Jofre Bardagí: el diamant en brut de la música catalana

El cicle Músiques Tranquil·les de la Casa de la Música de Mataró, que ha rescabalat una forma d’escoltar música molt natural però poc habitual als nostres escenaris, té en els concerts que es fan des de fa dos anys a l’espai cultural El Públic de Mataró una separata especialment indicada: en un cicle que busca la intimitat, concerts de petit format, i per tant íntims per definició.

Aquest diumenge la novena edició del Tranquil·les s’obria a El Públic amb un doble concert enllaçat per la presència de melodies pop tan a Los Peces de Cristina com a Jofre Bardagí. Així, la introducció del grup capitanejat per la sabadellenca Cristina González –que acompanyada de teclats i guitarra elèctrica va demostrar tècnica vocal i voluntat de convèncer- va ser un bon aperitiu pel que s’esdevindria després, la darrera sessió d’un cicle per petits locals catalans que ha ofert el cantant de Glaucs sota el nom ‘Acústic’ (fins ara havíem d’escriure excantant de la formació però precisament el grup ara es reunifica i treurà nou disc a finals d’abril).

Jofre Bardagí va pujar a l’escenari de El Públic amb ganes d’ensenyar la seva faceta individual malgrat una intensa grip que l’havia deixat fora de combats fins poques hores abans del concert. I aquest va ser un bon termòmetre per avaluar les possibilitats de Bardagí, despullat de qualsevol artilugi, acompanyat només de la seva guitarra i reanimant-se a base de te calent: va complir plenament amb les expectatives.

Dit d’una altra manera: si el bolo més fluix que ofereix quan la salut no acompanya és com el d’aquest diumenge a El Públic, es confirma que la música catalana té en Jofre Bardagí un diamant en brut. I que la seva esplèndida i treballada veu i les riques composicions que crea encara ens han de donar les millors alegries musicals.

Quan això passi, el músic barceloní ocuparà el lloc que es mereix en el panorama actual de la música catalana. I ja no haurà de construir corprenedores melodies com ‘Jo faig cançons’, un lament en veu alta per les dificultats de tirar endavant en el món de la música a Catalunya. Llavors serem un país una mica més normal.

* Crònica escrita per a Diaridelamusica, mitjà multiplataforma que promovem des de Clack i parla de la música emergent i del territori.