Ressons mataronins de fenòmens generals*
La política mataronina baixa remoguda, com remogut està el país -i com també ho està Espanya- en aquests darrers temps. En dues setmanes hem tingut mostres de la repercusió que els fenòmens polítics que vivim -el Procés sobiranista i l'auge de la "nova política"- poden tenir a casa nostra: l'anunci de la baixa de Josep Maria Font d’Unió Democràtica i el seu pas a CDC –deixant a l’històric partit democristià sense representació a la capital del Maresme per primera vegades des de 1979- i el primer resultat dels tremolors inherents a tota nova formació que ha patit voleMataró amb la marxa d’Anna María Caballero del grup municipal liderat per Montse Morón.
Per si fos poca cosa, per cert, aquest darrer element ha fet incrementar a deu el número de grups municipals existents al consistori local: a 24 de maig nou formacions van entrar a l'Ajuntament, convertint Mataró en el consistori d'una ciutat gran catalana amb més grups polítics representats. Ara encara hem excel·lit una mica més en aquesta tònica arran de la baixa de Caballero del grup de voleMataró i del posterior pas com a regidora adscrita, fent que hi hagi deu torns d'intervencions a cada punt d'un ple municipal. Pel que fa a la marxa d'Unió del regidor d'Esports Josep Maria Font, encara falta veure si el secretari, per un costat, i els jutjats per l'altra acaben donant la raó a Unió Democràtica respecte la seva petició de recuperar l'acte de l'edil que ha marxat del partit.
A aquestes dues repercussions particularitzades en dues persones, cal sumar-hi el trasllat de l'agenda nacional a l'agenda local, concretada en l'aprovació per part del ple de la proposta de la CUP de celebrar una consulta ciutadana sobre l’adhesió de Mataró a l’Associació de Municipis per a la Independència -els cupaires aquí van demostrar la seva habilitat política perquè eren conscients que una resolució de tipus "dret a decidir" tindria el suport majoritari del ple, com així va ser. La proposta de CiU i ERC d'afegir-se directament a l'AMI, en canvi, sabien que estava predestinada al fracàs-.
Aquesta votació, que s'hauria de fer en els propers 90 dies, divideix de ple el govern municipal -que ja farà campanya en sentits oposats el 27-S- i situa l’alcalde David Bote en una primera situació difícil: surt de la seva zona de comfort com a "alcalde socialista de Mataró" -així s'autodefineix en el seu compte de Twitter- i compleix el mandat del ple a risc de molestar la parròquia socialista local? O es manté en la tessitura de quan en el pacte de govern on havia d'entrar ERC es va negar de totes totes a contemplar la possibilitat de fer una consulta sobre aquest tema?
El curs polític acaba d'arrencar i començar a posar-se realment interessant. La celebració de la segona edició de la Festa al Cel el proper dia 20 -un gripau que els socialistes s'han hagut de menjar almenys aquest 2015 en el marc de l'acord de govern de CiU que ha provocat una forta contestació social- just enmig de les eleccions que han de decidir el futur polític de Catalunya promet ser un altre moment digne d'estudi a la capital del Maresme.
* Post publicat a LaRiera48, bloc d'anàlisi polític local que fem amb Ramon Radó i Toni Rodon.
Per si fos poca cosa, per cert, aquest darrer element ha fet incrementar a deu el número de grups municipals existents al consistori local: a 24 de maig nou formacions van entrar a l'Ajuntament, convertint Mataró en el consistori d'una ciutat gran catalana amb més grups polítics representats. Ara encara hem excel·lit una mica més en aquesta tònica arran de la baixa de Caballero del grup de voleMataró i del posterior pas com a regidora adscrita, fent que hi hagi deu torns d'intervencions a cada punt d'un ple municipal. Pel que fa a la marxa d'Unió del regidor d'Esports Josep Maria Font, encara falta veure si el secretari, per un costat, i els jutjats per l'altra acaben donant la raó a Unió Democràtica respecte la seva petició de recuperar l'acte de l'edil que ha marxat del partit.
A aquestes dues repercussions particularitzades en dues persones, cal sumar-hi el trasllat de l'agenda nacional a l'agenda local, concretada en l'aprovació per part del ple de la proposta de la CUP de celebrar una consulta ciutadana sobre l’adhesió de Mataró a l’Associació de Municipis per a la Independència -els cupaires aquí van demostrar la seva habilitat política perquè eren conscients que una resolució de tipus "dret a decidir" tindria el suport majoritari del ple, com així va ser. La proposta de CiU i ERC d'afegir-se directament a l'AMI, en canvi, sabien que estava predestinada al fracàs-.
Aquesta votació, que s'hauria de fer en els propers 90 dies, divideix de ple el govern municipal -que ja farà campanya en sentits oposats el 27-S- i situa l’alcalde David Bote en una primera situació difícil: surt de la seva zona de comfort com a "alcalde socialista de Mataró" -així s'autodefineix en el seu compte de Twitter- i compleix el mandat del ple a risc de molestar la parròquia socialista local? O es manté en la tessitura de quan en el pacte de govern on havia d'entrar ERC es va negar de totes totes a contemplar la possibilitat de fer una consulta sobre aquest tema?
El curs polític acaba d'arrencar i començar a posar-se realment interessant. La celebració de la segona edició de la Festa al Cel el proper dia 20 -un gripau que els socialistes s'han hagut de menjar almenys aquest 2015 en el marc de l'acord de govern de CiU que ha provocat una forta contestació social- just enmig de les eleccions que han de decidir el futur polític de Catalunya promet ser un altre moment digne d'estudi a la capital del Maresme.
* Post publicat a LaRiera48, bloc d'anàlisi polític local que fem amb Ramon Radó i Toni Rodon.
Comentaris