'En el cap de...' Mariano Rajoy*
M’explico. Després de ser escollit candidat del PP el 2004 per substituir el president Aznar, vaig perdre dues vegades les eleccions i, quan arribo finalment a guanyar-les, resulta que em trobo gestionant la pitjor crisi econòmica, institucional i territorial d’Espanya en 30 anys: l’economia ha anat fatal, les institucions de l’estat estan en total descrèdit i Catalunya ens vol posar a tots en un bon embolic.
Sí, sí, no vull que sembli que em queixo de res perquè les circumstàncies són les que són i jo he demostrat que de capacitat de sacrifici i d’aguantar les envestides en tinc una bona mica, però realment és desesperant.
Ara encara, perquè poc o molt a mica en mica els indicadors econòmics es notaran en la butxaca de la gent i per tant tot es reactivarà ni que sigui una mica. I podrem baixar els maleïts impostos i així almenys complir alguna de les promeses electorals que vaig fer... però la veritat és que he passat uns anys espantosos a la Moncloa, que no desitjo a ningú.
A més, suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula tothom s’ha adonat que la meva estratègia amb Catalunya també passa per aquí: si hi ha més moviment econòmic, els resultats del finançament català seran millors i deixaran de tocar-me la pera en Mas i els seus esbirros. Però clar, perquè aquest pla funcioni, cal que l’economia realment es reactivi... sinó, agafem-nos forts perquè les perturbacions seran draconianes.
* Article escrit per la secció que faig mensualment a la revista Valors, on a més sóc el codirector juntament amb la Maria Coll.
Comentaris