'En el cap de...' Albert Rivera*

“Canviar-ho tot sense trencar res”. És un lema que vam dissenyar fa relativament poc amb el meu equip de campanya i que realment sintetitza molt bé la revolució tranquil·la que plantegem la gent de Ciutadans, aquesta idea de canvi radical... però suau en les formes. Que és el que el país, Espanya, necessita, i el que els espanyols desitgen. I també els catalans, evidentment. Canvis, reformes... tots els que calguin; faltaria més que una persona de la meva edat no volgués canviar totes aquells coses que no funcionen, al seu país.

És clar, els independentistes prefereixen l’immobilisme de Rajoy per seguir alimentant el seu discurs victimista; no s’esperaven que pogués aparèixer aquesta pulsió de canvi a nivell d’estat. Això els desmunta el discurs: tota la vida dient que els catalans no poden ser presidents del govern... i encara resultarà que seré jo el primer que ho sigui de forma estable i prolongada.

En una altra època probablement jo no m’hauria dedicat a la política i hauria seguit treballant a La Caixa o en qualsevol empresa on em pogués sentir bé, però ara fa gairebé deu anys vaig pensar que ja era hora de començar a dir coses diferents a Catalunya de les que s’han dit tota la vida, des que el senyor Pujol va començar el seu regnat. I que després el tripartit, en el fons, va prolongar.

Això, a més, acaba de començar. El proper pas, que l’Inés sigui presidenta de la Generalitat. Que no és possible? Saben quants parlamentaris té CDC al Parlament? 29. Recorden quants en tenim nosaltres, oi? 25. Al tanto. Canvis... i tant que sí.

* Publicat al Valors de novembre.