyar-li l'espai. Per mi era com una mena d'examen, per tot això que deia. La seva opinió favorable em va tranquil·litzar de veritat. Suposo que veure l'espai el va animar també a decidir-se per presentar el volum a El Públic, cosa que li agraeixo personalment.

L'Strand de Nova York, les parisines Shakespeare and Company i La Hune, la Librairie des Colonnes de Tànger, Bertrand i Ler Devagar en Lisboa, Stanfords a Londres, El Virrey a Lima, Lello a Oporto, La Central i Laie a Barcelona, la Librería de Ávila i Eterna Cadencia de Buenos Aires, Antonio Machado a Madrid, City Lights i Green Apple Books a San Francisco o les llibreries del Fondo de Cultura Económica a Ciutat de Mèxic o Bogotà són algunes de les llibreries que surten retratades en el llibre Librerías, que també conté un record per les seves llibreries iniciàtiques mataronines. "Es pot parlar d'una lenta aproximació a Robafaves, que és la de la perifèria al centre. De petit els llibres i les revistes i els còmics eren els dels quioscs de Rocafonda. Anar a l'Ortega era anar a mirar l'aparador ple de lletres i fotografies impreses. Rogés Llibres era molt important per mi, les tardes de dissabte, per exemple, quan tornava del parc. Era com un misteri", respon en una entrevista publicada a la web de l'espai cultural El Públic.

En fi, que sou tots convidats a escoltar un dels nostres autors més internacionals el proper 2 d'octubre a partir de les 7 de la tarda a El Públic. Us asseguro que valdrà la pena.