David Bote, un candidat en construcció*
David Bote té una cosa interessant en la política actual: sembla de veritat. No vesteix de polític –ni metafòricament ni literal-, no té una bona oratòria, es posa nerviós quan parla, perd una mica el fil mentre discurseja... i això li dóna aire d’autenticitat. La seva curiosa combinació bilingüe –català com a idioma únic en la part formal dels seus discursos i autoapunts irònics en castellà- provoquen certa sorpresa en aquells que no el coneixen encara.
Tot això es va poder veure el 23 de juliol a Tecnocampus, on es va presentar com a alcaldable pel PSC amb una molt bona entrada de públic, per cert. Allà, David Bote va plantejar el seu programa polític, que consisteix en aconseguir “només” que puguin sorgir més Davids Botes: noves generacions de mataronins tinguin les mateixes oportunitats que va tenir ell –és doctor en Físiques- provenint d’una família de classe mitjana baixa, a condició que s’esforcin al màxim. Un discurs, per tant, meritocràtic, exigent, que recupera la tradició de l’esforç i el sacrifici del socialisme primogènit, que no és exactament el mateix que el “socialisme protector” que sembla més en voga actualment.
Que Bote va agafant perfil propi queda clar amb la política d’aliances internes que va teixint: si bé inicialment la seva candidatura era una aposta avalada i promoguda pels seus amics Xesco Gomar –primer secretari local-, Carlos Fernández –secretari d’organització del PSC Maresme- i Javi Naya –secretari de política municipal del PSC Mataró-, de cara a l’acte de presentació com a candidat a finals de juliol, l’alcaldable socialista ja va corregir el rumb confiant la coordinació de l’acte a qui precisament tothom suposava que seria la nova cap de llista socialista fa uns mesos, Alícia Romero. A més, amb els dos exalcaldes –Mas i Baron- que aquell dia eren a l’acte però que no van ser convidats a parlar –error garrafal del candidat- David Bote hi va reprenent el contacte. La conclusió d’aquesta vertiginosa evolució -que ha provocat les lògiques friccions amb el nucli inicial- és que l’històric i professional Esteve Terradas passarà a exercir properament a exercir de cap de campanya en substitució de Javi Naya. És, en molts sentits i també en aquest, un candidat en construcció.
Admet estar tot just coneixent una mica a fons la ciutat que diu voler governar. Com que ningú li adjudica el paper de polític, els autòctons dels barris amb gran percentatge d’immigració li admeten coses com “jo ja no em sento com a casa”. La dedicació intensa que està fent cada tarda i els caps de setmana a l’ofici d’alcaldable li està permetent copsar i olorar el carrer de molt a prop i adonar-se que, en el cas que tingui responsabilitats de govern, haurà d’anar una mica més enllà del que van fer els seus predecessors posant en pràctica allò de “els mateixos drets i deures per a tothom”. En aquest sentit, assegura que no li tremolarà el pols a l’hora de prendre decisions políticament incorrectes.
Bote sap que la ciutat, en gran mesura, funciona amb el software implantat per les esquerres –i especialment el seu partit- des de la represa democràtica però també sembla ser conscient que cal descarregar-se de forma immediata les actualitzacions disponibles al núvol necessàries perquè el projecte torni a ser creïble. Aquesta, davant les òbvies dificultats de marcar perfil en el camp nacional –veure la moció pel 9N votada aquest dimarts a l’Ajuntament-, és la seva esperança per poder obtenir uns bons resultats el proper maig.
* Article publicat al meu bloc d'anàlisi polític LaRiera48, que reprodueix també el setmanari El Tot Mataró.
Comentaris